Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Euròpa ja cèrca de vida sus Mart

Una nau espaciala russoeuropèa es partida vèrs la Planeta Roja per ensajar d’i trobar de microorganismes

Aqueste mes de març l’Agéncia Espaciala Europèa e la russa an lançat dos robòts espacials en un viatge de sèt meses que sa tòca principala es d’arribar sus la Planeta Roja e d’i cercar de vida. La nau espaciala partiguèt del Cosmodròm de Cazacstan fa una setmana.
 
La nau espaciala, apelada TGO, mena un robòt nomenat Schiaparelli que deurà aterrar sus Mart. Es la primièra fasa d’un programa que menan a bon a tèrme amassa las agéncias espacialas europèa e russa e i aurà una segonda fasa en 2018 que contunharà amb d’autres lançaments.
 
Segon los plans de l’Agéncia Espaciala Europèa (ESA) e de l’Agéncia Federala russa, TGO e Schiaparelli se dessepararàn en octòbre que ven en tot arribar sus Mart. Alavetz TGO intrarà en orbita a l’entorn d’aquela planeta a una distància de 400 quilomètres de la planeta roja. TGO deurà estudiar la preséncia de gas metan.
 
Aquò es aital pr’amor que sus la Tèrra lo metan present dins la nòstra l’atmosfèra lo produson mai que mai de micròbis e per tant se pensa que sus Mart se poiriá passar çò meteis.
 
Fins en 2018, TGO deurà far de fòtos per ajudar a trobar qual serà lo melhor endrech per i far aterrar una autra nau espaciala russoeuropèa que i anarà après. E d’aquel temps, Schiaparelli deurà intrar dins l’atmosfèra marciana e aterrar per cercar de vida jos la superfícia ont se pensa que i poiriá aver de glaç e, doncas, tanben de vida.
 
Totun, es pas segur que la mission pòsca reüssir pr’amor que las naus e los robòts  espacials, que los an lançats fins ara l’Agéncia Espaciala Europèa e los russes, an pas jamai ben capitat. En mai d’aquò, lo programa nomenat ExoMars costarà 1,45 miliard d’èuros a l’Union Europèa.
 
 
 
 
Christian Andreu

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
2.

Si la trovem l'home haurà de fer una cosa que no ha fet mai, elmenys l'occidental... repectar la vida, crec que és una altre oportunitat per l'humanitat, sabrem aprofitat aquesta oportunitat que sen's presenta?
Els indis segur que ho farien !
Ànims.
"El Tàrrega".

  • 0
  • 0
Francesc Palma de Mallorca
1.

Ca, se aprés vendrà un de l'Imperi e los dirà a tota aquesta colha espacial europea que que se pot dire pas que hi ha vida. Mas es clar que n'hi ha. Lo qu' es possible qu' aqueste lançament siga per posar causetas militaras, com li ha manat l'Imperi (del mal).

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article