CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 25 d'agost

Actualitats

Dimenge, 20 de setembre de 2015, 03h00 Istòria,Cosina

Gastronomia e obesitat a l’Edat Mejana


Comentaris 2 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargar


Los nombroses cambiaments e abituds culinàrias que visquèt Euròpa durant l’Edat Mejana son los fondaments de la cosina regionala d’uèi, sus la quala se proclamèt de decrets e de leis per ne limitar lo luxe desproporcionat del consume alimentari dels nòus rics de l’epòca.
 
La cosina èra una recèrca constanta de sabors, de colors e de combinasons, amb la tòca d’eradicar la sabor originala de la noiridura e d’aténher lo pus grand plaser possible dels comensals. A la fin de l’Edat Mejana, la cosina rafinada èra exclusiva dels nòbles mai fortunats, mas tant los autres nòbles coma las autras classas socialas l’imitavan.
 
La mangisca basica medievala inclusiá de leguminosas secas, de peses, de bledas rabas e de caulets. Las cerealas principalas èran la civada, lo milhet, lo segal e l’òrdi. Lo ris existissiá mas èra pas gaire comun dins la populacion a causa de son prètz excessiu. Per contra fòrça varietats de pan èran inclusas dins las taulas. Las classas nautas manjavan de pan blanc, del temps que las classas mai bassas manjavan de pan negre fach amb las farinas mens rafinadas. Lo legum coma lo cogombre, lo caulet frisat, la cogorda e la lachuga a pena s’inclusián. Tanpauc los camparòls per paur de s’empoisonar. Las trufas, las tomatas e lo sucre arribèron après la descobèrta d’America.
 
Dins los jardins se cultivava de cerfuèlh, d’alhs, de cumin, de jolverd, de menta, d’anís, de sàlvia, de cebas, de rafes, d’api, de fenolh, de mostarda e de pòrres. Los crosats portèron lo pebre, lo gengibre, lo clavèl de giròfle, la canèla, la muscada e lo safran. Lo burre, lo lach e lo formatge se coneissián plan, mas èran pauc comuns a taula en cò de las classas mens afavoridas a causa de la bassa produccion de lach de vaca. Las carns mai popularas èran lo pòrc e lo pol, pr’amor que lo vedèl se consumava de temps en temps. Coma dessèrt, manjavan de cerièisas, de noses, de pomas, de peras, de castanhas e de bagas.
 
L’influéncia de la Glèisa Catolica e de la Glèisa Ortodòxa aguèt un grand impacte sus las abituds alimentàrias d’aquela epòca, pr’amor que lo consume de la carn, e tanben de totes los produches derivats dels animals (d’uòus, de produches lachièrs, etc.) èra enebit pendent gaireben un tèrç de l’annada per la majoritat dels crestians. Pasmens, lo peis èra pas restrench. Dins qualques regions amb de noiriduras alternativas, Carèma e los periòdes de juni beneficièron d’excepcions, mai que mai pels enfants e pels pelegrins.
 
Sembla que se fasiá que dos repaisses per jorn: un dinnar a l’entorn de miègjorn e un sopar frugal. Ça que la, quand se celebrava de reünions socialas, se remplaçavan per un festin. Las classas nautas realizavan plan sovent de sopas tard dins la nuèch e aprofechavan l’escasença per tractar los afars, pachar de nòças, etc.
 
Lo regim dels monges èra abondós. Cadun consumava per jorn 1700 gramas de pan, un litre e mièg de vin o cervesa, 80 gramas de formatge e 250 gramas de purèa de leguminosas. Las monjas, 1400 gramas de pan e 130 gramas de purèa, de formatge e tanben de vin. Las classas intermediàrias consumavan un pauc mens, aperaquí un quilo e mièg de pan, 100 gramas de carn, 200 gramas de purèa de leguminosas secas, 100 de formatge e tanben un litre e mièg de vin o de cervesa. Las classas mai bassas se noirissián normalament amb de basa de caulet cosinat al grais de pòrc sens carn.
 
Segon aquelas donadas, se pòt deduire que l’alimentacion dels reis, dels nòbles e dels clergues seriá d’aperaquí 6000 calorias per jorn, e lo doble pendent los jorns de fèsta, las celebracions e las taulejadas. En consequéncia, la reiautat, la noblesa e las classas nautas de l’epòca, probable, èran de mond mai obèses que los païsans e los artisans, que manjavan mens e cremavan mai de calorias en exercir una activitat d’usura fisica.
 
 
 
 
Griselda Lozano
 
 
 


Aqueste article es adaptat del sit del roman Òc, que fa difusion d’Occitània e de l’occitan pel public ispanofòn.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

22 de setembre 22.53h

Es bevia força de vin , e perquè ? Doncas perquè l'aiga estava molt contaminada a l'edat mejana, e era mai segur e saludable beire vin. E doncas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

20 de setembre 08.03h

E òc! Aquò de nomenar los rics los "gròsses" ven de luènh!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

La banalizacion del faissisme

Avètz entendut de paraulas coma “islamoesquerrista” o “totalitarisme verd”? O encara que se ditz “assistits” als paures e “assistanat” al sistèma ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

“Dins l'espaci occitan, l'escaufament es ben en camin”

Thierry Offre actor culturau de l’occitan e escriveire, mai pereu climatològ

“Dins l'espaci occitan, l'escaufament es ben en camin”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    31n rescontre occitanocatalan al Pòrt de Salau

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Laurenç Revèst

    Dau castèu de Grimaud

  • © Laurenç Revèst

    Las Cevènas, Barjac en Val de Cese

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Tarba

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

T’inquieta la situacion politica en Itàlia?


40%



50%



10%



0%



0%




Vots 10 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)