Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

La beutat de Nefertiti encara es estonanta

Sèm a las pòrtas d’una descobèrta màger en egiptologia? O ben es un trabalh publicitari que lo govèrn egipcian l’a fach per desespèr?

Lo diplomata estrangièr intrèt dins la cambra reiala. Lo faraon-dieu, Akhenaton —maldich per la casta religiosa d’Egipte per aver elevat Ra, l’astre del jorn, lo solelh, al dessús de totes los autres dieus—, agachava amb curiositat. Prèp d’el una femna meravilhosa, amb una beutat extraordinària, esperava tanben las paraulas del diplomata. El perdèt lo fil pendent qualques segondas. La beutat de la reina Nefertiti èra fòrça mai estonanta que çò que se disiá d’ela. Èra encara mai granda. Al sieu costat, lo filh d’Akhenaton, Totankhamon, tanben regardava lo diplomata amb curiositat. Mas caliá cercar los mots un autre còp. Benlèu lo faraon Akhenaton aviá pas de paciéncia...


3 300 ans après aquel rescontre, la misteriosa beutat de la reina Nefertiti encara es una atraccion pel govèrn egipcian. Sustot pr’amor que dempuèi lo còp d’estat de 2012, lo torisme a gaireben desparegut d’aquel país. E quand començava de reüssir un pauc, l’atac terrorista contra un avion rus, fa qualques setmanas, a tornat daissar lo país de las piramidas amb pauc de toristas, solament qualques centenats en 2015.
 
 
La darrièra tecnologia
 
Per tant, lo govèrn egipcian a sostengut l’expedicion de l’egiptològ Nicholas Reeves fins a la Val dels Reis. Pr’amor que se qualqu’un podiá descobrir quicòm, èra el, armat amb de radars e d’infraroges, la darrièra tecnologia en arqueologia, e èra preparat per descobrir, se caliá, lo quite tombèl de la reina Nefertiti.
 
Una descobèrta coma aquela seriá la mai granda del sègle XXI en egiptologia. Tan granda coma quand Howard Carter descobriguèt lo tombèl del faraon Totankhamon en 1922. E cal que lo tombèl de Nefertiti, la reina de la beutat, siá descobèrt, pr’amor qu’Egipte a de besonh, un autre còp, e lèu, de toristas.
 
La còla de l’egiptològ Nicholas Reeves a escanerizat lo tombèl de Totankhamon pendent qualques setmanas amb de radars e d’infraroges. E ara pòdon confirmar qu’après aquel tombèl n’i a un autre que poiriá èsser lo de la reina millenària. Totankhamon èra filh d’Akhenaton mas Nefertiti èra pas la sieuna maire. L’istòria de la sieuna familha es un pauc complicada.
 
Aital, perqué cercar dins lo tombèl de Totankhamon e pas dins un autre? Pr’amor que Totankhamon moriguèt plan jove, solament dins sos 18 o 20 ans. Lo tombèl èra estat bastit per Nefertiti. La reina, maire de filhas solament, èra aquela que i deviá èsser enterrada. Mas Nefertiti èra pas la maire de Totankhamon. Aqueste darrièr èra filh d’Akhenaton e aviá de reinar après lo sieu paire. Mas moriguèt jove e Nefertiti regnèt après Akhenaton fins a la sieuna mort. Puèi foguèt enterrada, benlèu, dins una cambra que i aviá après la cambra del filh d’Akhenaton, Totankhamon. Per tant, Reeves a cercat pendant de meses dins lo tombèl de Totankhamon e pas dins un autre luòc.
 
Lo fach es qu’an descobèrt de cambras secretas après lo tombèl de Totankhamon, tanben apelat rei Tot, e aquestes solament pòdon èsser de la reina Nefertiti. “Lo radar a donat una granda traça”, çò ditz lo ministre de las antiquitats egipcian, Mamdouh Eddamaty, “de cambras secretas après las parets del tombèl de Tutankhamon. Se pòt dire uei al 90 % que quicòm es darrièr aquelas parets. Benlèu es un autre tombèl. E de qui podèm parlar senon de Nefertiti?”
 
Amb la confirmacion del scientific Hirokatsu Watanabe que lo radar a trobat de cambras secretas nòvas, la còla de Reeves i vòl tornar, après estudiar los imatges a la Val dels Reis egipcians, e confirmar qu’an rason. Lo sosten del govèrn egipcian es pas e tròp pr’amor que plan d’egiptològs dison qu’aquò es impossible.
 
L’estudi de Nicholas Reeves comencèt en 2014 amb la publicacion dins la premsa scientifica de sas sospièchas. Puèi es restat pendent qualques meses jos un solelh justicièr dins la Val dels Reis egipcians, dins lo tombèl de Totankhamon.
 
Ara cal estudiar los imatges del radar e, s’es possible, lai tornaràn per descobrir la nòva cambra secreta de la reina mai bèla de l’istòria antica, mai que mai ara que se sap que Cleopatra o foguèt pas gaire. Sèm a las pòrtas d’una descobèrta màger en egiptologia? O ben es un trabalh publicitari fach a causa del desespèr del govèrn egipcian? Lo temps o dirà o, en o disent melhor, benlèu o dirà la quita Nefertiti.
 
 
 
 
Christian Andreu

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article