CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 25 d'agost

Actualitats

Dimenge, 2 d'agost de 2015, 03h00 Politica,Lenga

Mai d’obstacles per la ratificacion de la Carta de las Lengas

Lo conselh dels ministres francés prepausa de modificar la Constitucion per ratificar la Carta Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias


Comentaris 10 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


Lo conselh dels ministres de l’estat francés examinèt divendres de matin lo projècte de lei per ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias del Conselh d’Euròpa. Per ratificar aquela reconeissença de la nòstra existéncia, lo govèrn francés prepausa de modificar la constitucion de la Republica. “Lo projècte de lei apond un article 53-3 a la Constitucion que permet la ratificacion de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias”, çò ditz dins son comunicat de premsa la ministra de la justícia francesa Christiane Taubira, que precisa que “lo Conselh Constitucional a jutjat que la Carta comportava de clausas contràrias a la Constitucion e que sa ratificacion podiá intervenir pas qu’après revision de la Constitucion”.
 
 
“Ua batalha que cau ganhar”
 
“Qu’ei ua batalha que cau ganhar”, çò ditz Dàvid Grosclaude dins son blòg, ara que la question s’es estada pausada tornarmai. Es aital que l’elegit occitan demanda d’èsser amassa per anar convéncer los deputats e senators. “Se tròba que los deputats e los senators occitans son hèra nombrós, avèm, nosauts los occitanistas, ua responsabilitat plan grana”.
 
 
De reaccions supremacistas francesas
 
De fach, ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias es estat e serà un afar fòrça complicat en França, e mai s’es estat fòrça aisit endacòm mai. Lo cap del Partit d’Esquèrra, Jean-Luc Mélenchon, reagiguèt còp sec quand aprenguèt lo projècte aprovat divendres al conselh dels ministres: “es una nòva agression contra l’unitat e l’indivisibilidat de la Republica”, çò declarèt. Dins la meteissa dralha, lo Front Nacional a criticat dins un comunicat que lo Partit Socialista e los Republicans vòlon “desmantelar e demolir la Republica en nom d’una Euròpa al servici de la globalizacion ultraliberala”, e tanben “fragmentar la nacion pel regionalisme politic”. Mas aquel supremacisme de la lenga francesa lo trobam tanben dins los partisans de Nicolas Sarkozy, que s'opausèt netament e clara a la ratificacion dins la campanha de l'eleccion presidenciala de 2012, e dins lo quite Partit Socialista, qu’an manifestat de criticas e de paurs.
 
 
Una constitucion de mal modificar
 
L’actuala Constitucion francesa, qu’es de 1958, estipula que lo francés es la lenga del país e mai se pendent lo mandat Sarkozy s’introduguèt una leugièra modificacion que reconeis la lengas dichas “regionalas” coma “patrimòni de França”. La modificacion de la Constitucion francesa es pas un afar aisit. Cal dos tèrces del Congrès (una institucion que jonh l’Assemblada Estatala e lo Senat). D’autres engatjaments electorals d’Hollande, coma lo drech de vòte pels estrangièrs, son retardats sine die car se pòt pas aténher aquela majoritat per cambiar la lei fondamentala.
 
E mentretant las lengas minorizadas son en clara regression. Solament un 15% dels ciutadans de la republica emplegan aquelas lengas dins la vida vidanta, çò es la mitat de fa trenta ans. L’UNÈSCO considèra que la majoritat de las lengas son en perilh d’extincion, e mai se la demanda d’aprene aquelas lengas dins l’escòla es a progressar fòrça.
 
 
Una declaracion interpretativa per manténer la supremacia del francés
 
L’Assemblada (cambra bassa) francesa aprovèt en genièr de 2014, amb una larga majoritat, de ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias, mas en i apondent una declaracion interpretativa que manten lo francés coma lenga de la “Republica” e que contunha de negar los dreches lingüistics collectius dels locutors d’autras lengas, que seràn encara obligats d’emplegar lo francés amb l’administracion e los servicis publics.
 
 
Una Carta ratificada per 25 estats d’Euròpa
 
Aquela Carta es destinada a protegir e promòure l’usatge de las lengas mal nomenadas regionalas dins totes los domenis umans (educacion, mèdias, servicis administratius, etc.) e se prepausèt en 1992. Dels 47 estats del Conselh d’Euròpa, 33 l’an signada e 25 l’an ratificada. L’estat francés la signèt en 1999 mas l’a pas jamai ratificada perque lo Conselh Constitucional decidiguèt en junh de 1999 qu’aquela carta èra contrària a l’egalitat de totes los ciutadans e a l’article 2 de la Constitucion Francesa, lo que ditz que “la lenga de la Republica es lo francés”.
 
