Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

N’i a briga de lenga viva que ne produise art

L’occitan, quò’s la granda lenga romanica euromediterranèa, la lenga-pont entre les espacis aupenc, mediterranèu e atlantic, que son maine s’espandís sus tres estats europèus… Parlada, escriuta, cantada, jogada, ensenhada desempuei dotze sègles, es anueit una de las màgers lengas non-estatalas d’Euròpa… Cultura portada entre las linhas e a l’agrat dels mots, ven aus e a las que la cèrcan o l’encontran de rescut. Shens papèirs nimei estatut, se revèla per qui crèa, agís, viu ende ela e saus territòris istorics de son existéncia. D’ora que seian neishuts, quauques culturas que pòrten, l’un pòt en estants d’ací considerar d’éster dau monde… Escriure, parlar, crear en occitan, quò’s sustot creire e dire que totas e senglas las lengas, tots e sengles les pòbles son egaus, quau que sieia lur estatut legau o lo nombre de lurs locutors. Quò’s creire que nat portanèir d’una lenga ne sauré éster monh que lo portanèir d’una auta.  
 
Lo País de Cubzac, entre Dordonha e costèira, entre las aigas saladas e lo limon das tèrras, es un dels país ora l’occitan s’es lo mei illustrat au cors dau sègle XX, devath totas sas formas: premsa, cançon, conte, satira… De la pus apaisada contemplacion au rire pus bacanau, las gents d’en delà de dus fluvis an creat dau lengatge —coma tots— mès quò’s dens quela lenga romanica e drubèrta que queth lengatge s’es cristallizat. En de quò, lo País de Cubzac es digne de figurar au reng das tèrras occitanas pus remarcablas, digna tèrra aublidada als con·hins de Bordalés, pròche d’alà d’ora s’arrestavan las gabarras.  
 
Cristòli Pilard es d’ací o d’alhors, petit impòrta. L’occitan, se l’a abordat gràcia ad aquela dimension de lenga-pont, que religa les òmes e las culturas, fòrt de quela idèa —es estada portada per Fèlix Castanh— que l’un n’es pas lo produeit d’un sòu, l’un es lo produeit de l’accion qu’i menan. L’onirisme subtiu, contemplatiu das micropausòtas donants neishença a dels tablèus de sensacions rapadas sau viu apastura sa poesia das colors a mei dels contorns tan complèxes… Lo projècte d’enracinar ses tèxtes a l’encòp dens aquela tèrra de malinas, e dens l’alhors dau poèta au quau convidan los movements pendulars dels flux e reflux, a noirit lo projècte de les traduíser en occitan de Cubzagués, varianta estranja, meilada, rala de la lenga d’òc. Son inconscient trobadoresc, tintat de blues a trilh d’alas d’un Manciet estuarian, predestinava queths mots traçats en francés a prendre lurs colors, a dessenhar lurs contorns en occitan, lenga-color, lenga-vela dels mila parlars e si talament gelosa de son unitat ça que la…
 
Au discontinú dau signe, de la lenga, dau sens; au binari estreit de l’orau cap a l’escriut, Cristòli Pilard opausa lo contengut, lo fluid dau discors e de l’artistic, quela oralitat de l’escriut cara a Henri Meschonnic, empruntants segon que boha galèrna o autan, les clarins das vocalas, les tambors das oclusivas, las cimbalas dels mots…
 
 
 
 
Dàvid Escarpit
 
 
 

PILARD, Christophe, 2015, La Font (traduccion en occitan per Dàvid Escarpit), Les Bombyx du Cuvier

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

JCD
2.

#1 Petat de rire ! Coma chausissètz los dialectalismes de fugir ?
Sorry, ai plan comprés que galejavatz. ;)

  • 0
  • 5
Francesc Palma de Mallorca
1.

Lo que pot far molt de mal és creire que efectivament la lenga d'Oc pont entre las romànique, puga aguantar tota classa de vulgarismes e dialectalismes. Cal escriure la lenga d'Oc lo milhor possible, lo mai estandard e lo mai entenedora, e se s'hi posen galicismes del francès, castelhanismes, italianismes, que sian paraulas las plus cultas possible. E lo mai important coma lenga pot, per comunicar-se mundialment, és la prosa, pas la poesia.

  • 1
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article