Ferhat Mehenni es fondador del Movement per l’Autonomia de Cabilia. A ja publicat en 2004 un obratge sus son combat per la reconeissença de la nacion berbèra jos lo títol d’Argeria: la question cabila. Es estat pendent de decennis un militant cultural abans de se mainar, en 2001, de l’androna dins la quala se trapa tot movement de revendicacion culturala quand aqueste es pas sostengut, en parallèl e amb pugnacitat, per un movement de revendicacion politica. Davant lo voide engerdable tocant lo combat politic per la reconeissença del pòble cabil, part de la nacion berbèra, creèt lo Movement per l’Autonomia de Cabilia.
Tre la debuta de l’obratge l’autor denóncia l’error dels movements anticolonials d’Africa d’aver acceptat, tre las independéncias, l’idèa de l’ÒNU (e doncas dels ancians colonizaires que dominan encara uèi l’organisme de regulacion internacionala) de servar lo descopatge etatal establit justament per e dins l’interès d’aquestes darrièrs colonizaires. Una opcion politica que va generar de longa de conflictes intèrnes dintre los estats novèls. Constata amb amarum: “Lo detalh fondamental que s’oblida, o qu’òm s’enebís de veire, es lo fach qu’a l’endeman de las independéncias dels ans 1950-1960, i aguèt pas de creacion d’estats novèls, mas una reconducha, tals coma èran, dels estats concebuts pels colonialistas”. E quand l’estat colonizaire es estat França, coma es lo cas per Argeria, los politicians eissits de la guèrra de liberacion nacionala van far pas que d’aplicar a Argeria la forma d’estat en vigor en França. Valent a dire un estat jacobin tras que centralizat ont i a pas de plaça per una plurinacionalitat. Es lo modèl de la tan famosa republica “una e indivisibla” que va èsser aplicat a l’Argeria novèla. Va pas èsser lo cas per las ancianas colònias britanicas que se van poder establir en estats federals a l’imatge de Nigèria. La crispacion de l’ÒNU subre de frontièras politicas artificialas en Africa fa qu’es completament disqualificada als uèlhs del militant autonomista berbèr. Aürosament per Cabilia, mas tanben per Occitània, aqueste dògma comença a se fendasclar, e quitament en Euròpa, amb la creacion recenta d’un estat kosovar e benlèu deman un de catalan. Per çò que, coma o escriu Ferhat Mehenni, “Cadun a comprés qu’un pòble, per subreviure, se deu dotar imperativament de son estat pròpri se vòl pas aver d’endurar longa mai lo dels autres”.
Aquela politica de voler servar a tot pèrdre las frontièras colonialas que van a contra las frontièras umanas (valent a dire etnolingüisticas o nacionalas) es estada denonciada en son temps per Francés Fontan, fontador del nacionalisme democratic e umanista. Una tèsi que Ferhat Mehenni torna prene e que totes los que chifran a una solucion de patz dins lo Mond sencer seràn obligats de tornar prene.
L’autor rebremba qu’aürosament las causas son pas immudablas e qu’òm assassina pas un “país que vòl viure”: “Lo principi de «l’intangibilitat de las frontièras eiretadas de la colonizacion», quitament voidat de son sens per Eritrèa, Timòr Èst e Bangladèsh que s’i son pas conformats, es mantengut malgrat son caractèr inic. Demòra aquesta randissa infranquibla per certans pòbles qu’an de vertadièras aspiracions d’emancipacion envèrs los estats que los oprimisson, mas que crenhon de se veire tanlèu condemnats per la comunautat internacionala que trastejariá pas de los bandir de l’umanitat per aver gausat la libertat”.
Tre l’independéncia d’Argeria, los cabils van ensajar de tirar los araboislamistas de cap a mai de pluralitat e democracia, mas lor revendicacion va èsser negada dins la sang qualques meses aprèp l’independéncia. Aquò amb la benediccion de la Russia d’Stalin. Cunhats entre l’imperialisme arabi de l’armada argeriana e l’integrisme islamista, los democratas berbèrs se batèron e se baton encara en 2015 amb per armas lor sola conviccion democratica. Un combat inegalitari que lor còsta car, mas que contunhan de menar amb fisança. La creacion recenta del Movement per l’Autonomia de Cabilia es aquí per ne portar testimoniatge.
Dins aqueste obratge Ferhat Mehenni prepausa una teoria interessanta. Segon el, mai i aurà de pòbles liures sus Tèrra, e doncas mai i aurà d’estats; e mai i aurà de biaisses de pensar e d’enfaciar la libertat e las solidaritats planetàrias indispensablas. Pensa que mai los pòbles seràn liures, mai los umans seràn liures. Contunhant sus aquesta dralha, imagina que mai los ciutadans seràn liures, mai respectaràn los dreches umans. Es una escomesa que fa l’autor e que fau amb el.
Lo libre es estat escrich abans las revòltas popularas del començament de 2011 en Africa del Nòrd. Per ara, sola Tunisia a capitat a establir un regim democratic que demanda d’èsser consolidat. En Argeria, los militars contunhan de téner lo país d’una man de fèrre. Mas las causas son pas immudablas e los pòbles argerians n’an lor confle de patir l’injustícia. Va solet que se las causas evoluisson en Argeria, lo movement berbèr de liberacion nacionala e, mai que mai, lo Movement per l’Autonomia de Cabilia i es per quicòm.
