Fa vint ans, en mai de 1995, nasquèt La Setmana. Primièr e unic setmanièr tot en occitan. Èra una escomesa de las audaciosas que de prepausar aquela mena de mèdia en lenga nòstra. Recebèrem entretant lo sosten de l’escrivan Max Roqueta que signèt lo tot primièr editorial. Aquò fa vint ans que las còlas successivas de La Setmana s’esfòrçan de vos informar sus l’anar del Mond vist dempuèi Occitània quand es pas sus l’anar de la quita Occitània en pausant de questions pertocant totes los occitans. Los bretons s’inspirèron d’aquela experiéncia e creèron lo setmanièr Ya! (“òc”, en breton) qualques annadas puèi.
En vint ans, La Setmana a conegut d’evolucions nombrosas. Passèt del format “tabloid” al format “jornal”. Cambièt cinc còps de formula. A cada còp la còla s’es esforçada de prepausar quicòm mai a respècte de la formula precedenta. Avèm tanben creat una edicion en linha en 2012 que ne prepausarem una version refonduda per l’an que ven. Per la darrièra formula papièr en data, lançada l’an passat, avèm respondut a doas demandas que nos pareissián fondamentalas: l’aumentacion de la paginacion e subretot la diversitat dialectala. Dins la mesura de las nòstras possibilitats, nos esforçam de crear un equilibri entre los dialèctes utilizats per redigir los articles. Per aquò far, avèm dobèrt las nòstras colomnas a de collaboradors qu’an la possibilitat de tractar un subjècte los pertocant personalament o alara pertocant lor encontrada de residéncia. Aquela dobertura es estada possibla especialament mercés a la collaboracion activa de La Setmana amb d’autres mèdias occitans (Ràdio País, Ràdio Occitània o encara lo Jornalet) pel biais de la Federacion Interregionala dels Mèdias Occitans (FIMÒC).
Malgrat los esfòrces consentits, podèm pas que constatar que la nòstra situacion es de las delicadas. De faiçon generala, l’erosion del lectorat es un fenomèn al qual podiam pas escapar. Vertat es que davant la multiplicacion de las aisinas numericas (esmartfòns, tauletas, etc.) la premsa papièr dins son ensemble patís un cèrt desamor. Las consequéncias d’aquel fenomèn son d’aitan mai agudas per nosautres, que la premsa en lenga dita regionala es de facto dins una situacion mai fragila que non pas dins las autras lengas ditas “oficialas”. A l’ora d’ara, trabalham dins de condicions dificilas pr’amor que sèm en sosefectiu. A l’ora d’ara, la societat Vistedit recampa quatre salariats, una directritz qu’es tanben maquetista de La Setmana, una comptabla, una webjornalista a temps parcial e un capredactor. Es la meteissa còla que s’entrèva de publicar las revistas pels mainatges que son Papagai e Plumalhon. Es segur que fariá besonh de plan mai de mond per poder trabalhar dins de melhoras condicions. Soslinhem que lo vòstre setmanièr es pas brica subvencionat. A despart d’una ajuda del Ministèri de la Cultura per las despensas postalas (ajuda tocada per totes los autres jornals e per de somas plan mai importantas), La Setmana a pas qu’una ressorsa: los vòstres abonaments.
La Setmana a doncas besonh de mai d’abonats per contunhar. Avèm besonh de 400 abonats suplementaris sens los quals, serà de mai en mai complicat per nosautres d’assegurar las nòstras missions. Quitament se chifram de longa a la faiçon de portar de contenguts novèls pel biais dels mèdias que ne dispausam, nos interrogam tanben sus la continuitat del projècte.
Dempuèi la debuta, aqueste jornal es lo vòstre. I a mai d’una faiçon de participar a aquel projècte e de lo far viure. I podètz escriure d’articles (en prenent contacte amb nosautres), vos i podètz abonar e tanben ne parlar a l’entorn de vosautres per trobar d’abonats novèls. Tanben podètz prene un abonament de sosten en donant un pauc mai que los prèses fixats. Mai que jamai, al cap de sos vint ans d’existéncia, La Setmana a besonh de vosautres per poder contunhar d’informar los occitans en occitan.
