Bandièra01 1180x150: País Invisible

Actualitats

Lo cap dels sobeiranistas cabils crida Cabilia “a recuperar sa libertat per existir”

L’omenatge a Mohand-Arav Bessaoud
L’omenatge a Mohand-Arav Bessaoud | Siwel

De milièrs de manifestants reclaman en Argeria un referendum d’autodeterminacion. La lenga berbèra serà reconeguda coma oficiala en Argeria, mas pas coma lenga de l’estat.


Lo mond berbèr (o amazigh) celèbra aquestes jorns l’intrada de l’an 2966, e coma d’abitud un dels endreches mai destacats es Cabilia, ont lo Movement per l’Autodeterminacion de Cabilia (MAK) organizèt dimars passat doas manifestacions per lo drech dels cabils de decidir lor avenidor: se passèron a Tizi Wezzu (Tizi Ouzou) e a Bogia.
 
Lo partit cabil vòl qu’Argeria permeta la celebracion d’un referendum d’autodeterminacion. La manifestacion reclama tanben la fin de la “salafizacion” e de “l’arabizacion” de Cabilia e exigís la creacion d’una universitat “amazigh, democratica e progressista”.
 
Fernat Mehenni, qu’es lo cap del MAK e tanben lo president de l’autoproclamat Govèrn Cabil en Exili (Anavaḍ Aqvayli Uεḍil), remembrèt que los cabils “an subreviscut a totes los colons” qu’an ocupat lors tèrras e que contunharà d’o far “de mai en mai”. “Per existir”, çò apondèt Mehenni, “lo pòble cabil deu recuperar sa libertat”.
 
Lo MAK reclama la constitucion d’un estat cabil. Fins a fa qualques annadas, lo partit demandava la creacion d’una autonomia cabila dins Argeria.
 
 
Lo berbèr, lenga oficiala, mas amb de nuanças
 
Las manifestacions se son celebradas, ongan, qualques jorns après que la presidéncia argeriana aja presentat un projècte de reforma constitucionala que declararà oficiala, pel primièr còp de l’istòria, la lenga berbèra en Argeria. Mas la reforma compren una nuança importanta: la sola lenga oficiala e pròpria de l’estat argerian contunharà d’èsser l’arabi, del temps que lo berbèr, el, serà oficial, sens mai de detalhs.
 
Una partida del movement berbèr se pausa la question seguenta: a qué servís l’oficialitat se lo berbèr deu pas èsser una lenga estatala? E crenh que se repetisca l’esquèma de 2002, quand lo berbèr foguèt declarat “lenga nacionala” mas pas oficiala.
 
 
Omenatge a Mohand-Arav Bessaoud
 
La velha de las manifestacions, lo MAK rendèt omenatge al tombèl de Mohand-Arav Bessaoud, un dels activistas e intellectuals berbèrs mai importants del sègle XX. Bessaoud participèt a la lucha per l’independéncia d’Argeria e, après la fin de la colonizacion francesa, s’engatgèt dins lo berberisme politic. Impulsèt la lenga berbèra, l’alfabet tifinagh e la bandièra tricolor dels berbèrs, qu’el meteis la dessenhèt.
 
 
 
 

Aquesta nòva es adaptada de Nationalia amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.




Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

JF Saïsset Traussa Menerbès
2.

E los occitanistas qu 'an sostengut la campanha d' arabisacion ( contra lo francès ... ) de las annadas 80 , pagada per los caps e los regents d' Arabia qu' an menat dins aqueste pais la pesta islamica ? Los " nacionalistas " (fa sempre risolar ) occitans son d' estabosits de primiera . An bona coscolha de plorar sus los cabils ara !

  • 1
  • 3
JF Saïsset Traussa Menerbès
1.

E los occitanistas qu 'an sostengut la campanha d' arabisacion ( contra lo francès ... ) de las annadas 80 , pagada per los caps e los regents d' Arabia qu' an menat dins aqueste pais la pesta islamica ? Los " nacionalistas " (fa sempre risolar ) occitans son d' estabosits de primiera . An bona coscolha de plorar sus los cabils ara !

  • 1
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article