Bandièra01 1180x150: País Invisible

Actualitats

Lo berbèr es ara lenga oficiala en Argeria, mas un escalon sota l’arabi

Lo parlament argerian a aprovat aquesta dimenjada passada una reforma de la constitucion, criticada per l’oposicion e per qualques associacions berberistas

| Lhossine
Lo parlament argerian a aprovat aquesta dimenjada passada, gaireben a l’unanimitat, la reforma de la constitucion que l’aviá promesa lo president Abd Al Aziz Butafliqa (Abdelaziz Bouteflika) fa cinc ans, dins l’encastre de l’ondada de protèstas de la Prima Aràbia. La revision constitucionala foguèt aprovada per dos dels partits de la coalicion governamentala amb lo boicòt de l’oposicion, que considèra qu’aquel tèxt pòrta pas cap de solucion a la crisi economica del país.
 
Lo berbèr lenga cooficiala
 
Lo nòu tèxt limita los mandats presidencials a dos, enebís als argerians amb la dobla nacionalitat d’accedir a de nautas cargas de la foncion publica e fa oficiala la lenga berbèra —o lenga amazigh—, e mai s’o fa pas al meteis plan d’egalitat que l’arabi, que demòra la sola lenga nacionala “de l’estat”.
 
Lo berbèr es parlat aperaquí per dètz milions de personas solament en Argeria, çò es, per lo quart de la populacion. Pasmens, las autoritats argerianas totjorn an mantengut una politica contrària a aquela lenga pròpria del nòrd d’Africa, que se parla dins divèrsas varietats dialectalas de Marròc fins a Egipte e, tanben, en cò dels toarègs. Dempuèi l’independéncia del país, en 1962, l’arabi aviá remplaçat lo francés coma sola lenga de l’estat, sens daissar cap d’espaci per lo berbèr.
 
Dins los ans 1980 se debanèt la dicha Prima Berbèra, mai que mai en Cabilia, que reclamèt l’oficialitat de la lenga e la reconeissença de l’identitat nacionala berbèra en Argeria. Aquel primièr movement popular d’oposicion a las autoritats après l’independéncia foguèt reprimit sevèrament per lo regim, mas serviguèt per plaçar las revendicacions nacionalas e lingüisticas dels berbèrs dins l’agenda politica argeriana.
 
En 1995 se crèet lo Naut Comissariat per l’Amazighitat, un organisme oficial encargat de promòure la lenga e de n’introduire l’ensenhament a l’escòla. Totun, uèi lo jorn, la lenga es encara solament ensenhada dins la mitat dels departaments del país e arriba a una partida minimala dels escolans.
 
Aquela reconeissença de la cooficilitat del berbèr es una reconeissença insufisenta per la dignitat que tota lenga merita. Lo Congrès Mondial Amazigh s’es mostrat opausat a la “supremacia de la lenga aràbia” que sèrvan encara dins la nòva constitucion e lo Movement per l’Autodeterminacion de Cabilia considèra qu’“aquela enena constitucion argeriana coloniala es illegala, miserabla e forestièra” e, per tant, reclama la reconeissença del drech de decidir d’aquel territòri. Pasmens es la primièra reconeissença legala de la lenga berbèra dins tot son territòri; en Marròc i a pas qu’un Institut Reial de la Cultura Amazigh dempuèi 2001. 






Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Francesc Palma de Mallorca
1.

Som content que lo govern d'Alger haja reconegut lo berber,e que hi haja de televisions en aquesta lenga per satelit. Colonizada per frança hi havia lo perilh de voler solament reconeisser l'arab, com los franceses solament volgueren que se reconegués lo francès. Visca Algeria !

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article