CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 17 de febrièr

Actualitats

Dimenge, 15 de novembre de 2015, 03h00 Reportatge,Politica,Internacional

Rohingyas: lo milion de desmembrats de las eleccions birmanas

La comunautat musulmana dels rohingyas es considerada la minoritat mai secutada del Mond


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Dimenge passat se faguèron d’eleccions en Birmania. Son d’eleccions qualificadas d’istoricas perque, après un quart de sègle de contraròtle militar del país, an donat lo poder al partit de l’opausanta e Prèmi Nobel de la patz Aung San Suu Kyi. Mas, darrièr aquel nòu panorama democratizant que se prevei pels gaireben cinquanta milions de ciutadans d’aquel país, majoritàriament bodistas, es encara mes en dobte l’avenir de la comunautat musulmana dels rohingyas, considerada mai d’un còp la minoritat mai secutada del Mond.
 
De fach, lo gaireben un milion de membres d’aquela minoritat etnica e religiosa establida dins l’estat litoral d’Arakan poguèt pas votar, dimenge, principalament perque an pas cap de carta d’identitat. E mai se qualques istorians los considèran coma los descendents dels comerçants e dels soldats arabis, bengalins, mongòls e turcs convertits a l’islam al sègle XV, las autoritats birmanas considèran que los rohingyas arribèron al país amb la colonizacion britanica, al sègle XIX, provenent del país vesin de Bangladèsh. En luòc d’èsser reconeguts coma una de las 135 etnias nacionalas de Birmania (las presentas dins lo país abans l’arribada dels britanics en 1823), lo govèrn birman los a sovent tractats d’immigrants illegals. E encara pièger: dempuèi 1982, amb la lei de ciutadanatge de la dictatura militara, son oficialament “apatridas” dins lor país.
 
Per obténer lo ciutadanatge, lor cal demostrar que son demorats en Birmania pendent seissanta ans, mas normalament òm lor concedís pas de contractes de trabalh ni de papièrs e, doncas, i pòdon pas accedir. Sens ciutadanatge, los rohingyas pòdon pas accedir al sistèma educatiu birman, ni viatjar liurament. Patisson tanben la persecucion dels extremistas birmans bodistas, que los atacan pr’amor que son musulmans. De desenats de milièrs de rohingyas, long dels darrièrs decennis, son estats desplaçats al dedins de Birmania o lor a calgut fugir cap a Bangladèsh. Dempuèi qualques ans, un dels mejans per s’escapar es de prene de naviris per ensajar d’arribar a las còstas de Tailàndia, Malàisia e Indonesia.
 
Aquestes darrièrs decennis, la terribla situacion dels rohingyas, agravada amb d’esclataments periodics de violéncia contra eles provenent de la majoritat bodista de Birmania (coma en 2012, que daissèron mai de dos cents mòrts e de desenats de milièrs de desplaçats), a provocat que mantes fugiscan lo país: siá vèrs Bangladèsh, al nòrd, siá mai recentament vèrs Malàisia, Indonesia e Tailàndia, malgrat los grands perilhs de las traversadas maritimas per i arribar. Solament dins las darrièras tres annadas, l’Agéncia de l’ÒNU pels Refugiats calcula que mai de cent mila rohingyas an ensajat d’arribar en aqueles païses.



publicitat



Comentaris

16 de novembre 05.34h

E òc, los bodistas tanben... La subredòsi es pas bona, quina que siaga la religion (inclusa la laicista).


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de novembre 20.47h

Coma se pòt dins los comentaris, d'unes usancièrs de Jornalet pòdon èstre doblidats.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

15 de novembre 10.47h

Coma se pòt veire sus la fotografia, aqueles doblidats an plan lors quatre membres.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

La manifestacion de Tolosa: una esperança per l’occitanisme

La darrièra agression que ven de la patir la lenga nòstra es fòrça grèva. Lo Ministèri de l’Educacion de París a mostrat una volontat evidenta de ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 18 5
  • sol Aush 18 4
  • sol Bordèu 17 6
  • sol Briançon 18 5
  • sol Caors 18 5
  • nuvols Carcassona 18 2
  • sol Clarmont-Ferrand 18 2
  • sol Confolent 16 5
  • sol Gap 18 5
  • sol La Canau 14 10
  • sol La Gàrdia 12 2
  • sol La Torre de Pèlitz 15 4
  • sol Limòtges 16 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 11 3
  • sol Lo Puèi de Velai 11 3
  • sol Marselha 16 5
  • nuvols Montpelhièr 14 10
  • sol Naut Aran 14 -1
  • sol Niça 18 5
  • nuvols Nimes 17 7
  • sol Pau 18 2
  • sol Peireguers 16 6
  • sol Rodés 16 5
  • sol Tolon 16 5
  • sol Tolosa 17 7
  • sol Valença 12 4

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • Castelar

  • Uvernada Lou Dalfin 2012. ©  Cristòl Daurore

    Uvernada Lou Dalfin 2012

  • Conferéncia de Yan Lespoux sus las relacions occitanocatalanas en Malhòrca (11.05.2017)

  • Lenga occitana, istòria e gastronomia. © Laurenç Revèst

    Lenga occitana, istòria e gastronomia

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que la manifestacion de Tolosa a portat un vam nòu al combat occitanista?


100%



0%



0%



0%



0%




Vots 1 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)