La còla de Vistedit
Inf.: +33(0)5 59 81 02 59 — corric: lasetmana@wanadoo.fr — vistedit@wanadoo.fr
En vint ans, La Setmana a conegut d’evolucions nombrosas. Passèt del format “tabloid” al format “jornal”. Cambièt cinc còps de formula. A cada còp la còla s’es esforçada de prepausar quicòm mai a respècte de la formula precedenta. Avèm tanben creat una edicion en linha en 2012 que ne prepausarem una version refonduda per l’an que ven. Per la darrièra formula papièr en data, lançada l’an passat, avèm respondut a doas demandas que nos pareissián fondamentalas: l’aumentacion de la paginacion e subretot la diversitat dialectala. Dins la mesura de las nòstras possibilitats, nos esforçam de crear un equilibri entre los dialèctes utilizats per redigir los articles. Per aquò far, avèm dobèrt las nòstras colomnas a de collaboradors qu’an la possibilitat de tractar un subjècte los pertocant personalament o alara pertocant lor encontrada de residéncia. Aquela dobertura es estada possibla especialament mercés a la collaboracion activa de La Setmana amb d’autres mèdias occitans (Ràdio País, Ràdio Occitània o encara lo Jornalet) pel biais de la Federacion Interregionala dels Mèdias Occitans (FIMÒC).
Malgrat los esfòrces consentits, podèm pas que constatar que la nòstra situacion es de las delicadas. De faiçon generala, l’erosion del lectorat es un fenomèn al qual podiam pas escapar. Vertat es que davant la multiplicacion de las aisinas numericas (esmartfòns, tauletas, etc.) la premsa papièr dins son ensemble patís un cèrt desamor. Las consequéncias d’aquel fenomèn son d’aitan mai agudas per nosautres, que la premsa en lenga dita regionala es de facto dins una situacion mai fragila que non pas dins las autras lengas ditas “oficialas”. A l’ora d’ara, trabalham dins de condicions dificilas pr’amor que sèm en sosefectiu. A l’ora d’ara, la societat Vistedit recampa quatre salariats, una directritz qu’es tanben maquetista de La Setmana, una comptabla, una webjornalista a temps parcial e un capredactor. Es la meteissa còla que s’entrèva de publicar las revistas pels mainatges que son Papagai e Plumalhon. Es segur que fariá besonh de plan mai de mond per poder trabalhar dins de melhoras condicions. Soslinhem que lo vòstre setmanièr es pas brica subvencionat. A despart d’una ajuda del Ministèri de la Cultura per las despensas postalas (ajuda tocada per totes los autres jornals e per de somas plan mai importantas), La Setmana a pas qu’una ressorsa: los vòstres abonaments.
La Setmana a doncas besonh de mai d’abonats per contunhar. Avèm besonh de 400 abonats suplementaris sens los quals, serà de mai en mai complicat per nosautres d’assegurar las nòstras missions. Quitament se chifram de longa a la faiçon de portar de contenguts novèls pel biais dels mèdias que ne dispausam, nos interrogam tanben sus la continuitat del projècte.
Dempuèi la debuta, aqueste jornal es lo vòstre. I a mai d’una faiçon de participar a aquel projècte e de lo far viure. I podètz escriure d’articles (en prenent contacte amb nosautres), vos i podètz abonar e tanben ne parlar a l’entorn de vosautres per trobar d’abonats novèls. Tanben podètz prene un abonament de sosten en donant un pauc mai que los prèses fixats. Mai que jamai, al cap de sos vint ans d’existéncia, La Setmana a besonh de vosautres per poder contunhar d’informar los occitans en occitan.
La còla de Vistedit
Inf.: +33(0)5 59 81 02 59 — corric: lasetmana@wanadoo.fr — vistedit@wanadoo.fr
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
enguan ha cambiat La Setmana, ara s'escriu mai en gascon la qual causa fa mai dificila la comprension, mas jo cresi que acò es question de paciència e d'adaptar-se a aquesta forma gascona. Mas personalament m'agradava mai La Setmana com era d'abans, ara es coma mai locala e dialectala.
#12 Aquo's un dialecte curios. Es pas de bon legir ;)
"l’aumentacion de la paginacion e subretot la diversitat dialectala. Dins la mesura de las nòstras possibilitats, nos esforçam de crear un equilibri entre los dialèctes utilizats per redigir los articles. "
Aqueixa obsessió per fer de la lengua d'òc una dialectologia és un suïcidi, desfressat d'ètica i d'altres impertinències; la covardia i la irresponsabilitat sublimades de no gosar foragitar els xarnecs francès i espanyols; i una puntada de peu al cervely dels qui, de fora el país estant, per més que en lyegim mai no ens serveix per a habitar-nos a cap ortografia ni morfologia, que ens faci lyegir i menys escriure d'esme -escriure, de cap manera, per mor de la proïbició de fer-ne cap immersió, per poca que fos, ni a Lyenguadoc, ni a Gascunya ni a Catalunya ni a l'estranger; i de la censura que l'edició, distribució i exposició de lyibres en òc i en gascó pateix a tot l'Afrany -encar més severa que la pateix la literatura catalana, testimonial en lyibres de coneixement i protocolària en lyibres de ficció i infantil.
"La Setmana", un fanzine per occitanistas.
#9 Amicalista vòl dire entre amics. Se vos enriquesís l'infò entre amics, ne soi urós per vos.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari