Actualitats
Tres vilas de Catalonha revendicaràn lors originas occitanas la dimenjada que ven
La cinquena edicion de la Fièra Occitana se debanarà de divendres a dimenge a la Val de Lord, dins l’encastre del 20n Festenal Catar dels Pirenèus Catalans
Tres vilas de Catalonha, dins la Val de Lord, revendican lors originas occitanas. La region foguèt poblada per d’occitans que fugissián l’Inquisicion en seguida de la Crosada contra los Catars. Aquelas vilas, Sant Llorenç de Morunys, la Coma i la Pedra e Guixers, se remembraràn de lor passat restacat a Occitània aquesta dimenjada que ven, dins l’encastre de la 5a Fièra Occitanocatara de la Val de Lord. La fèsta se debana, a l’encòp, dins la 20a edicion de Festenal Catar dels Pirenèus Catalans, que se fa en onor dels “bons òmes” (los catars) que fugiguèron en traversant “aquelas montanhas que tan nautas son”.
Al programa, de repaisses populars divendres davant l’ermitatge de Sant Sèrni e un eveniment esportiu qu’evòca la fugida dels bons òmes: una caminada amb de cauçaduras minimalistas. De ser, un passacarrièra nocturne ensajarà de recrear, d’un biais simbolic, l’arribada dels primièrs occitans a la Val de Lord.
Dissabte e dimenge, las carrièras de Sant Llorenç de Morunys aculhiràn una fièra d’artisanat e alimentacion e una seguida d’animacions completaràn l’eveniment. Se farà tanben de caminadas comentadas, pel Camin dels Bons Òmes, e s’explicarà lo patrimòni istoric e geologic del percors. Las carrièras del centre vila veiràn tanben de vesitas guidadas, e pels enfants i aurà una seguida d’animacions.
Mas lo plat fòrt d’aquel menut occitan son las conferéncias sus Occitània, los talhièrs de danças e lo concèrt de Ballaveu, un grop catalan especializat en musica tradicionala occitana.
Lo Camin dels Bons Òmes
La Val de Lord es sul “Camin dels Bons Òmes”, la rota que seguiguèron lo mond que fugissián la crosada e l’Inquisicion. De documents de l’epòca dison qu’en aquel temps arribèt un grop de gents que venián del nòrd d’Occitània e de Peitau e s’i installèron. Aqueles compatriòtas fugissián lo país en un moment que l’Inquisicion èra fòrça dura just après la Crosada contra los Catars, que s’acabèt amb la victòria dels interèsses catolics e franceses al sègle XIII.
A l’ora d’ara, los abitants de Sant Llorenç de Morunys son nomenats “piteus”, en evocant lor origina nòrd-occitana e peitavina.
Al programa, de repaisses populars divendres davant l’ermitatge de Sant Sèrni e un eveniment esportiu qu’evòca la fugida dels bons òmes: una caminada amb de cauçaduras minimalistas. De ser, un passacarrièra nocturne ensajarà de recrear, d’un biais simbolic, l’arribada dels primièrs occitans a la Val de Lord.
Dissabte e dimenge, las carrièras de Sant Llorenç de Morunys aculhiràn una fièra d’artisanat e alimentacion e una seguida d’animacions completaràn l’eveniment. Se farà tanben de caminadas comentadas, pel Camin dels Bons Òmes, e s’explicarà lo patrimòni istoric e geologic del percors. Las carrièras del centre vila veiràn tanben de vesitas guidadas, e pels enfants i aurà una seguida d’animacions.
Mas lo plat fòrt d’aquel menut occitan son las conferéncias sus Occitània, los talhièrs de danças e lo concèrt de Ballaveu, un grop catalan especializat en musica tradicionala occitana.
Lo Camin dels Bons Òmes
La Val de Lord es sul “Camin dels Bons Òmes”, la rota que seguiguèron lo mond que fugissián la crosada e l’Inquisicion. De documents de l’epòca dison qu’en aquel temps arribèt un grop de gents que venián del nòrd d’Occitània e de Peitau e s’i installèron. Aqueles compatriòtas fugissián lo país en un moment que l’Inquisicion èra fòrça dura just après la Crosada contra los Catars, que s’acabèt amb la victòria dels interèsses catolics e franceses al sègle XIII.
A l’ora d’ara, los abitants de Sant Llorenç de Morunys son nomenats “piteus”, en evocant lor origina nòrd-occitana e peitavina.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Un cop mès perdó, però és que m'he de possar amb l'Occità, però ens uneix un vincle molt fort, diguin el que diguin sóm com pobles germans i així és demostra, i tard o d'hora hauran de reconeixer el nostre dret a ésser.
Nomès falta que ho entenguin i tot arrivarà.
Visca la Terra..Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
#21 E òc, fasètz de pròsa sens o saber. Las grafias son pas jamai foneticas. Un estudiant en primièra annada de linguistica o sap. Un quidam o fulano de tal que legís una iniciacion a la linguistica (emai claufida d'asenadas coma las d'Henriette Walter) o sap. E alara? Las grafias son pas que de convencions d'escritura comuna que de monde pronóncian cadun a sa faiçon. Cal èsser jurista per o pas comprene.
A cada intervencion, lo tròl es mai tròl. Tot comptat e rebatut, n'avèm besonh d'aqueles arlèris. Nos per meton de clarificar las causas emai de n'aprene mercés als que respondon. A! e anavi doblidar: permet tanben de mesurar l'engèni dels anti occitans enfurismats, aquò per lo costat umoristic. Ne sortisson de tan gròssas que lo pròpri Ranbelais las poguèt pas imaginar.
#19 Donc, la grafia alibertina n'ei pas fonetica, tot com la francesa. Quod erat demonstrandum. La sufisença occitana qui s'autreja lo dret de jutjar las causidas francesas qui era medisha imita shens avisà's.
#18
Non pas, amic autofila miralhaire, cal escriure -LH. DIns qualques parlars -LH se pronóncia [ λ ].
E los derivats son miralhar, miralhet, etc
Anem, ara nos triga de legir vòstre nòu comentari de troll.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari