CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 22 d'agost

Actualitats

Diluns, 4 d'abril de 2016, 03h00 Politica,Internacional

L’inquietanta teoria de Robert Fisk sus l’Estat Islamic e los Estats Units

Lo correspondent de The Independent a levat la polemica en disent que vòlon eliminar l’Estat Islamic, “mas pas tant qu’aquò”


Comentaris 6 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


Robert Fisk se demandava dins son article abitual de The Independent, lo 27 de mai passat, perqué David Cameron e los Estats Units avián pas celebrat coma caliá la casuda de la vila de Palmira dins las mans del govèrn d’Al Asad. Dins l’article insinua qu’aqueles dos païses pòdon veire una utilitat al nomenat Estat Islamic. L’endeman, lo director de Vilaweb, Vicent Partal, analizava l’article de Fisk. En seguida vos n’ofrissèm una adaptacion en occitan.


La casuda de Palmina dins las mans de l’armada siriana es, sens cap de dobte, la nòva mai importanta dels darrièrs meses per rapòrt al nomenat Estat Islamic. Dempuèi dos ans, l’Estat Islamic teniá una expansion constanta. Ganhava de territòri e aumentava sa capacitat militara, economica e d’organizacion. Plusors analistas avián previst qu’aquela expansion se poiriá pas sosténer e que la reculada de l’organizacion seriá la pèça clau per començar d’arrestar lo fenomèn, non solament a l’Orient Mejan mas tanben en Euròpa. Lo nomenat Estat Islamic es un grop millenarista que defend que nos aprocham de la fin del Mond e que son expansion n’es la pròva. Per aquò los far recular es tant important. E pasmens...
 
E pasmens, paradoxalament, la casuda de Palmira dins las mans del govèrn sirian es estada una nòva pauc remarcada e encara mens festejada. Lo contrast amb l’avalanca de nòvas que seguiguèt la casuda de Palmira dins las mans del nomenat Estat Islamic es estonant. Aqueste còp pauques gròsses títols, pauc de plaça entre las nòvas màgers e un silenci practicament total en çò de las cancelariás europèas e del Departament d’Estat estatsunidenc. Perqué?
 
Aquela question la se pausava Robert Fisk lo 27 de març passat dins son article abitual de The Independent. Dins l’article, se demanda cossí va que David Cameron e los Estats Units ajan pas celebrat coma caliá la casuda de la vila de Palmira dins las mans del govèrn d’Al Asad. Una question qu’a desencadenat una polemica plan notabla.
 
Fisk es un dels jornalistas mai expèrts de la politica de l’Orient Mejan. Demora a Beirut, trabalha dins la zòna dempuèi 1975 e a viscut dirèctament gaireben totes los grands eveniments d’aqueles darrièrs decennis que tanhon lo mond arabi e islamic. El e lo correspondent de La Vanguardia Tomàs Alcoverro son considerats coma las principalas autoritats tocant lo mond arabi. Sas cronicas e sos libres desencadenan generalament fòrça polemica, perque ditz totjorn çò que pensa e ditz plan sovent de causas qu’agradan pas, mas o fa de faiçon documentada.
 
Doncas, ara la question de Fisk es de saber perqué Cameron e Obama an pas festejat coma caliá l’importanta desfacha militara del nomenat Estat Islamic. E la responsa es inquietanta.
 
D’un costat, atribuís al regim d’Al Asad, a sos aliats pèrsas e libaneses d’Hizbullah e a la Russia de Putin aquela importanta victòria militara. E se demanda cossí va que los Estats Units ajan pas bombardat las tropas del nomenat Estat Islamic fins al darrièr moment, quand la vila èra ja estada practicament reconquistada. Fisk respond amb una conclusion que cèrtament chepica e li a portat de duras criticas: “They wanted to destroy Isis, but not that much” (“Volián destruire Estat Islamic, mas pas tant qu’aquò”). E avertís encara que plan lèu las tropas sirianas poirián reconquistar Raqqa, la capitala e lo centre del nomenat Estat Islamic, al mièg del silenci e l'Occident.
 
(Cal esclarzir que lo Departament d’Estat dels Estats Units celebrèt la liberacion de Palmira, mas en remarcant que sabiá pas quin impacte aquesta poiriá aver sus la situacion siriana, un comentari vertadièrament estonant.)
 
 
Una umiliacion per Occident?
 
