CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 16 de setembre

Actualitats

Dijòus, 16 de julhet de 2015, 03h00 Politica,Lenga,Internacional

Las primièras nacions dison que l’oficialitat de lors 60 lengas deu èsser “la tòca finala” de Canadà


Comentaris 2 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargar


Lo cap de l’Assemblada de las Primièras Nacions reclama al govèrn federal canadian de destinar d’argent per recuperar las lengas a travèrs de l’escòla. I a d’exemples de salvament in extremis, coma lo de la lenga secoten, gràcias a un programa d’immersion lingüistica.


Senhalizacion en cri, anglés e francés
© P199





Etiquetas
canadà, lengas, primièras nacions, recuperacion, reparacion

L’oficialitat d’un seissantenat de lengas autoctònas de Canadà deuriá èsser “la tòca finala” de las autoritats d’aquel país de l’America del Nòrd. E mentretant, caldriá introduire de cambiaments substancials per garentir la subrevivença d’aquelas lengas. Aquò o a dich Perry Bellegarde, cap de l’Assemblada de las Primièras Nacions (AFN, segon la sigla en anglés), en de declaracions a The Globe and Mail.
 
L’AFN es un organisme de coordinacion dels caps de las 634 primièras nacions de Canadà, e representa los interèsses dels pòbles amb de raices precolonialas davant lo govèrn canadian. Bellgarde aperten a la primièra nacion de Little Black Bear, formada de cris e d’assiniboines.
 
Lo cap de las primièras nacions considèra que caldriá far “de petits passes per arribar” a la plena oficialitat —çò qu’a nivèl federal an solament l’anglés e lo francés—, e la primièra causa de far seriá de destinar mai de ressorsas economicas per salvagardar e impulsar la coneissença de las lengas.
 
E mai se son paucas las lengas qu’an un avenir mai o mens viable (lo cri, l’ojibwa e l’inuit), fòrça son en via d’extincion. Mantas an mens de 1000 parlants —que dins qualques cases son pas plenament competents dins la lenga— e n’i a un ponhat amb mens de dètz parlants.
 
Mas tot es pas perdut, quitament pas per aquelas lengas amb talament pauc de parlants. Un exemple es lo de la lenga sencoten, en Colómbia Britanica. Quand èra al bòrd de l’extincion per totjorn, en 2009 s’implementèt un metòde d’immersion lingüistica qu’a fach pojar lo nombre de personas que coneisson la lenga a mai de 100. Qualques unes dels estudiants an atengut un nivèl tan bon que son venguts professors de la lenga.
 
Es justament dins los programas immersius que Bellegarde considèra que son las esperanças. Las escòlas, que foguèron pendent qualques decennis lo veïcul d’aculturacion de las populacions autoctònas, ara pòdon èsser la via per que las comunautats autoctònas presèrven —o recupèren— las lengas de lors ancessors. Lo cap de l’AFN demanda al govèrn federal de destinar d’argent per estendre aqueles programas a las zònas que i vivon las primièras nacions.
 
 
 
 



Aquesta nòva es adptada de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

20 de julhet 17.20h

Casum! Però, bé, ja era hora que s'ho pensesin, estaria bé salvar les llengües del Món, potser l'Anglès i l'espanyol , no caldria, i el francès tampoc.
Ara ells ho han portat a aquesta situació, nomès per la seba millor habilitat amb les armes, no és just.
Bé pels indijenes del Canadà, i també pels Quebequesos.
Ara falta la resta del Món, sel's gira feina.
"El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 de julhet 22.33h

Cal pas embolicar la troca. Al Quedec s'ha d'ensenyar lo quebequès. A la zona on es parla la lenga que sia, s'ha d'ensenhar. Mas sense pas reduir lo quebequès, que's la lenga nacionala del Quebec e lo anglès se'l vol engolir. Alerta !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 18
  • sol Aush 17
  • sol Bordèu 19
  • sol Briançon 16
  • sol Caors 17
  • sol Carcassona 16
  • sol Clarmont-Ferrand 17
  • sol Confolent 16
  • sol Gap 16
  • sol La Canau 20
  • sol La Gàrdia 17
  • sol Limòtges 18
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 19
  • sol Lo Puèi de Velai 16
  • sol Marselha 19
  • sol Montpelhièr 18
  • sol Naut Aran 16
  • sol Niça 20
  • sol Nimes 18
  • sol Pau 18
  • sol Peireguers 17
  • sol Rodés 19
  • sol Tolon 20
  • sol Tolosa 17
  • sol Valença 17

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • Xavi Gutiérrez Riu

    Eth referendum d'independéncia en Aran

  • Bordèu, bèla occitana de Gasconha. © Franc Bardòu

    Bordèu, bèla occitana de Gasconha

  • Castelar

  • Còth deth Tormalet, 18/07/2012

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • Cristòl Daurore

    Ceremonia pel 83n anniversari de Francés Fontan a Fraisse (Val Varacha)

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

  • Goulamàs'K a Bordelha (Rebeiragués) lo 9 de julhet 2012

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac, Vau Naja (Costièra de Nimes)

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Serada occitana a Malhòrca

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Meravilhas aranesas. © Franc Bardòu

    Meravilhas aranesas

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)