CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 21 de julhet

Actualitats

Diluns, 31 d'agost de 2015, 03h00 Societat,Politica

Provença > Provença > Brinholenc

Polemica dins la glèisa catolica per l’invitacion de Maréchal-Le Pen a l’Universitat Catolica d’Estiu

L’immigracion es ben lo ponch de discòrdia màger entre la glèisa catolica e l’FN, mas aquela posicion es jutjada obsoleta pels organizaires de l’Universitat Catolica d’Estiu que se debana a la Santa Bauma


Comentaris 10 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


L’evesque de Frejús e Tolon, Dominique Rey, conegut per sas opinions antimaçonistas, a levat la polemica en convidant Marion Maréchal-Le Pen a l’Universitat Catolica d’Estiu qu’el organiza a la Santa Bauma (Brinholenc) amb l’observatòri politic qu’el a creat. E mai se pendent vint ans, la glèisa catolica a condemnat las idèas politicas del Front Nacional (FN), segon çò que rapòrta La Croix, l’evesque provençal a trencat aquel cordon sanitari.
 
L’immigracion es ben lo ponch de discòrdia màger entre la glèisa catolica e l’FN, mas aquela posicion es jutjada obsoleta pels organizaires de l’Universitat Catolica d’Estiu qu’afirman que “se pòt pas ignorar que de mai en mai de catolics se viran vèrs l’FN”. Monsénher Rey assumís totalament la decision. “L’FN, que se vòuga o non, fai partida dau païsatge politic francés, sustot dins lo sud de França” [valent a dire Occitània], çò declarèt a Le Figaro.
 
 
Chepic dins la glèisa catolica
 
Al moment de las darrièras eleccions departamentalas, los evesques de l’estat francés se pausèron la question de publicar una condemnacion publica de l’FN, mas fin finala i renoncièron perque trobèron pas res dins lo programa d’aquel partit qu’o poguèsse justificar, segon çò que publica Le Figaro.
 
Mas ara lo chepic es arribat dins qualques sectors catolics. L’editorialista de La Croix, Guillaume Goubert, afirma qu’en convidant la politiciana ultradrechista, neboda de Marine Le Pen, a son universitat d’estiu, “la Diocèsi de Frejús-Tolon pren d’ara enlà lo risc d’acreditar l’idèa d’una proximitat entre l’FN e lo catolicisme”.
 
De lor costat, los responsables del jornal catolic d’esquèrra, Témoignage Chrétien, fan una crida “als responsables catolics e als catolics responsables” a “se levar contra aquela banalizacion perilhosa d’un partit que fa de l’asirança de l’estrangièr son fons de comèrci”.
 
Tocant la Conferéncia dels Evesques de França, son pòrtavotz Olivier Ribadeau-Dumas afirma que “la posicion de la Glèisa sus l’FN non a pas variat”. “Contunham de dire que lo refús de l’estrangièr, lo refús de l’aculhida de l’autre, una concepcion e una vision de la societat embarradas dins la paur, pausan problèma. Un cèrt nombre de ponches desvolopats per lo Front Nacional son pas confòrmes a la vision de l’Evangèli qu’el nos convida a defendre”, çò precisa.
 
 
Diversitat d’opinions
 
Per contra, lo director de la comunicacion de la Conferéncia dels Evesques, Vincent Neymon, declarava dins La Vie que “lo partit de Marina [Le Pen] es pas lo de Jean-Marie e Pen]. Podèm pensar que lo populisme es totjorn ailà, plan segur, mas es vengut fòrça mai bas qu’abans. Lo Front Nacional es un partit que representa d’idèas e de personas. S’òm es pas d’acòrdi amb aquelas idèas, òm pòt voler discutir amb las personas que las pòrtan... tant que lo dialòg es possible”, çò afirmava.
 
 
“Los joves catolics s’encombran pas pus amb l’autocensura e la culpabilitat”
 
De son costat, Marion Maréchal-Le Pen disiá dins lo setmanièr crestian Famille Chrétienne que compren pas la polemica. “Sèm fàcia a una generacion descomplexada per rapòrt a sos ainats. Los joves catolics s’encombran pas pus amb l’autocensura e la culpabilitat”, çò diguèt.






publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

1 de setembre 23.42h

#9 La sexualitat es lo grand afar de las religions monoteïstas dins sa lectura mai conformista, mai ritualista e… mens espiritala. Coma se de conténer sa sexualitat poguèsse raprochar de la divinitat…

Cap divinitat non se pòt trobar dins cap conformisme nèci ni mai dins cap excessivitat, quina que siá.

