CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 22 d'octòbre

Actualitats

Dimenge, 27 de setembre de 2015, 03h00 Sciéncia

Stephen Hawking: “L’umanitat deu quitar la planeta se vòl subreviure”

“La subrevivéncia de la nòstra espècia dependrà de sa capacitat de trobar de luòcs nòus ont demorar”


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Amb aquestes mots lo scientific Stephen Hawking (nascut en Oxford en 1942 e que patís una malautiá degenerativa) a volgut dire clar que lo futur de l’umanitat comença a èsser un pauc fosc. Las sieunas declaracions se son reculhidas en una entrevista qu’a concedit al jornal espanhòl El País. Aquestas e d’autras afirmacions pas gaire positivas s’incluson dins una teoria qu’establís que l’òme deu conquistar l’espaci se vòl subreviure coma espècia demest d’autras idèas.
 
Aital, malgrat que defenda que l’umanitat deu partir ja de la planeta se vòl subreviure coma espècia, tanben confirma que, uèi, un rescontre entre d’umans e d’èssers d’autras galaxias poiriá significar la roïna de l’espècia umana pr’amor que se passariá exactament çò meteis que quand los espanhòls arribèron en America e trobèron los indigènas americans: eles non aguèron pas un futur gaire bon, coma l’istòria o a demostrat. Çò melhor, çò ditz Hawking, es de contunhar de trabalhar subre cossí podèm sortir d’aquesta planeta mas sens anar pas tròp luènh.
 
Per Hawking, que ja aviá dich fa d’ans qu’èra melhor de trobar pas encara cap de civilizacion en defòra la Tèrra, la sortida de l’òme de la nòstra planeta originària convertiriá la nòstra umanitat en una espècia nomada e aquò fariá que los umans viatgèsson totjorn per l’espaci a la recèrca d’autras planetas amb vida e que, tanben, las lor calguèsse conquistar. Mas justament per aquò cal pensar que d’autras civilizacions tanben serián en la meteissa posicion —çò ditz lo scientific— e per aquò caldriá evitar de las rescontrar pr’amor que lors civilizacions poirián èsser plan mai avançadas que la nòstra.
 
 
Un futur pas gaire bon
 
Al delà d’aquela observacion, Stephen Hawking tanben es estat valent a l’ora de devinar qual es lo futur de l’espècia umana sus la Tèrra.
 
L’intelligencia artificiala, çò confirmèt Hawking a El País, arribarà a un ponch que serà superiora a la dels umans e, arribats aquí, caldrà que las tòcas dels ordenadors sián identicas a las dels umans. E aquò arribarà dins mens de cent ans.
 
La subrevivéncia de la nòstra espècia —çò manten Hawkings— dependrà de sa capacitat de trobar de luòcs nòus ont demorar. Lo risc d’aver un cataclisme sus la Tèrra es de mai en mai grand. Pr’amor d’aquò cal que l’umanitat s’interèsse de mai en mai als viatges espacials. Solament aital poirem trobar una solucion per la subrevivéncia de l’espècia umana. Encara i a plan de causas a far.
 
“Es important que totes ajan de bonas coneissenças sus la sciéncia e la tecnologia”, çò diguèt Hawkins al jornal El País. “Aquelas matèrias càmbian totalament lo Mond e nos cal èsser prèstes per poder prene las decisions corrèctas. Sens coneissença son d’autres que prenon las decisions e soi pas segur qu’aqueste camin siá lo corrècte per l’umanitat. Cal pas precisar fòrça mas pensi que totes devèm aver una idèa generala sus cossí fonciona l’Univèrs e qual es lo nòstre luòc dedins. L’informacion es vitala”.
 
 
 
 
Christian Andreu



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

28 de setembre 21.47h

Aqueste invalit dins sa cadiera de raudas, vede la vida molt negra. E de totas manieras dis causes que sorprenon un pauc, que se hi ha ET, es milhor haver pas contacte amb eles perquè podriem sortir nafrats. Francament cresi que son molt mai civilizats que la cia e lo pentagona, que nomai volen conquistar l'espai per posar armas e fotre als que s'oposen a sa conquesta de la terra. E creire que poden sortir a altres planetas sense primier posar-se d'acord amb eles ,cresi que voldran pas, ja qu... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de setembre 12.03h

Ara qu'avèm mes de pollucion un pauc de'n pertot, fa esperar qu'anam plus ne'n metre autra part.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de setembre 06.51h

Defòra Hawwking.
La sciença officiala es moribonda. Laissattz la plaça aus scientifics contestataires.
La sciença es responsable si deman lo futur es negre.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Tresmudar un problèma politic en un problèma d’òrdre public

Dempuèi longtemps l’estat espanhòl refusa de resòlver politicament lo problèma politic que ten en Catalonha. Ara, après l’enòrma indignacion ciutadana ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 10
  • sol Aush 10
  • sol Bordèu 10
  • sol Briançon 14
  • sol Caors 8
  • sol Carcassona 12
  • sol Clarmont-Ferrand 9
  • sol Confolent 11
  • sol Gap 11
  • sol La Canau 10
  • sol La Gàrdia 22
  • sol Limòtges 9
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18
  • sol Lo Puèi de Velai 10
  • sol Marselha 19
  • sol Montpelhièr 15
  • sol Naut Aran 10
  • sol Niça 21
  • sol Nimes 15
  • sol Pau 11
  • sol Peireguers 9
  • sol Rodés 10
  • sol Tolon 9
  • sol Tolosa 11
  • sol Valença 12

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • Coarasa

    Dictada occitana 2014

  • Fèsta occitana a Barcelona, a l'ocasion del cinquen anniversari de Jornalet

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • Mauritania

    Pantais (Poèmas de Lisa Gròs sus pinturas de Christine Nicolas)

  • Conferéncia de Yan Lespoux sus las relacions occitanocatalanas en Malhòrca (11.05.2017)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • Castelar

  • Bersorèlh : quartiers e maions ai noms occitans

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Carnaval independent de Niça. © Centre Cultural Occitan País Niçard e Alpenc

    Carnaval independent de Niça

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Que pensas de las senténcias de 9 a 13 ans de preson contra los nòu nauts representants independentistas catalanas?


5%



4%



91%



0%




Vots 103 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)