Cal remembrar qu’en 1999 lo primièr ministre Lionel Jospin signèt la Carta, mas lo president d’alavetz, Jacques Chirac, la ratifiquèt pas e empediguèt que França reconeguèsse los dreches lingüistics de sas minoritats. La ratificacion de la Carta foguèt una promessa electorala del president de la Republica, François Hollande; e son primièr primièr ministre, Jean-Marc Ayrault, o prometèt tornarmai pendent l’espelida de la crisi bretona dels Bonets Roges, mejançant lo depaus d’una proposicion de lei socialista per revisar la Constitucion.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

6 d'agost 07.18h

#8 A Francesc :
Soi frances e te voli dire que quant pensas que cal se fidar all bloc PS e totas esquerras per signar la carta europea sus las lengas e culturas minorisadas credi que t'enganas se podi me permetre
En França l idea que la diversitats culturalas amenassan la cultura nacionala republicana es espandida subre tot l'escaquier politic dab nuancias
La referencia istorica republicana d'aquela credença es lo discors de l'Abbé Grégoire a la Convention Nationale.
Ara
la dreita i es maj... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 d'agost 08.55h

#8 Mens lo PRG, levat de Christiane Taubira, que lo Vailet, el, mai jacobin -e piòt- i a pas!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 21.19h

S'ha de comptar per modificar la constitucion amb el bloc format pel Partit Socialista junt amb tota l'esquerra. No es pot comptar pas amb partits de dretes com el de Sarcosí, se hi ha partits de dretas que son plus raonables a favor de la lenga, milhor. Mas s'ha de comptar sobretot amb el pacte o bloc de progrés format per l'esquerra i el PS.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'agost 21.44h

#6 Monsen Guevara Jr pensa donc, s entendi ben, que la societat es la prisonèra de d'Estat. Dens aquel cas fin de l istori.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'agost 17.06h

L'estat francés es tant missible dins lo respècte dels pòbles e de sas cultura coma l'òli dins l'aiga. Non soi pas separatista d'amb l'estat francés per liura causida, mas per amor qu'es lo solet biais, per nòstras lenga e cultura de poder esperar subreviure e venir oficiala. França es sinonim de genocidis culturals al nom d'una politica coloniala vièlha de uèit sègles e qu'a pas lo quite coratge de se dire ela meteissa per çò qu'es de vertat.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'agost 08.32h

Cercat "artcile 2 constitution française" tombi dens wikipedia e trobi
25/6/1992 : refondada de la constitucion e ajustament sens precedent de "la langue de la République est le français". Sens precedent.
Es passar com la carta a la posta.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

2 d'agost 15.48h

#3 Completament d'acòrdi emb de vos. Auvèrnha e Lemosin son lo País d'Òc !
I a pas que de lai anar, de percórrer aquestas doas regions. I a pas que d'abeurar sos uèlhs mai charrar emb dau monde que tènon la lenga.
E ben, se nos compreniam pas, diriái que son estrangièrs. Solament, se comprenèm !
Se retròvon de causas que fan veire e sentir qu'es lo nòrd de Mediterranèia o l'oèst montanhòu d'Atlantica ; un còp dinc l'architectura, un còp dinc la vegetacion, enfin... Anatz-i e ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

2 d'agost 13.30h

La batalha politica se sarra. L'enjuec es pas solament la lenga. Tot lo monde sent ben que si l'òm balha daus dreits a la lenga occitana quo es un engrenatge per la separacion entre França e Occitania. Mas la separacion es desjà dins las pensadas de tot lo monde e pas voler zo veire quo es retardat un debat que de tota faiçon se fara
Quauquas gens disan : lo noveu decopatge regional es fach per créar de novelas feodalitats. D'accòrd, mas chausir una feodalitat entre Tolosa e Montpeliér... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

2 d'agost 08.18h

Aquò's una ajuda pel Françonet que nos dirà que el vòl mas que pòt pas. Urosament que i a pas ges d'empacha per l'espandiment de l'anglés de farlabica, lo pidgin consumo-liberal.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

2 d'agost 07.49h

Nat esper del costat de l'Estat.
Quant pariatz ?
l'adicion "lo frances es la lenga de la republica" data de pas longtemps vint ans?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

La banalizacion del faissisme

Avètz entendut de paraulas coma “islamoesquerrista” o “totalitarisme verd”? O encara que se ditz “assistits” als paures e “assistanat” al sistèma ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

“Dins l'espaci occitan, l'escaufament es ben en camin”

Thierry Offre actor culturau de l’occitan e escriveire, mai pereu climatològ

“Dins l'espaci occitan, l'escaufament es ben en camin”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • © Jacky Grau

    Manifestacion per l'occitan dins l'ensenhament public. Montpelhièr 16 de febrièr 2013

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Laurenç Revèst

    Magasin novèl de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Fòto pilhaia sus 'o GR dal Mont Baudon, comuna de Pelha.  © LR

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

T’inquieta la situacion politica en Itàlia?


26%



41%



18%



15%



0%




Vots 34 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)