Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Karadžić condemnat a 40 ans de preson pel genocidi d’Srebrenica

La Cort Penala Internacionala per l’èx-Iogoslavia considèra que l’èx-cap sèrbobosnian es tanben colpable de crimes contra l’umanitat

La Cort Penala Internacionala per l’èx-Iogoslavia declarèt dijòus passat l’èx-cap sèrbobosnian Radovan Karadžić colpable de genocidi pel chaple d’Srebrenica, qu’en 1995 se i tuèt 8000 musulmans. Lo tribunal de l’Aia lo considèra tanben colpable de crimes contra l'umanitat en divèrsas vilas bosnianas, e a Srebrenica tanben, e considèra, de mai, qu'el n'es lo responsable. Karadžić, dins sos 70 ans, afrontava 11 acusacions, e en mai del genocidi a Srebrenica e dels crimes contra l'umanitat en Bòsnia, es estat considerat colpable dels delictes de persecucion, chaple, deportacion e assassinat pel sèti de Sarajevo. Per tot aquò, la cort internacionala l’a condemnat a 40 ans de preson.
 
 
Lo genocidi d’Srebrenica
 
L’11 de julhet de 1995, dins l’encastre de la guèrra dels Balcans, de fòrças paramilitaras sèrbas comandadas pel general Ratko Mladić entornegèron la vila, tota plena de refugiats, e i intrèron sens cap de sòrta d’oposicion del contingent neerlandés de Cascos Blaus de l’ÒNU. Las fòrças sèrbas i assassinèron mai de uèch mila òmes e gojats e n’expulsèron vint mila personas.
 
Per aquel masèl, lo mai grand d’Euròpa après la Segonda Guèrra Mondiala, se jutgèt al Tribunal Penal Internacional e se condemnèt per crimes de guèrra lo president de Serbia Slobodan Milošević (que moriguèt en preson en 2006), lo president dels sèrbes de Bòsnia, Radovan Karadžić, aquestes dos darrièrs coma instigators, e mai lo general Ratko Mladić, coma executor.
 
Mas en aquel chaple, i aguèt tanben l’abandon de la comunautat internacionala: tant per la negligéncia dels Cascos Blaus desplegats sus plaça coma per çò que lo revelèt lo jornal The Guardian: çò es que la casuda d’Srebrenica fasiá partida de l’estrategia del Reialme Unit, de França, dels Estats Units e quitament de l’ÒNU per obténer la patz a quin prètz que foguèsse, en liurant la vila a Mladić.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Francesc Palma de Mallorca
1.

Tot mentida, aquest jutjat es militar de l'otan e pas neutral. Los mort que hi haguet durant la guerra eran dels dos bandols. Recordem que l'MKK musulmans albanesos eran los mai criminals.

  • 0
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article