Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Julian Assange demanda a Obama de quitar “la caça de bruèissas contra Wikileaks”

Demanda que los Estats Units libèren lo sergent Bradley Manning, en preson per aver passat d’informacions a Wikileaks

Lo fondador de Wikileaks, Julian Assange, en una conferéncia de premsa dempuèi un balcon de l’ambaissada de l’Eqüator, demandèt dimenge passat al president dels Estats Units, Barack Obama, que faguèsse çò que cal far: “Los Estats Units devon renonciar a la caça de bruèissas contra Wikileaks.”


Assange apareissiá pas pus en public dempuèi que se refugièt dins l’ambaissada eqüatoriana per evitar l’extradicion en Suècia.
 
“Soi aquí perque pòdi pas èsser aicí amb vosautres, mas vos mercegi per èsser venguts e per la vòstra generositat”, çò diguèt Assange als manifestants que i aviá davant l’ambaissada.
 
“Lo Mond agacha cap aicí perque i agachatz vosautres. Quora vos tornaràn dire qu’a pas cap de sens de defendre los dreches, remembratz-vos de la vòstra escura velha davant l’ambaissada. E remembratz-vos que l’endeman de matin, sortiguèt lo solelh, mercés a una mission de coratge de l’America Latina.” Puèi mercegèt tornarmai lo govèrn de l’Eqüator per “lo coratge” de li aver concedit l’asil, los païses de l’America Latina que “se son levats per defendre lo drech d’asil”, e mai “las gents dels Estats Units, del Reialme Unit, de Suècia e d’Austràlia” que li an portat sosten “quitament se los lors govèrns o fasián pas”.
 
Assange demandèt, tanplan, que se respectèsse la justícia e la libertat d’expression dins tot lo Mond; e mai demandèt al govèrn estatsunidenc de “renonciar a la caça de bruèissas contra Wikileaks” e de clavar l’enquèsta de l’FBI. Demandèt tanben la liberacion del sergent Bradley Manning, “en preson dempuèi dos ans, torturat e encara non jutjat”. “Se lo sergent Manning faguèt de verai çò que l’en acusan, es un eròi e un exemple per totes nosautres, e un dels principals presonièrs politics del Mond”. Manning es acusat d’aver passat de documents sus las guèrras d’Afganistan e d’Iraq a Wikileaks.
 
Mentretant, la còla juridica d’Assange a decidit d’entreprene d’accions legalas per reclamar “los sieus dreches e los de Wikileaks, violats tant per çò qu’es dels aspèctes legals coma dels financièrs”, çò diguèt lo sieu avocat, Baltasar Garzón. La defensa d’Assange a demandat al govèrn britanic que li concedisca un salconduch per que lo fondator de Wikileaks pòsca quitar lo país; non pas per escapar a la justícia suedesa, mas perque las autoritats an pas donadas pro de garentidas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article