Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo creator de la fantasiá eroïca

Robert E. Howard
Robert E. Howard
Ongan es lo 110n anniversari de la naissença de Robert E. Howard, un escrivan estatsunitenc (1906-1936) que desvolopèt lo genre de la fantasiá eroïca als Estats Units fins a la siá transformacion en un afar de massas, coma es conegut aquel genre a l’ora d’ara.
 
Howard es plan conegut per de milions d’afogats sus tota la planeta (es considerat lo creator del genre de la fantasiá amb J.R.R. Tolkien). E mai se plusors doctors de literatura encara considèran aquel genre coma un genre mendre (tanben o es estat pendent fòrça annadas lo genre policièr e uèi benlèu i a pauc de mond que contèstan sa qualitat literària), la majoritat del mond literari actual reconeisson qu’Howard foguèt un dels dos creators principals del genre de la fantasiá de uèi.
 
Robert Ervin Howard escriguèt pas dirèctament de romans. Sas istòrias foguèron escrichas dins de revistas per joves  d’una qualitat que, a l’epòca, foguèron consideradas coma plan marridas. Èran las revistas de pulp, una pasta de fusta qu’amb ela se fasiá lo papièr d’aquelas revistas e qu’ara en anglés aquel mot a tanben un sens pejoratiu —vòl dire pastós o sensacionalista—.
 
La vida d’Howard foguèt corta e mai d’un critic literaris l’an volgut criticar —e qualques unes encara ensajan uèi de lo criticar— a causa del luòc ont èran publicadas, mai que mai la revista pulp Weird Tales, e pr’amor de la quita narracion  qu’arribariá pas doncas a de nivèls acceptables de qualitat literària. Totun, e sens qu’aquò crèe un precedent, de milions de legeires occitans e d’endacòm mai, qu’an mai de quaranta ans, se remembran amb emocion de las istòrias d’un dels sieus personatges mai grands, Conan lo Barbar. Sonque pr’amor d’aquò es ja lausable.
 
En mai d’aquò, uèi, divèrsas universitats europèas confirman que foguèt lo creator del genre de la fantasiá a l’encòp amb Tolkien. E qu’aquel genre es benlèu un dels mai venduts en de païses coma Occitània, Catalonha e endacòm mai. Aquò es tanben meritòri.
 
 
Una vida un pauc fosca
 
Robert E. Howard nasquèt en 1906 dins lo petit vilatge de Cross Plains, en Tèxas. Amator de bòxa e enfant unic, aguèt una relacion un pauc associala amb los vesins e acabèt sa vida dins sos 30 ans en tot se suicidar quand saupèt que sa maire, en còma, recuperariá pas jamai pus la consciéncia.
 
Aviá solament 9 ans quand comencèt d’escriure; fòrça istòrias èran suls vikings, los arabis, las batalhas e los masèls. Amb l’industrializacion qu’arribèt amb la descobèrta del petròli en Cross Plains, comendèt d’odiar l’edat contemporanèa e de crear de monds ancians ont la vida èra, per Howard, plan melhora que la vida reala.
 
Dins sos 18 ans mandèt una istòria apelada Lança e fanga a la revista Weird Tales e recebèt 16 dolars. Aquela foguèt la primièra d’una seguida innombrabla d’istòrias qu’Howard las mandèt a aquela revista, que lo deviá consagrar coma un dels escrivans mai prolifics de l’epòca dins aquel genre.
 
A solament vint ans, ja èra un collaborador regular d’aquela revista e en aquel temps comencèt d’escriure Lo règne de las ombras, un dels trabalhs mai importants de sa trajectòria literària. Pauc après creèt un dels sieus personatges mai coneguts, Kull, un rei ancian que luchava contra los barbars pictes e que foguèt un precedent de sa creacion màger: Conan lo Barbar.
 
