CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 16 de setembre

Actualitats

Dijòus, 30 de julhet de 2015, 03h00 Societat,Sciéncia,Reportatge,Politica,Lenga,Internacional

An salvat in extremis cinc lengas dels cinc continents


Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


A la fin del sègle XX, segon tota versemblança, lo livonian, lo sencoten, lo n|uu, lo gumbaynggirr e lo kusunda èran de lengas condemnadas a la desaparicion. Mas lo reviscòl de la comunautat e l’accion dels lingüistas n’an evitat la mòrt. L’escòla immersiva, las nòvas tecnologias e l’estrambòrd individual son qualques unas de las claus qu’o explican.


D’escolans d’una classa de gumbanynggirr
© Centre Muurbay





Etiquetas
extincion, in extremis, in extremos, lengas, lingüistica, nationalia, recuperacion, salvament

Se ditz que cada an morisson divèrsas lengas —que qualques unas los lingüistas arriban pas a temps per las estudiar— e qu’a la fin del sègle la mitat de las lengas que se parlan a l’ora d’ara dins lo Mond auràn desaparegut. Mas i a de cases de lengas que semblavan condemnadas a mòrt e, çò qu’es encara pièger, a l’oblit, e que se salvan al darrièr moment gràcias a l’accion de la comunautat o d’un grop de lingüistas arderoses. Es lo cas d’aquelas cinc, de cinc continents desparièrs.
 
 
Lo livonian (Letònia)
 
En 2013 moriguèt la darrièra parlanta primària d’aquela lenga de la còsta de la Mar Baltica, Grizelda Kristina. Mas la vielha emportèt pas la lenga al taüt: qualques ans abans de desenats de personas avián començat de l’aprene, sustot mejançant de corses regulars —qualques unes pagats pel govèrn—, davant l’urgéncia que la desaparicion de la lenga semblava imminenta. Ara tanben s’organiza de camps d’estiu, sustot a las localitats de la Còsta Livoniana, per practicar la lenga.
 
Los esfòrces an fach fruch: en 2012, un an abans lo decès de Kristina, lo nombre de personas que podián manténer una convèrsa en livonian se calculava a 40, e d’autras 210 personas començavan d’aquerir la lenga a de nivèls inicials.
 
 
Lo sencoten (Canadà)
 
Es la lenga del pòble saanich, o wsanec, format d’aperaquí 2200 personas qu’abitan a l’extrèm meridional de l’illa de Vancouver. La lenga foguèt a mand de s’esténher fa pas gaire, quand ne demorava solament un ponhat de parlants. Abans que foguèsse tròp tard, en 2009 s’implementèt un metòde d’immersion lingüistica pels escolars. L’experiéncia va delà las escòlas: los aprenents joves an de reünions setmanièras amb los darrièrs parlants naturals, de vièlhs, per saber cossí emplegar los mots amb lo bon biais. E se son dobèrtas encara de classas nocturnas per que los parents aprengan la lenga e la pòscan emplegar a l’ostal amb los enfants. Tanben s’es compilat un diccionari en linha, disponible sus iTunes.
 
Lo sistèma a agut de succès: i a d’estudiants qu’an atench un nivèl tan bon que son venguts de professors de la lenga. E la lenga, qu’èra a mand de se desmembrar per totjorn, ara a mai de 100 personas que la pòdon emplegar amb diferents gras de fluiditat.


Lo n|uu (Sud-Africa)
 
Vertat es qu’aquela lenga es arribada a 2015 dins una situacion critica. Demòran solament tres locutrises vivas: tres sòrres fòrça vièlhas. La lenga fa partida de la familha tuu, coneguda per los lingüistas per la profusion de sons fòrça especifics nomenats clics, produches amb doas pichonas oclusions seguidas e fachas amb la boca.
 
L’academiciana britanica Sheena Shah trabalha amb aquelas sòrres, e amb lo Centre per la Diversitat Lingüistica Africana de l’Universitat del Cap, per metre a l’escrich la lenga —s’es totjorn transmesa oralament—, per elaborar una gramatica e per començar de l’ensenhar als membres mai joves del pòble ǂkhomani. Una de las sòrres, Katrina Esau, transmet la lenga a sa felena, e amb son ajuda, de desenats d’enfants aprenon de frasas en n|uu. Shah ditz qu’es fòrça malaisit que lo n|uu recupère lo sieu ròtle de lenga d’usatge abitual entre la comunautat ǂkhomani, mas almens los sieus esfòrces ne faràn possibla una subrevivença parciala.
 