La divinitat s'encontra aquí sonque que non si tròba ren mai.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 22.34h

La gleisa se demanda: perquè ven pas mai de gent a missa, a se maridar, a far la vida religiosa coma abans, en lo temps de Franco. Ai mos amics: la gleisa que coneisset en aquels temps de dictadura, lo nacional catolicisne . Mas hi ha hagut modernizacion, Joan XXIII, lo Vatican II, los sacerdots obriers, lo mateix Papa Francesc actual. Mas com oblidar lo que nos feren: Quantas vegadas t'has tocat aquesta setmana ? , quants de pensaments impurs has tengut ?,ai pecaire,seràs castigat. Resa tres... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 22.30h

Tròbi escrit « L’immigracion es ben lo ponch de discòrdia màger entre la glèisa catolica e l’FN, mas aquela posicion es jutjada obsoleta pels organizaires de l’Universitat Catolica d’Estiu que se debana a la Santa Bauma » E ben, los racistas e monarquistas inegalitaristas que se passejan demèst aquela organizacion gagnharián seriosament a legir menimosament e meditativament la tota darrièra enciclica del Papa Francés. I prendrián (enfin !!!!) una brava leiçon de cristanisme ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 13.12h

#6 M'onte ai dich lo contrari ?

Cresi ben que siatz vautres que mesclatz tot.

L'adjectiu "Provençau" e lo nom "Provença" son ligats bèu promier a un territòri istoric que lo Gard ne'n fa pas partida.

Despuei mai de 1000 annadas, lo territòri a l'entorn de Nimes es sota l'influéncia politica de Lengadòc. Niça es ben mai ligada a l'istòria provençala que non pas Nimes.

Après, se voliatz dire que se parla mai ò mens la mema varietat d'occitan a Nimes e an Arle, siam d'acòrds. Mai... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 11.05h

#4 una dèca recurrenta, Provença lingüistica ES PAS Provença istorica. Los tèrmes an de senses.
Una formacion es necessària per destriar lingüstica e politica benlèu, que conoissi sovent d'occitanistas que fan lo mescladís.

Vos cal tornar legir la frasa de #3


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 09.55h

Aquel episodi a pas ren d'estonant : bona part dels catolics franceses son lo mai a drecha possible, e an tornat trobar los reflexes dels catolics dau sègle XIX, monarquistas, o los dels evesques dau temps de Vichi, petainistas a pauc excepcions prochi. Los catos de gaucha, qu'existavan dau temps de Vatican II, son una espécia en ia de desaparicion (assenhalo que Temoignage chrétien pareis pus sota forma papier....)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 d'agost 23.54h

#3 lo territòri de l'actuau Gard es pas en Provença non. E cresi pas que l'ague ja estat, a levat dau temps de l'Empèri Roman.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 d'agost 21.20h

#2 e Gard es pas provençau?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 d'agost 19.43h

#1 Es verai que dins Gard e Erau, lo Front Nacionau fa de chifras pichonèlas...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

31 d'agost 10.12h

Mielhs vau un desbats aqui desus que ren.
Le Pen e sos simpatisants s'occcupan pas dau lemosin mas s'occupan de la Provença. La Provença de Mistral, de Panhòl, d'Alfonse Daudet dau moment que parlan frances e que siajan confòme a çò qu'una elita parisiena vòl.
Mas la provença autentica, aquela que vòl esser en accord emben sas raiçs vertadieras e tornar trobar sa lenga anira manifestar a Montpeliér. I a ben enguera lo vielh provençal scientific qu'aplica la rigor scientifica a sas ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Cal una volontat politica

En Paraguai, lo guaraní es lenga oficiala dempuèi l'an 1992, mas èra una oficialitat que se podiá pas remarcar. Puèi en 2010 se faguèt una lei que demandava ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    La botiga de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Laurenç Revèst

    Magasin novèl de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • © Laurenç Revèst

    Val de la Tiniá

  • Castelar

  • Per camins sus a comuna de Pelha, marcai d'occitan en toponimia e vista sus a Baia dals àngels (Aquer d'Ongran)

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Marion Quenut

    Jornada de protèsta contra lo barratge del Testet, a Sivens

  • Montpelhièr la lengadociana

  • Entrada discrèta de comuna de Sant Tropès costat Ramatuèla. Mas coma lo ditz la cançon: <em>Welcome to Sant Troupès</em>. ©  Laurenç Revèst

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • Las Tilhòlas. Baiona (Baish Ador)  © Vincenç

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • Rocavion (Val Ges). © Cristòu Daurore

    Rocavion (Val Ges)

  • Carnaval de Limós. © Franc Bardòu

    Carnaval de Limós 2013

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)