Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Tres grops de trabalh vòlon començar lo dialòg entre los govèrns francés e còrs

| Cullettività Territuriale di Corsica

Valls, Simeoni e Talamoni an mes en evidéncia lo desacòrdi sus l’avenir institucional de Corsega. Los tres caps an decidit de parlar de la lenga còrsa, de la proprietat de la tèrra e de las institucions insularas. Lo govèrn còrs vòl forçar un emendament constitucional.


La reünion de diluns passat entre lo primièr ministre francés, Manuel Valls, lo president del govèrn còrs, Gilles Simeoni, e lo president de l’Assemblada de Corsega, Jean-Guy Talamoni, certifiquèt la distància qu’existís a l’ora d’ara entre las posicions dels dos executius sul futur institucional de Corsega. Malgrat lo desacòrdi, los caps decidiguèron d’amodar tres grops de trabalh per iniciar un dialòg que los representants còrses espèran que culmine en una revision de la Constitucion francesa.
 
Aquela reünion es estada la primièra al mai naut nivèl après las eleccions del 13 de decembre passat, que, pel primièr còp, la coalicion autonomista e independentista còrsa (Per Corsega, menada per Simeoni e Talamoni) obtenguèt la victòria a las eleccions per l’Assemblada insulara.
 
Los tres grops trabalharàn sus la lenga còrsa, sus las institucions insularas e sus la proprietat de la tèrra. Son, de fach, tres de las demandas principalas dels autonomistas e dels independentistas còrses: que s’apròve un estatut de cooficilitat pels còrs, que d’enregue un estatut d’autonomia e que se crèe una sòrta de ciutadanatge còrs que limite lo drech dels ciutadans franceses non còrses a crompar de tèrras dins l’illa, per combatre l’especulacion.
 
Aquelas revendicacions, de fach, comptèron amb lo sosten d’una bona partida dels deputats dels partits franceses a l’Assemblada de Corsega dins un vòte istoric en 2013 —46 vòtes favorables sus un total de 51—. Ara lo govèrn còrs desira de forçar un emendament constitucional en se basant sus la legitimitat democratica qu’aquò li conferís d’aver ganhat las eleccions del mes passat amb un programa autonomista.
 
Mas lo govèrn francés es refractari per cambiar la Constitucion e per far possiblas aquelas revendicacions. Ja en 2013 la ministra de la descentralizacion, Marylise Lebranchu, diguèt que se poiriá pas implementar cap d’aquelas reformas. O diguèt tanben Manuel Valls.
 
E a la fin de 2015, Valls insistiguèt que per l’Estat francés i a una seguida de “linhas rojas” que, segon el, en cap de cas las passaràn pas en Corsega. E especifiquèt que lo govèrn francés vòl parlar de çò qu’es ja decidit amb los representants còrses, es a dire, la fusion de las tres institucions insularas —la collectivitat territoriala e los dos departaments— en una collectivitat unica, causa prevista per 2017. Es en aprofechant justament aquela transformacion que los autonomistas e independentistas còrses vòlon que París accèpte la constitucion d’un poder autonòm en Corsega.
 
 
 
 

Aquesa nòva es adaptada de Nationalia amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.






 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

matthieu
8.

#7 Merci,pour l'instant,je comprends,je lis le corse,le catalan,l'occitan; je dois faire des efforts pour écrire ces langues,cela va venir.
J'ai souvent pensé que l'occitan pouvait avoir un grand avenir comme fédérateur en dehors de l'Occitanie et pourquoi sinon par ses qualités intrinsèques et sa beauté,son harmonie.
Je crois que je vais commencer par apprendre à escrire l'occitan.

  • 4
  • 0
Gèli Grande Lairac en Agenés
7.

#4
Car Matthieu
Vos escrivi en occitan perque quitament se respondètz en francés comprenètz l'occitan la vertadièra lenga nacionala dels occitans que siagan de soca o d'adopcion.
Una question çò qu'escrivètz per Corsega o pensatz tanben pel Bascoat Nòrd ? per Bretanha ? per Catalonha Nòrd ? per Alzàcia ? pel Windoek (lo Pais Flamenc) ? e per Occitània ? sens oblidar Guadalope, Guiana e Martinica ?

S'es lo cas avètz tota la vòstra plaça al Partit de la Nacion Occitana
http://lo.lugarn-pno.over-blog.org/

  • 3
  • 3
matthieu
6.

#5 Oui,mais les Français ,je pense,ne veulent plus attendre pour proposer l'indépendance à la Corse,à Paris,le gouvernement est faible et fatigué,les conditions historiques sont réunies aujourd'hui pour que la Corse prenne son indépendance,demain un gouvernement jacobin peut prendre le pouvoir en France,il serait alors trop tard.
J'ajoute qu'une Corse indépendante n'a aucun intérêt à garder le français comme langue co-officielle ,il faudrait plutôt choisir l'italien,l'anglais ou pourquoi pas l'occitan.
L'indépendance de la Corse donnera le signal à l'Occitanie,à la Bretagne par exemple.
L'Occitanie devrait se rapprocher de la Catalogne indépendante,les deux langues étant proches.
Et pourquoi pas une fédération des peuples du sud,Occitanie,Catalogne,Corse?

  • 2
  • 2
Matiàs vilamanda
5.

#4 Vos prenètz la tèsta per pas res, car amic !
Talamoni a clarament dich que l'independéncia èra pas au programa de son mandant (mai s'individualament el se ditz independentista) ce que compta ara es : que las institucions de Corsega trabalhen per melhorar las condicions economicas, socialas e culturalas de totes sos abitants puèi que totes son de facto ciutadans de la societat còrsa (independentistas o non, atèus o non, vegetarians o non o que te sabe ieu...)..
.
E se nautres en Occitània foguèssem capables de'n faire aitant, lo mond se'n portariá melhor...!

  • 5
  • 0
matthieu
4.

Paris doit donc organiser un référendum en Corse pour poser la question de l'indépendance,le scrutin doit être surveillé par l'ONU;les listes électorales doivent être établies sous la condition de 10 ans de résidence en Corse et le scrutin validé avec un minimum de 10 pour cent de votants.
Si le oui à l'indépendance l'emporte ,la France dans un délai de trois mois procédera à l'installation de l'état corse et versera x milliards d'euros pour 250 ans de colonisation et le dossier sera clos.
Les Corses qui sont en France retourneront vers la patrie corse,il ne peut y avoir une double nationalité.
Conquise par les armes,après 250 ans d'histoire commune avec la France,la Corse sera de nouveau indépendante et passera les accords qu'elle veut avec les états qu'elle veut.
Disons qu'après l'indépendance,la France ne pourra être considérée comme un pays ami suivant l'affirmation de Monsieur Talamoni mais bien plutôt comme un pays hostile,ce qui peut se comprendre.

  • 3
  • 6

Escriu un comentari sus aqueste article