CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 21 de setembre

Actualitats

Diluns, 18 de genièr de 2016, 03h00 Politica,Internacional

La candidata independentista Cai Yingwen a ganhat las eleccions presidencialas en Taiwan

La Republica Populara de China considèra que l’illa es una província rebèlla e menaça de la prene per las armas


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargar


La candidada independentista Cai Yingwen (Tsai Ing-wen) a ganhat las eleccions presidencialas de la Republica de China, es a dire Taiwan, amb lo 56,12% dels vòtes. Son principal concurrent, Zhu Lilun (Eric Chu), del partit fins ara al poder del Guomindang (Kuomintang), atenguèt lo 31,04% dels vòtes segon de chifras de la comission electorala. Es lo primièr còp, dempuèi sa fondacion en 1949 pels nacionalistas de Chiang Kaishek, que la Republica de China serà dirigida per una femna elegida a las urnas. Lo partit de Cai Yingwen, coneguda popularament coma Siao Ying, “la petita Ying”, aspira tanben d’aver la majoritat al Parlament.
 
La victòria d’aquela professora de drech de 59 ans poiriá provocar una crisi amb la Republica Populara de China, que considèra que l’illa es una província rebèlla e que menaça de la prene per las armas.
 
La futura presidenta a promés una reforma politica d’a fons, amb mai de participacion populara e una defensa ferma de l’identitat pròpria de l’illa davant la Republica Populara de China. Cai Yingwen a afirmat qu’ensajarà de manténer l’estabilitat dins sas relacions amb la China continentala, mas a remarcat que los taiwaneses an causit de defendre la sobeiranetat del país. De son costat, lo govèrn de la Republica Populara de China a afirmat que sa politica envèrs Taiwan cambiarà pas e s’opausa encara a l’independéncia de l’illa.
 
Cai Yingwen a recongut tanben qu’a tengut de convèrsas amb los Estats Units. Aquel país a pas de ligams diplomatics amb l’illa.
 
 
La Republica de China
 
La Republica de China es coneguda tanben coma Taiwan o Formosa que son los dos noms de l’illa. Uèi se ditz sovent Taiwan e rarament Formosa. Dempuèi 1949, Taiwan es la sola rèsta de la “Republica de China”, qu’èra lo regim qu’ocupava l’ensemble de China abans 1949. En 1949, los comunistas de Mao Zedong prenguèron lo poder en China continentala qu’es devenguda dempuèi la “Republica Populara de China”, e, per tant, l’ancian regim de la “Republica de China” a subreviscut sonque a Taiwan.
 
La Republica Populara de China revendica la sobeiranetat sus Taiwan e sa reconeissença diplomatica a vist fòrça cambiaments dempuèi los ans 1970, pr’amor que fòrça païses quitèron de reconéisser oficialament la Republica de China (Taiwan) en tot l’integrar, en tèrmes de reconeissença, coma una partida mai de la Republica Populara. A l’ora d’ara Taiwan es reconegut oficialament per 26 estats del Mond.
 
Tant la Republica Populara de China coma la Republica de la China (Taiwan) se reconeisson pas mutualament pr’amor que tant a Pequin coma a Taibei se considèra que i a sonque una sola China.


Los austronesians
 
Segon las estatisticas oficialas del govèrn, lo 98% de la populacion de Taiwan se compausa de chineses de l’etnia han (los chineses al sens pròpri), que parlan diferents dialèctes del chinés, que lai es escrich segon l’escritura tradicionala e non pas segon los caractèrs simplificats impausats a la Republica Populara. En mai d’aquò, lo 2% de la populacion son de gaoshans, los abitants originaris de l’illa.
 
Los gaoshans (del chinés gaoshan zu, çò es, “etnias de las nautas montanhas”), son catòrze nacions, segon lo Conselh dels Pòbles Indigènas de Taiwan, e lors lengas son de la familha austronesiana. Dels 73 deputats que compausan lo parlament del país, los gaoshans an una representacion de 6 sètis, dont 3 son pels diches indigènas de las tèrras nautas, e 3 pels diches indigènas de las tèrras bassas. 
 
D’unes classifican los diferents pòbles austronesians de Taiwan en dos grops: los gaoshans al sens pròpri e los pingpus. Tanben i a de pòbles austronesians que son reconeguts per l’estat e d’autres que son pas reconeguts.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 28
  • sol Aush 27
  • sol Bordèu 28
  • sol Briançon 19
  • sol Caors 27
  • sol Carcassona 21
  • sol Clarmont-Ferrand 28
  • sol Confolent 23
  • sol Gap 18
  • sol La Canau 29
  • sol La Gàrdia 27
  • sol Limòtges 27
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 19
  • sol Lo Puèi de Velai 22
  • sol Marselha 19
  • sol Montpelhièr 20
  • sol Naut Aran 23
  • sol Niça 21
  • sol Nimes 21
  • sol Pau 25
  • sol Peireguers 29
  • sol Rodés 27
  • sol Tolon 28
  • sol Tolosa 26
  • sol Valença 24

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Líusola (Comtat de Niça). © Laurenç Revèst

    Líusola (Comtat de Niça)

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Baish Ador

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • A Monument Valey. © Severina Granet

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • 'O pan de Natale monegasco ('o pan de Calenei de Mónego). © Aigolf Joan

    Concors de Nadal de Jornalet: Cossí se passan las Calendas en cò vòstre?

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • Carnaval independent de Niça. © Centre Cultural Occitan País Niçard e Alpenc

    Carnaval independent de Niça

  • Conferéncia de Yan Lespoux sus las relacions occitanocatalanas en Malhòrca (11.05.2017)

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)