Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

La masculinitat estencha del taure salvatge

Los primièrs taures salvatges, los urs (Bos primigenius), arribèron d’Asia fa aperaquí 270 000 ans. Pendent los millennis seguents, aquel nòble erbivòr venguèt, gradualament, un dels animals mai impressionants que poblavan los bòsques d’Euròpa dins l’èra pòstglaciala. Las mesuras de sas banas e lor corbadura èran extraordinàriament grandas, en arribant d’aténher 80 centimètres de long e 20 de diamètre. La forma del còrs del taure èra atletica, amb lo còl e l’espatla musclats, e podiá mesurar fins a dos mètres de naut e pesar mai de 1500 quilos. La siá fòrça e rapiditat èran respectadas quitament pels lops e pels orses, qu’evitavan d’èsser près dels urs adultes.
 
Calguèt que l’òme observèsse lo comportament d’aqueles animals intelligents pendent de milièrs d’ans abans de poder desvolopar l’armament e las complèxas tacticas per los poder caçar. Pendent lo temps d’observacion, desvolopèt quitament un comportament social estonant similar al de l’ur, mai que mai al comportament que l’ur practicava per manténer son estatut social dins lo tropèl. Cada an, pendent la sason d’acoblament, los urs s’amassavan per luchar e lo venceire preniá la melhora femèla per s’acoblar amb ela.
 
L’òme considerava qu’aqueles animals avián de qualitats magicas e per aquela rason foguèron adorats  pendent de millennis. Las pinturas paleoliticas mòstran cossí, mentre que las femnas reculhissián lo mèl, los òmes èran a luchar amb de taures. En Egipte, lo mot ka èra un concèpte religiós de la fòrça vitala, del poder e èra lo mot per “taure”. En Grècia, segon lo mite tradicional ellenic, Dionís èra lo dieu de la resurreccion e èra encarnat en taure. Lo quite Zèus de transformèt en un bèl taure blanc per violar la princessa Euròpa.
 
Mas, amb lo temps, los taures salvatges foguèron capturats e sacrificats per la benestança de las personas e lo gaudiment de la societat. Foguèron tanben utilizats coma d’animals de circ dins las espròvas de masculinidat de l’òme en tota Euròpa, e los joves comencèron de sautar suls taures amb de movements acrobatics. Dins l’anciana Roma, s’utilizavan per divertir las multituds entre los combats de gladiators e entre las carrièras de cavals. E mai se practiquèt qualques scènas sinistras dins lo Circus Maximus, qu’inclusián de macabras reproduccions de la mitologia grèga, que de taures entraïnats i violavan de femnas condemnadas a la pena capitala davant una audiéncia entosiasmada de 250 000 personas, compausada d’òmes e de femnas, pr’amor que lo circ èra un dels pauques espectacles publics en Roma que los òmes e de femnas i èran pas separats.
 
A mesura que se reduguèt l’Empèri Roman, las abituds bovinas cambièron. A l’Edat Mejana, quand se desvolopèt lo sistèma de montar a caval e, gràcias als estrius, quand los cavalièrs aguèron mai de sosten, aquò s’atrobèt essencial dins lo cas de s’afrontar a un taure salvatge. De fach, foguèron los arabis que desvolopèron la figura coneguda en espanhòl coma rejoneador (çò es, lo torero a caval), ont un nòble afrontava lo taure en utilizant una lança nomenada rejón. Aquela practica sonque la podián exercir los guerrièrs e cavalièrs mai coratjoses. Pendent aquela epòca, se desvolopèt tanben la corrida, que se debanava dins los vièlhs anfiteatres romans e que i assistissián los nòbles mai distinguits e quitament los reis.
 
Los senhors feudals, per d’intencions de caça, avián costuma de protegir los taures e de los manténer en captivitat. Totun, a dicha que lo temps passava, l’espècia mermava. A l’epòca d’Erodòt, los taures silvèstres ja comencèron de desparéisser de Grècia; e al sègle XIII demeniguèron rapidament dins tota Euròpa. Lo darrièr taure salvatge europèu foguèt una femèla que moriguèt per de causas naturalas en 1627, dins lo bòsc de Jaktorów en Polonha.
 
E mai se los taures de combat  modèrnes semblan los urs per rapòrt a la forma del còrs, de las banas e de la color dels pels, lor son pas geneticament restacats. Lo bestial modèrne es geneticament ligat amb las raças adometgidas asiaticas, que son fòrça mai tranquillas. Las darrièras descobèrtas arqueologicas indican que probable los taures salvatges d’Euròpa foguèron pas jamai adometgits e que nimai se mesclèron pas amb de vacas de l’encastre domètge.
 
 
 
 
Griselda Lozano
 
 
 


Aqueste article es adaptat del sit del roman Òc que fa la promocion de l’occitan pel public ispanofòn.
 





 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article