Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Joèl Blèi, escrich per la joventut

M’es arribat qualques còps de presentar dins Jornalet d’obratges destinats a la joventut: La pèira e lo tamborin de Joan-Claudi Puèg e Los raubatòris de las moscas de G. Hubert-Richou. Plan solide, de l’estricte ponch de vista literari, se tracta d’una literatura importanta. Mas es tanben caporala per çò qu’es de la passacion de la lenga a las generacions que puèjan. Seriá pecat que dins la mecanica de reoccitanizacion de la societat que sèm a mastar, desmembrèssem aquela indispensabla correja de transmission. Fa qualques annadas que d’iniciativas son presas sul sicut dins lo domeni de las edicions. Pasmens, çò me pensi, devèm accelerar la produccion se volèm téner pè als besonhs e a la tòca que nos sèm fixats. Se volèm capitar plan, nos cal gasanhar per prepausar una ofèrta abans que i aja demanda. Es en congreant una tala dinamica; es en empusant la demanda per l’ofèrta, que salvarem la lenga. Una tala salvacion, se se deu complir, se realizarà pas en esperant que la demanda venga d’una joventut occitana embarrada d’autoritat dins una societat ont lo francés es impausat per fòrça.
 
L’autor, Joèl Blèi, es carcinòl. Es regent de formacion e de profession. Ten la lenga occitana de familha. Es ara vengut un valent militant de la lenga nòstra e fa tot per la socializar. D’uèi anima un cors d’occitan pels adultes a Caors. Sap que l’avenidor de cultura es portat per la joventut.
 
En literatura, per agantar l’interés de l’adolescent, l’exercici es tras que delicat. Cal subretot pas càser dins la neciardiá. Cal cercar e trobar lo ton just. Defugir la superficialitat e balhar als jovents de qué noirir una curiositat d’esperit de longa en esvelh. Lo prètzfach consistís a s’enganar pas de public. Òm s’adreiça pas a l’adolescent coma òm s’adreiça al mainatge. Totes los educators vos diràn la dificultat de comunicar amb una personalitat a la crosada dels camins, una personalitat en bastison qu’a besonh de matèria primièra solida per prene son envam.
 
Atanben, l’escritura romanesca destinada als jovents demanda de plan conéisser lo public destinatari, mas subretot d’aver una empatia certana pel dich public. La delicadesa deu èsser de longa lo fil conductor de la cambada. L’autor se deu a l’encòp daissar portar per son imaginari sens pasmens pèrdre de vista la tòca primièra de son trabalh d’escrivan per la joventut. L’exercici sembla talament malaisit que plan pauques autors s’engatjan dins aquel prètzfach, aquò pas sonque dins lo domeni occitan. Las autras culturas tanben planhon una sofracha d’autors en literatura juvenila.
 
Rai! Joèl Blèi nos conta l’istòria de dos fraires qu’amb un companh de l’ainat van passar una mesada dins los bòsques d’un grand-oncle del costat mairal que ten una bòria en Carcin. Una esplecha agricòla tradicionala, cèrta mecanizada, mas pas encara electronizada. Coneis lo tractor mas pas encara internet.
 
Es lo primièr còp de lor vida que los tres jovents van poder viure qualques setmanas tant val dire en autonomia. Sens aver los parents sus l’esquina al quotidian. Es ja, per eles, una experiéncia de las bèlas. Ça que la, aquela libertat ofèrta aurà sas contrapartidas. Caldrà que los joves s’afronten a de constrenchas fins alara insospechadas per çò qu’assumidas dins l’ombra per la familha. Atal, l’aprendissatge de la domesticitat lor va aparéisser dins totes sos aspèctes repetitius e rebarbatius (aprestar la mangiscla, la far còser dins de condicions precàrias, far la vaissela al riu, se desbochardar a l’aiga fresca, conviure d’un biais espartiata, etc.). En qualques jornadas se mainan d’espereles del prètz a pagar per gausir de la libertat. Son, ni mai ni mens, entindats dins un percors iniciatic.
 
Pauc a cha pauc la còla dels joves campaires va descobrir la vida sociala del vilatge mai prèp. Lo grand oncle que los aculhís sus la bòria los va prene a l’estanquet-espiçariá ont faràn qualques rescontres amb lo mond del país. Los joves vilandreses descobriràn atanben la practica de la caça e sos rites immudables. Constataràn las dificultats de la democracia comunala. Faràn tanben coneissença amb dos joves bèlgas venguts se metre al vèrd en Occitània.
 
Mas aquí ont trobaràn mai d’interés es dins lor implicacion dins los trabalhs de la bòria. Lo païsan, un òme dobèrt e optimista, los convida a se mainar de çò que lor pòt agradar. Atal, amb fòrça esitacion a la debuta, o cal ben dire, los jovents seràn volontaris per sonhar lo tesson. Atal per eles, emai se sabián que la salsissa butava pas sus de “salsissièrs”, auràn l’escasença d’acercar la realitat de l’abaliment del bestial.
 
D’un autre latz, participaràn amb estrambòrd a las fenesons. Una escasença pels pus grands de prene lo volant del tractor vièlh. Una fiertat de mai dins lor caminada cap a l’estatut d’adultes. Mesclant temporadas brèvas de trabalh amb periòdes longs de lésers, lo sejorn lor pareisserà plan cortet. Entre bicicletadas pels carretals e partidas de pesca al riu que travèrsa la bòria, lor mesada se va debanar en una liuçada de temps.
 
Sens comptar que dins las bòrias vesinas i a de dròllas de lor temps. Atal se faràn qualques rescontres innocents a l’entorn del fogairon de campatge e de la caça als parpalhòls. Pels unes e per las autras lo moment de descobrir, sens se’n mainar vertadièrament, las primièras esmogudas sentimentalas e los primièrs trebolèris de l’alteritat sexuala. Tot aquò descrich per Joèl Blèi amb la finesa e la delicadesa que convenon a aquesta mena de literatura d’esvelh.
 
 
 
 
Sèrgi Viaule
 
 
 

BLÈI, Joèl. Campatge en Carcin. Edicions de l’Institut d’Estudis Occitans del Carcin-Naut, 2014. 130 paginas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Caors Caors
3.

#2 Ça que la, es escrich Caors dins l'òbra normativa d'Alibèrt. Los panèls fan una error grossièra: http://opinion.jornalet.com/908

  • 3
  • 1
Mat Caors
1.

Es Caors non pas Caus, i a un article aquí sul tèma.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article