CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 21 de julhet

Actualitats

Diluns, 18 de genièr de 2016, 03h00 Politica,Internacional

La candidata independentista Cai Yingwen a ganhat las eleccions presidencialas en Taiwan

La Republica Populara de China considèra que l’illa es una província rebèlla e menaça de la prene per las armas


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargar


La candidada independentista Cai Yingwen (Tsai Ing-wen) a ganhat las eleccions presidencialas de la Republica de China, es a dire Taiwan, amb lo 56,12% dels vòtes. Son principal concurrent, Zhu Lilun (Eric Chu), del partit fins ara al poder del Guomindang (Kuomintang), atenguèt lo 31,04% dels vòtes segon de chifras de la comission electorala. Es lo primièr còp, dempuèi sa fondacion en 1949 pels nacionalistas de Chiang Kaishek, que la Republica de China serà dirigida per una femna elegida a las urnas. Lo partit de Cai Yingwen, coneguda popularament coma Siao Ying, “la petita Ying”, aspira tanben d’aver la majoritat al Parlament.
 
La victòria d’aquela professora de drech de 59 ans poiriá provocar una crisi amb la Republica Populara de China, que considèra que l’illa es una província rebèlla e que menaça de la prene per las armas.
 
La futura presidenta a promés una reforma politica d’a fons, amb mai de participacion populara e una defensa ferma de l’identitat pròpria de l’illa davant la Republica Populara de China. Cai Yingwen a afirmat qu’ensajarà de manténer l’estabilitat dins sas relacions amb la China continentala, mas a remarcat que los taiwaneses an causit de defendre la sobeiranetat del país. De son costat, lo govèrn de la Republica Populara de China a afirmat que sa politica envèrs Taiwan cambiarà pas e s’opausa encara a l’independéncia de l’illa.
 
Cai Yingwen a recongut tanben qu’a tengut de convèrsas amb los Estats Units. Aquel país a pas de ligams diplomatics amb l’illa.
 
 
La Republica de China
 
La Republica de China es coneguda tanben coma Taiwan o Formosa que son los dos noms de l’illa. Uèi se ditz sovent Taiwan e rarament Formosa. Dempuèi 1949, Taiwan es la sola rèsta de la “Republica de China”, qu’èra lo regim qu’ocupava l’ensemble de China abans 1949. En 1949, los comunistas de Mao Zedong prenguèron lo poder en China continentala qu’es devenguda dempuèi la “Republica Populara de China”, e, per tant, l’ancian regim de la “Republica de China” a subreviscut sonque a Taiwan.
 
La Republica Populara de China revendica la sobeiranetat sus Taiwan e sa reconeissença diplomatica a vist fòrça cambiaments dempuèi los ans 1970, pr’amor que fòrça païses quitèron de reconéisser oficialament la Republica de China (Taiwan) en tot l’integrar, en tèrmes de reconeissença, coma una partida mai de la Republica Populara. A l’ora d’ara Taiwan es reconegut oficialament per 26 estats del Mond.
 
Tant la Republica Populara de China coma la Republica de la China (Taiwan) se reconeisson pas mutualament pr’amor que tant a Pequin coma a Taibei se considèra que i a sonque una sola China.


Los austronesians
 
Segon las estatisticas oficialas del govèrn, lo 98% de la populacion de Taiwan se compausa de chineses de l’etnia han (los chineses al sens pròpri), que parlan diferents dialèctes del chinés, que lai es escrich segon l’escritura tradicionala e non pas segon los caractèrs simplificats impausats a la Republica Populara. En mai d’aquò, lo 2% de la populacion son de gaoshans, los abitants originaris de l’illa.
 
Los gaoshans (del chinés gaoshan zu, çò es, “etnias de las nautas montanhas”), son catòrze nacions, segon lo Conselh dels Pòbles Indigènas de Taiwan, e lors lengas son de la familha austronesiana. Dels 73 deputats que compausan lo parlament del país, los gaoshans an una representacion de 6 sètis, dont 3 son pels diches indigènas de las tèrras nautas, e 3 pels diches indigènas de las tèrras bassas. 
 
D’unes classifican los diferents pòbles austronesians de Taiwan en dos grops: los gaoshans al sens pròpri e los pingpus. Tanben i a de pòbles austronesians que son reconeguts per l’estat e d’autres que son pas reconeguts.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Cal una volontat politica

En Paraguai, lo guaraní es lenga oficiala dempuèi l'an 1992, mas èra una oficialitat que se podiá pas remarcar. Puèi en 2010 se faguèt una lei que demandava ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Bersorèlh : quartiers e maions ai noms occitans

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • © Julien Cazenave

    12.02.2019: manifestacion a Brussèlas per la libertat presonièrs politics catalans jutjats a Madrid

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • Carnaval independent de Niça. © Centre Cultural Occitan País Niçard e Alpenc

    Carnaval independent de Niça

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Laurenç Revèst

    Magasin novèl de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Magalí Barceló

    Santa Gabèla: quatrena fèsta del fogal rural La Gabèla

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • © Magalí Barceló

    Santa Gabèla: quatrena fèsta del fogal rural La Gabèla

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)