De la responsa de Fisk se dedutz que los Estats Units e lo Reialme Unit an pas d'interès real a destruire Estat Islamic perque los interèssa prioritàriament de tombar lo regim dictatorial d’Al Asad. Una acusacion que, après los atemptats de París e Brussèlas, es particularament ponhenta, pr’amor qu’aquò implica que los dos païses pòdon veire una utilitat al nomenat Estada Islamic, ça que la.
 
Mas aquò es pas tot. Fisk pensa tanben que l’operacion a Palmira es estada una umiliacion per l'Occident e qu’aquò explica una partida de la reaccion tant estranha. Lo 27 de setembre passat, el meteis escriguèt un article sus l’intrada de Russia dins la guèrra, que disiá que Vladimir Putin aviá decidit que l’armada èra la sola institucion que poiriá tornar far Russia, qu’el l’armava e que per tant l’entraïnava a marcha forçada. Pronosticava ja alavetz la casuda de Palmira dins las mans de l’armada siriana, e mai s’anoncièt que se passariá d’una faiçon plan mai rapida de çò que s’es passat.
 
Ja alavetz, lo correspondent de The Independent afirmava que se l’intrada en jòc de Russia implicava un grand cambiament militar seriá una vergonha per l'Occident, qu’a passat quatre ans sens poder destronar Al Asad ni mai eliminar lo nomenat Estat Islamic.
 
 
 
 



Aqueste article es una adaptacion en occitan de l’article que Vicent Partal publiquèt en catalan sus Vilaweb lo 29 de març passat



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

5 d'abril 08.49h

Bosnia, Kosovo; bombardament de Serbia, fai pron tèmps que lei USA An causit de sotenir l'islam dau pretendu moderat fins qu'au radicau suicidari e apocaliptic !brave, Potin que sauva l'onor d'un Occident abestiassit per lei auts fonccionaris europens; e per acabar citarai l'escrivan Boualam Sansal que vos ne recomandi l'espectaclós roman 2084 . Dins la lucha contra lo terrorisme, cal designar l'enemic : "l'islam radicau, l'Islam moderat.. Arabia, Quatar" e Valls sembla que vòu se n'aprene... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 23.11h

L'EI a una autra utilitat, coma un còp èra las pauras comunautats josièvas d'Alamanha e d'Euròpa tota : del temps que magnetisan totas las páurs devant unes futurs imprevesibles, los espleitats e autres faidit societals, ablacats per l'ultraliberalisme mondializat, son menats mediaticament a considerar lo rasic de tot mal coma estant la comunautat musulmana, del temps que 62 personas dins lo mond entièr ne son vengudas a deténer la mitat de la riquesa mondiala entre sas solas mans. Del t... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 22.06h

Se la cia e Cameron han creat, financiat e elaborat l'EI, ho saben fins i tot los mai inocents. Doncas es logic que ho celebrassin pas. Lo que volen es que continui la guerra e que l'UE tengui terrorisme a cabassos e s'arruine.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 14.24h

Bashar e l'Estat Islamic: la pèsta e lo colerà.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 10.01h

Los ligams entre lo conservatisme american e los autres conservatismes de la region (Israël, Arabia Saudita) son mai reals e fòrts que la volontat de desliurar lo pòble sirian que patís de la familha el-Assad dempuèi 1971. Los chaples de Hama (ja una revòlta teleguidada per d'islamistas) en 1982 son encara dins las memòrias al Levant. Ja en 1982, èra un afar de guèrra freja entre los Estats Units e l'Union sovietica, ara representada per Potin. La casuda de Palmira es doncas una desfac... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 09.08h

Putin es ben lo mestre dins aquela partida dau monde ; Ai mesme legit quauqua part qu'a laissat daus missiles a testa que pòdan portar daus nuclears e que Russia seria devenguda la fòrça nuclearia
dins aquela partida dau monde au detriment d'Israel.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Baissa (ò còl, pas) de Tenda, 1871 mètres, entre valaa de Vermenanha, comuna de Limon e, valaa de Ròia, comuna de Tenda. Fòrt militar al fònd. Quina Euròpa per Occitània, vista d'en amont? ©  Laurenç Revèst

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • Nhèu d'abriu en Aran. © Xavi Gutiérrez Riu

    Nhèu d'abriu en Aran

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • De tornada. © Xavi Gutiérrez Riu

    Prumèra nheuada dera sason ena Val d'Aran

  • © Lissandre Varenne

    Senhaletica en Marjarida

  • Oc tele 3 minutas abans lo direct, 20/12/2013. © Joan-Claudi Lagu

    Mèdias

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


43%



35%



22%



0%




Vots 108 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)