En 1930 comencèt doas fasas de son òbra, una primièra fasa celtica, pr’amor qu’aprenguèt un pauc de gaelic e que se sentiguèt fièr d’aver d’ancessors irlandeses dins una epòca qu’èsser apelat irlandés èra un insulte, e una segonda fasa quand intrèt dins lo Cercle de Lovecraft, un grop d’escrivans que tenián de correspondéncias e que vesián H.P. Lovecraft coma idòla literària. De Lovecraft aprenguèt plan de literatura a travèrs de centenats de letras. Dins aquelas letras Howard  totjorn defendiá la barbariá e trobava que la civilizacion èra una fasa istorica de decadéncia. De son costat, Lovecraft defendiá las vertuts de las civilizacions e criticava l’innocéncia dels pòbles barbars.
 
 
Un mond ancian totalament estructurat
 
Solament un an abans de morir creèt lo sieu major personatge: Conan. En 1932 escriguèt lo poèma Cimmèria e pauc après, de viatge en Rio Grande, escriguèt La filha del gigant de glaç, la primièra istòria situada en l’epòca iperborèa, lo mond de Conan.
 
Coma tanben faguèron d’autres escrivans del genre de la fantasiá, dont Tolkien, Robert E. Howard crèet tot un mond amb de païses, de pòbles e de vilas a l’epòca iperborèa —que dedins ela Conan demorèt dins un ambient de barbariá, de batalhas, de magues e de civilizacions perdudas—. Un mond tan ben descrich qu’encara uèi sos afogats ne perdonan pas lo desviament literari.
 
Howard creèt tanben d’autras sèrias literàrias amb de personatges coma James Allison, un texan andicapat que se remembra cossí aviá demorat dins sas vidas anterioras. O tanben d’istòrias dins del genre del western —precisament quand èra fatigat d’escriure d’istòrias sus Conan—. Cal ramentar de personatges coma El Borak, un aventurièr que luchava en Afganistan en 1920, o lo marinièr Steve Costigan, totes eles d’eròis que totjorn vençon las dificultats que tròban, amb l’intelligéncia o mai encara amb l’espada.
 
Pauc de temps abans sa mòrt de milièrs de jovents estatsunitencs ja lo coneissián e son nom èra sinonim de literatura de massa. S’es discutit sul sieu racisme —cal ramentar que demorèt en Tèxas en 1930— e tanben sul sieu masclisme, mas plan dels sieus personatges (coma Belit la pirata, Valèria o Red Sonja) son de femnas fòrtas que permeton pas que degun las domine.
 
Al delà de l’apelacion literària del mond de Conan coma sosgenre, cal soslinhar l’importància d’aver creat tot un mond literari que lo legeire i pòt intrar e qu’es complicat de ne sortir. Mentre qu’Howard creava aquel mond, Tolkien creava en Anglatèrra dins la meteissa epòca la Tèrra del Mitan e los hobbits. A partir d’aquí lo genre de la fantasiá venguèt, pauc cha pauc, un dels genres mai importants de la nòstra epòca.
 
E uèi, de milièrs o benlèu de milions de legeires e d’afogats del genre de la fantasiá e tanben d’autres devon reconéisser que lo sieu legat es pas mendre dins la literatura actuala.
 
 
 
 
Christian Andreu






 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Elm
9.

#8 Era pas a vostra encontra ;) sonque que de cops que i a, i a de criticas trop simplotas que se fan de l'obra de Tolkien o d'autres autors de fantasia. Ieu soi pas segur que se posca veire d'un biais sistematic d'allegorias del mond nostre dins tota obra de fantasia, d'imagniacion... e mai i aja de causas que trasparescan segur (me sembla ça que la una tissa trop sistematica de nostra epoca aquela lectura sociala o sociologica ; i a une autra tissa, es la lectura psicanalitica... pfff).
I a de causas interessantas (en francés) sul sicut per aqui : http://www.tolkiendil.com/tolkien/etudes/racisme
Mas plan segur, es interessant de legir d'autras obras dins la fantasia, coneissi Moorcock tanben e d'autres/as.