 
Lo gumbaynggirr (Austràlia)
 
Coma lor arriba a fòrça autres grops autoctòns d’Austràlia, la majoritat dels membres del pòble gumbaynggirr an perdut l’usatge de lor lenga ancestrala. Lo gumbaynggirr intrèt dins lo sègle XXI amb mens de 50 parlants, segon las donadas dels recensaments australians. Mas alavetz avián ja començat un esfòrç grandàs per lo revitalizar: de vièlhs que servavan la lenga s’engatgèron, en 1986, a iniciar un projècte per n’evitar la desaparicion. Se faguèt un grand esfòrç per documentar la lenga —en i comprenent d’enregistraments de votz e la compilacion d’un diccionari e d’una gramatica— e se fondèt lo Centre Muurrbay, que fa de classas de la lenga pels adultes, fòrça orientadas vèrs la tòca que los estudiants sián capables de transmetre lo gumbaynggirr a d’autras personas. Aital, l’ensenhament de la lenga anèt delà las salas de l’Escòla Saint Mary’s, a Bowraville, que sos escolans son principalament de gumbanynggirrs.
 
Totas aquelas mesuras an fach que la lenga ganhe de parlants pauc a cha pauc. Lo cens australian de 2006 donava la chifra de 37, del temps qu’en 2011 aviá pojat fins a 60. E segon de donadas del Centre Murrbay, en 2009 i aviá almens mai d’un centenat de personas amb una coneissença parciala de la lenga.
 
 
... E lo cas mai extrèm, lo kusunda (Nepal)
 
“La lenga kusunda morirà amb ieu”, çò declarava en 2012 Gyani Maiya Sen, dins sos 78 ans, qu’èra la darrièra parlanta d’aquela lenga en Nepal. Delà Gyani, i a una autra femna —Kamala Khatri, de 39 ans—que lo sap parlar, mas viu en defòra del país. Lo kusunda es una lenga isolada, li an pas trobat de ligams amb cap d’autra lenga, coma se passa amb lo basco. Los kusundas —aperaquí 160 personas— se maridan normalament amb de gents de defòra del grop e es aital que pèrdon l’usatge de lor lenga. De fach, fa paucas annadas que los lingüistas saupèron l’existéncia de Gyani e de Kamala; abans cresián que demorava pas cap de persona capabla de parlar lo kusunda.
 
D’ara enlà, un ponhat d’expèrts de l’Universitat Nacionala d’Austràlia e de l’Universitat Tribhuvan an trabalhat intensament per salvar la lenga de l’oblit immediat. An ben capitat: s’es compilat de tèxtes, de gramaticas, de vocabularis e d’enregistraments sonòrs. Un d’aqueles lingüistas, lo jove nepalés Bhojraj Gautam, a aprés recentament lo kusunda e a donat l’oportunitat a Gyani de tornar parlar la lenga que la femna parlava amb sa maire fins qu’ela moriguèt en 1985. Quand la vièlha Gyani morirà, Bhojraj serà lo darrièr abitant de Nepal amb mestritge del kusunda. Gràcias a aquel prètzfach de compilacion, qualqu’un dels autres 160 kusundas aurà l’escasença, pendent los decennis venents, de se reapropriar la lenga de lor comunautat e evitar que demòre embarrada dins de musèus.
 
 
 
 
 


Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

30 de julhet 06.31h

« A la fin del sègle XX, segon tota versemblança, lo livonian, lo sencoten, lo n|uu, lo gumbaynggirr e lo kusunda èran de lengas condemnadas a la desaparicion. Mas lo reviscòl de la comunautat e l’accion dels lingüistas n’an evitat la mòrt. L’escòla immersiva, las nòvas tecnologias e l’estrambòrd individual son qualques unas de las claus qu’o explican. » Se vei pro clarament qu'aquelas lengas son pas estadas salvadas de França (ni de Turquia…) Per salvar lengas d'estats ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 18
  • sol Aush 17
  • sol Bordèu 19
  • sol Briançon 16
  • sol Caors 17
  • sol Carcassona 16
  • sol Clarmont-Ferrand 17
  • sol Confolent 16
  • sol Gap 16
  • sol La Canau 20
  • sol La Gàrdia 17
  • sol Limòtges 18
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 19
  • sol Lo Puèi de Velai 16
  • sol Marselha 19
  • sol Montpelhièr 18
  • sol Naut Aran 16
  • sol Niça 20
  • sol Nimes 18
  • sol Pau 18
  • sol Peireguers 17
  • sol Rodés 19
  • sol Tolon 20
  • sol Tolosa 17
  • sol Valença 17

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • Nimes

    Dictada occitana 2014

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Irissa: prumèra edicion dera corsa populara de BTT

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Julien Cazenave

    12.02.2019: manifestacion a Brussèlas per la libertat presonièrs politics catalans jutjats a Madrid

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Laurenç Revèst

    La botiga de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • Agaits tolosans. © Franc Bardòu

    Agaits Tolosans

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)