Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Actualitats

Los Sants Innocents e la Fèsta dels fòls

Lo 28 de decembre es lo jorn dels ‎Sants ‎Innocents, en onor dels enfants que foguèron assassinats per òrdre del rei Eròdes qu’aviá paur d’èsser destronat. Pasmens, pendent l’Edat Mejana, comencèt una union paganoreligiosa amb una autra celebracion de natura pagana coneguda coma “la Fèsta dels Fòls”
 
Son origina se tròba probable en las celebracions de las Lupercalas e Saturnalas quand los romans, en se liurant als plasers de tota sòrta, onoravan Saturne a la mitat del mes de decembre. Lai regnava la libertat, l’egalitat e, de còps, la licéncia mai absoluda. Los mai favorizats èran los esclaus: portavan la tòga, se sesián a la taula e fasián coma s’eles comandavan lors mèstres.
 
Tanben nomenada la fèsta de Calendas, la ‎Fèsta dels ‎Fòls pendent l’Edat Mejana consistissiá en una seguida de sacrilègis e d’impietats que de prèires e de capelans i celebravan dins lors pròprias glèisas pendent l’Ofici Divin d’aquel jorn, e òm i elegissiá l’evesque dels fòls per que prononcièsse un discors grotesc.
 
Abitualament intravan dins la glèisa desguisats en bofons, en pontifes amb sa crotz e sa mitra, en reis, en ducs e quitament en femnas. Dançavan dins la glèisa mentre que cantavan de cançonetas dissolgudas; manjavan de carn sus l’autar, ont jogavan als dats. En plaça d’encens, aquel jorn se cremava de corbasses vièlhs o en estat de putrefaccion. S’aquò èra pas pro, puèi fasián d’impietats dignas de l’execracion de quin crestian que siá. Cada an s’auçava lo ton de l’enormitat de sacrilègis e lor practica s’estendiá a la màger part de las glèisas, de las catedralas e dels monastèris.
 
Après l’eleccion de l’evesque dels fòls, los ciutadans cometián tanben per carrièras una seguida d’excèsses e de frenèsis. Los fòls sortissián per carrièras en provocant verbalament las dònas que trobavan, ne repotegavan los cocuts e ne passejavan publicament los marits en los montant sus un ase de l’envèrs. Aqueles “fòls” —en francés “sots”— èran abitualament de personas importantas, nascudas dins la vila e amb una cèrta aisança economica. Se caracterizavan per portar lo cap rasat, brandar un baston o un scèptre dins una man e dins l’autra un formatge redond (simbòl del poder del prince o de la majestat). Aital, lo qu’èra elegit prince dels fòls correspondiá al rei e aviá un brave nombre de conselhièrs e de nauts dignataris.
 
Cada an, aumentavan las excentricitats, fins que lo cardinal legat en França, en 1198, mandèt una letra a l’evesque de París en ordenant qu’anullèsse, lo pus lèu possible, una tala fèsta dins sa diocèsi. Qualques ans puèi, en 1212, pendent lo Concili de París, se renovelèt aqueles enebicions e, fin finala, aquela fèsta, definida coma “una sòrta de liturgia de l’envèrs”, celebrada dins lo temple amb de messas borlescas, demorèt definitivament enebida durant lo sègle XV.
 
Ça que la, la Fèsta dels Fòls serviguèt tanben per integrar lo fòl dins la societat. A travèrs de la metafòra de sa desrason, ont las nòrmas senhorejan pas, l’òme medieval interpretava lo lengatge e l’absurditat del baujum coma un signe de liberacion de la repression… Saique es per aquela rason que, en plena ‎Edat ‎Mejana, las confrairiás de fòls venguèron d’agents necessaris e indispensables per manténer l’equilibri social de l’epòca.
 
Pasmens, quand lo calendièr gregorian despalcèt la data del Cap d’An, del 1r d’abril al 1r de genièr, la fèsta cambièt en qualques luòcs e demorèt en d’autres. Es pr’amor d’aquò que lo Jorn dels Innocents se celèbra lo 28 de decembre en America Latina e en Espanha, levat a Menòrca que celèbra lo “Dia d’Enganar” lo 1r d’abril —en seguissent la tradicion britanica arribada pendent la dominacion anglesa—, e levat en Galícia que celèbra lo “Dia dos Enganos”.
 
Se celèbra tanben lo 1r d’abril, en França, Valonia  e Soïssa, lo jorn dels “Poissons d’Avril”, e tanben lo “Peis d’abril” en Occitània. Al Reialme Unit, als Estats Units e en Austràlia, aquel jorn se celèbra l’“April Fools’ Day”. En Itàlia lo “Pesce d’Aprile”, als Païses Basses l’“Aprilgrap” e en Flandra l’“Aprilvis”. En Finlàndia se celèbra l’“Aprillipäivä”, en Danemarc l’“Aprilsnar” e en Suècia l’“Aprilskämt”. En Portugal e Brasil se celèbra lo “Dia das Mentiras”, e en Alemanha, Àustria e Soïssa l’“Erster April”.
 
Ça que la, e mai se lo nom e las datas coïncidisson pas, l’esséncia del Jorn dels Sants Innocents o de la Fèsta dels Fòls amb de badinadas, de messòrgas, d’enganas… es arribat fins als nòstres jorns. Pasmens d’un biais mai moderat, plan segur, que pendent aqueles jorns de l’Edat Mejana.
 
 
 
 
Griselda Lozano
 
 

Aqueste article es adaptat del sit del roman Òc que fa la promocion d’Occitània e de l’occitan pel public ispanofòn. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article