Es sobretot l'autre vièlh piot de Sempervirens qu'avia dins l'amira que n'es demorat , ço sembla, 50 ans enreir amb de criticas neciardas e puerilas de ço que compren pas.

  • 4
  • 0
Guilhèm Thomas Tolosa
8.

#6 En mai d'aquò totes los autres autors qu'avètz citat m'agradan fòrça. :)


#5 Mercés per la referéncia. Coneissiái pas.

  • 2
  • 0
Guilhèm Thomas Tolosa
7.

#6

Arf.

Vòli pas escupir sus los qu'aiman Tolkien ! :) Luènh de tot aquò. Me balhatz un vejaire plan mai asirós de çò que n'es vertadièrament. Asiri pas Tolkien, lo respècti, coma totas las personas qu'an de plasér a lo legir :)

Pensi pas tanpauc que Tolkien foguèsse "arianista" e tot çò que volètz d'aquela mena.

Se disi "conservatiu" es per mantun punts :
- Dins Tolkien i a, ça que la, un mite de la beutat per natura e de la laidetat per natura tanben. Totas doas son eternas. Lo monde compren un Mal e un Ben que son totes per natura e absolguts. La beutat es arquetipicament ligada al Ben, la laidetat al Mal.

Alara vòli ben que i aguèsse dins aquel esquèma un simbolisme mistic, mas Tolkien descriu e valoriza un monde que se pòt pas mudar, sens variacions de las colors. Aquel esquèma, de còps mena a qualquas representacions que son un pauc limitas : tot exostisme dins Tolkien es ligat al "Mal" e s'aliga amb Sauron.

- Dins Tolkien i a la sublimacion d'un monde ont las causas ancianas serián eternas, e ont a costat d'aquelas las fòrças del present (los òmes) son res. Quand las causas ancianas se rescondon lo monde deven passit, e lo Mal, qu'es mai recent, e de còps artificial, pren lo pas.

- Los elfes de Tolkien son un pauc limit. I mescla blosetat e fin de raça ... Hum...

Bon, i auriá mantun punts e espepiçar dins aquela dralha. Mas soi d'accòrdi, pas una fariá de Tolkien un Donald Trump. Mas se prenètz d'autres autors de fantasiá trobaretz que Tolkien es un pauc en coa de l'abans-gardisme. Moorcock, per exemple, farguèt sos eròis dins la renegacion de tot imperialisme e de las degeneracions òrras de las raças que se vòlon blosas.

Tolkien farguèt son univèrs amb de representacions conservatistas. Mas aquò fa pas d'el un tipe òrre, e deu pas empachar degun de s'agradar del Sénher dels Anèls.

  • 0
  • 0
Elm
6.

#3 "una vision conservatista del monde" ? Es simplament fals, s'agis d'una vièlha grasilha de lectura erronèa que lor es estada aplicada per desvalorizar lors escriches. Aqueles autors son tanben estats acusats d'arianisme per exemple, paubrot. I a ara força estudis universitaris que balhan d'analisis de las bonas d'aquelas obras per las melhor comprene, es pas de literatura "infantila" (cal èstre un dinosaure de la pensada per se pensar aquo) e es pas "conservatista", pas brica.
Ieu torni legir Tolkien totjorn amb plaser parier que quand avia pas que 12 ans e mai age legit de causas força disparieras ara dins ma vida, de Pessoa a Eco, dels trobadors a Mary Shelley, de Tolkien a Lovecraft en passar per Poe, T. S. Eliot, e los e las autoras occitanas, segur e ne passi força mai. Vesi pas d'oposicions entre aqueles autors, entre aqueles genres. I a pas que los absolutistas de la "bona" pensada, del "bon tast" que fan de classament suls genres.
E cal tanben legir la poësia de Tolkien (dins la lenga originala, es melhor, segur).

  • 6
  • 1
garric
5.

#4 Aquela mitologia l'avem ambe Joan-Luc Marcastel.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article