Sèrgi Viaule
MEHENNI, Ferhat, 2010, Le siècle identitaire, Michalon, 190 paginas
Tre la debuta de l’obratge l’autor denóncia l’error dels movements anticolonials d’Africa d’aver acceptat, tre las independéncias, l’idèa de l’ÒNU (e doncas dels ancians colonizaires que dominan encara uèi l’organisme de regulacion internacionala) de servar lo descopatge etatal establit justament per e dins l’interès d’aquestes darrièrs colonizaires. Una opcion politica que va generar de longa de conflictes intèrnes dintre los estats novèls. Constata amb amarum: “Lo detalh fondamental que s’oblida, o qu’òm s’enebís de veire, es lo fach qu’a l’endeman de las independéncias dels ans 1950-1960, i aguèt pas de creacion d’estats novèls, mas una reconducha, tals coma èran, dels estats concebuts pels colonialistas”. E quand l’estat colonizaire es estat França, coma es lo cas per Argeria, los politicians eissits de la guèrra de liberacion nacionala van far pas que d’aplicar a Argeria la forma d’estat en vigor en França. Valent a dire un estat jacobin tras que centralizat ont i a pas de plaça per una plurinacionalitat. Es lo modèl de la tan famosa republica “una e indivisibla” que va èsser aplicat a l’Argeria novèla. Va pas èsser lo cas per las ancianas colònias britanicas que se van poder establir en estats federals a l’imatge de Nigèria. La crispacion de l’ÒNU subre de frontièras politicas artificialas en Africa fa qu’es completament disqualificada als uèlhs del militant autonomista berbèr. Aürosament per Cabilia, mas tanben per Occitània, aqueste dògma comença a se fendasclar, e quitament en Euròpa, amb la creacion recenta d’un estat kosovar e benlèu deman un de catalan. Per çò que, coma o escriu Ferhat Mehenni, “Cadun a comprés qu’un pòble, per subreviure, se deu dotar imperativament de son estat pròpri se vòl pas aver d’endurar longa mai lo dels autres”.
Aquela politica de voler servar a tot pèrdre las frontièras colonialas que van a contra las frontièras umanas (valent a dire etnolingüisticas o nacionalas) es estada denonciada en son temps per Francés Fontan, fontador del nacionalisme democratic e umanista. Una tèsi que Ferhat Mehenni torna prene e que totes los que chifran a una solucion de patz dins lo Mond sencer seràn obligats de tornar prene.
L’autor rebremba qu’aürosament las causas son pas immudablas e qu’òm assassina pas un “país que vòl viure”: “Lo principi de «l’intangibilitat de las frontièras eiretadas de la colonizacion», quitament voidat de son sens per Eritrèa, Timòr Èst e Bangladèsh que s’i son pas conformats, es mantengut malgrat son caractèr inic. Demòra aquesta randissa infranquibla per certans pòbles qu’an de vertadièras aspiracions d’emancipacion envèrs los estats que los oprimisson, mas que crenhon de se veire tanlèu condemnats per la comunautat internacionala que trastejariá pas de los bandir de l’umanitat per aver gausat la libertat”.
Tre l’independéncia d’Argeria, los cabils van ensajar de tirar los araboislamistas de cap a mai de pluralitat e democracia, mas lor revendicacion va èsser negada dins la sang qualques meses aprèp l’independéncia. Aquò amb la benediccion de la Russia d’Stalin. Cunhats entre l’imperialisme arabi de l’armada argeriana e l’integrisme islamista, los democratas berbèrs se batèron e se baton encara en 2015 amb per armas lor sola conviccion democratica. Un combat inegalitari que lor còsta car, mas que contunhan de menar amb fisança. La creacion recenta del Movement per l’Autonomia de Cabilia es aquí per ne portar testimoniatge.
Dins aqueste obratge Ferhat Mehenni prepausa una teoria interessanta. Segon el, mai i aurà de pòbles liures sus Tèrra, e doncas mai i aurà d’estats; e mai i aurà de biaisses de pensar e d’enfaciar la libertat e las solidaritats planetàrias indispensablas. Pensa que mai los pòbles seràn liures, mai los umans seràn liures. Contunhant sus aquesta dralha, imagina que mai los ciutadans seràn liures, mai respectaràn los dreches umans. Es una escomesa que fa l’autor e que fau amb el.
Lo libre es estat escrich abans las revòltas popularas del començament de 2011 en Africa del Nòrd. Per ara, sola Tunisia a capitat a establir un regim democratic que demanda d’èsser consolidat. En Argeria, los militars contunhan de téner lo país d’una man de fèrre. Mas las causas son pas immudablas e los pòbles argerians n’an lor confle de patir l’injustícia. Va solet que se las causas evoluisson en Argeria, lo movement berbèr de liberacion nacionala e, mai que mai, lo Movement per l’Autonomia de Cabilia i es per quicòm.
Sèrgi Viaule
MEHENNI, Ferhat, 2010, Le siècle identitaire, Michalon, 190 paginas
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
França, piòta que jamai, s'auriá degut ineressar als cabils en luòc de -segon sa dèria jacobina- sacrar l'arab qu'èra ja sacralisat. Una cagada mai de la colonizacion: ara n'avèm los resultats.
Me rapèli que quand se prepausava d'ensenhament de l'arab als parents magrebins, aquestes se mostravan pas fòrça interessats. Segur que d'unes volián pas que la lenga sacrada -e aquò es la deca originala d'aquesta lenga- siá ensenhada per de romís o que concebián pas d'ensenhament de la dicha lenga fòra del repapiatge dels vesets sacrats. Mas n'i avián fòrça que s'èran pas escapats de los país per que los faguèssem cagar amb una lenga qu'èra pas la lor lenga mairala. Mas cossí l'administracion francesa o autiá pogut comprene? Li èra quitament pas vengut a l'idèa. Urosament que parlam del país paire de las lums universalas!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari