CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 22 d'octòbre

Actualitats

Dijòus, 15 d'octòbre de 2015, 03h00 Environament

S’estenh eth rinocèros de Malàisia


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargar


Era planeta hè temps qu’a començat un camin que pòt amiar era espècia umana ara solitud mès prigonda s’es causes non càmbien pas. Er èster uman non acabe de comprene qu’era vida sens es autes espècies animaus e vegetaus, era vida damb e ena natura, en definitiva, pòt convertir era Tèrra en un vertadèr desèrt.
 
Enguan ua còla de scientifics dera Universitat de Copenaga (Danemarc) a confirmat qu’eth rinocèros de Sumatra s’ei estint en Malàisia. Segons eth document hèt public, non s’ei vist cap d’especimèn d’aquera espècia en aqueth país dempús 2007.
 
“Ei vitau entara subervivença dera espècia”, çò ditz Rasmus Gran Haumoller, coautor der estudi, “qu’es pòqui especimèns que demoren en es zòos siguen consideradi coma metapopulacion e açò vò díder que son animaus qu’an d’èster destinadi totauments ara reproduccion. Senon era espècia ei ja perduda”.
 
Ère ua espècia  que demorave en divèrsi païsi asiatics coma Índia, Botan, Bangladèsh, Birmania, Laos, Tailàndia, Malàisia, Indonesia e China. Enquia tempsi istorics eth rinocèros de Sumatra o rinocèros lanut ère demorat ena província chinesa de Sichuan. E d’aquerò non hè tant de temps.
 
Aué, ath contrari, solament ne demoren mens de 100 especimèns e toti en un aute país, Indonesia. Er airau qu’auie ocupat en diferentes isles de Malàisia, de tostemp, ara solament ei ua trista confirmacion dera sua abséncia.
 
“Ara ath govèrn d’Indonesia li calerie hèr es esfòrci mès seriosi”, çò ditz Widodo Ramono, coautor der estudi e director dera Fondacion entàs Rinocèros d’Indonesia, “entà crear airaus vertadieraments protegits e destinats ara sua reproduccion, abitat e alimentacion. E aquerò solament se pòt hèr damb totes es ressorses e sòs des govèrns nacionau e locaus”.
 
 
Ua espècia que s’estenh
 
Aué solament demoren nau rinocèros lanuts de Malàisia en diuèrsi zòos de tot eth Mond. Un en Cincinnati (Estats Units), que lèu arribarà en Indonesia, tres ena isla de Sabbah e cinc mès en Sumatra. Per çò qu’ei dera sua populacion sauvatja en Indonesia, es scientifics confirmen que ne demoren mens de 80 especimèns. Er hèt ei qu’eth rinocèros lanut auie 500 individús en 1980 mès en 2005 ja ère prèp dera extincion.
 
Era majoritat d’aqueri son en eth Parc Nacionau de Kevinci Sebelat, en Indonesia, mès es auti tanben i èren e aquerò vò dider que non ei pas ua garentida.
 
Aqueth rinocèros qu’ei ua des cinc espècies que demoren en tot eth Mond. Es dues espècies africanes, eth rinocèros blanc e eth rinocèros nere, tanben que’s poirien esténher lèu. Es autes tres espècies son asiatiques mès, coma ac confirme er estudi, era sua subervivença non ei segura.
 
Eth rinocèros lanut o rinocèros de Sumatra aué estint en Malàisia, ei un rinocèros fòrça petit, damb solament 1,45 mètres de naut, 3 mètres de long e entre 500 e 1000 quilogrames de pes. A dues banes, maugrat qu’ua sigue fòrça petita, e s’apèra lanut pr’amor que tot eth sòn còrs ei corbit damb peth ròi marron que hè ua caracteristica especiau d’aqueth animau. Lèu era sua istòria que serà ua mès dera estupiditat umana.
 
 
 
 
Christian Andreu



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

17 d'octòbre 10.16h

Si sabem que passa perquè ho permetem? No hi ha polítics al Món que vetllen qequè tot sigui bó. bé i feliç, doncs perquè permetem-en que passi aixó.
Desde el punt de vista ecològic l'humanitat és un desastre: Ha destruit en poques decades el que la Terra i la Natura ha fet amb milions d'anys, té excusa?
Molt trist: "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 d'octòbre 17.18h

#1 Si ben, mas coma o vesètz, lo temps coita ! L'espècia umana es a ela soleta un vertadièr desastre ecologic…


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 d'octòbre 11.19h

d'aguer escrich de l'origina deis espècias -Darwin -supausa que li a pereu un autre pendís de la montanha: de l'extinccion deis espècias, que podèm li enclaure dedins l'espècia o la raça homo sapiens sapiens, tot aquò sus rèire-fons d'evolucion geologica , domèni reservat impietadós dau grand arquitecte de l'univers que d'unei s'afanan a apelar Dieu


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Tresmudar un problèma politic en un problèma d’òrdre public

Dempuèi longtemps l’estat espanhòl refusa de resòlver politicament lo problèma politic que ten en Catalonha. Ara, après l’enòrma indignacion ciutadana ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 9
  • sol Aush 9
  • sol Bordèu 9
  • sol Briançon 13
  • sol Caors 8
  • sol Carcassona 12
  • sol Clarmont-Ferrand 9
  • sol Confolent 11
  • sol Gap 10
  • sol La Canau 9
  • sol La Gàrdia 19
  • sol Limòtges 9
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 16
  • sol Lo Puèi de Velai 10
  • sol Marselha 18
  • sol Montpelhièr 15
  • sol Naut Aran 9
  • sol Niça 19
  • sol Nimes 15
  • sol Pau 10
  • sol Peireguers 8
  • sol Rodés 9
  • sol Tolon 8
  • sol Tolosa 11
  • sol Valença 12

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Auribeu de Sianha

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Per quala dança eterna se son calhadas lei rondas menudas?

    Meissonencas en Camarga pichòta

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • © AR

    Vila d'Usès e lo pont de Gardon

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta. © Laurenç Revèst

    Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Que pensas de las senténcias de 9 a 13 ans de preson contra los nòu nauts representants independentistas catalanas?


5%



4%



91%



0%




Vots 102 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)