Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

La branca africana d’Al Qaida contrataca

Solament pauc d’ans après l’intervencion de l’armada francesa en Mali e las accions d’Al Qaida dins l’oèst d’aquel continent, las accions d’Al Qaida son un autre còp vertadièrament perilhosas. Aital dona l’alèrta divèrses rapòrts de l’intelligéncia internacionala, que confirman que lo raion d’accion d’aquela organizacion jihadista es uèi mai grand que fa tres ans.
 
La tòca d’Al Qaida, ara, son d’ostalariás plaçadas dins l’oèst african que son de bon atacar. Burkina Faso, Senegal e la Còsta d’Evòri an de bastiments per toristas plens de victimas possiblas. Ja o an fach los darrièrs meses e o tornaràn far —çò dison los analistas— pr’amor qu’an cambiat d’estrategia e tanben la manièra d’agir.
 
S’abans èran coneguts per capturar d’occidentals dins de luòcs perduts de Sahèl, ara preferisson far d’atacas terroristas contra d’ostalariás mentre que contunhan la corsa amb lor rival, l’Estat Islamic.
 
“Aquò es un cambiament de tactica e tanben de tòcas, es una evolucion d’Al Qaida,” çò expliquèt fa gaire Andrew Lebovich, qu’a estudiat aquela organizacion dempùei d’ans, “tanben, si que vòlon mostrar qu’an un poder mai grand que non pas lo qu’avián fa gaire.”
 
Las darrièras atacas d’Al Qaida son estadas doncas fòrça mai estonantas. En novembre de 2015 tuavan 19 personas dins l’ostalariá Raddisson Blu de Bamako. Puèi passèron la frontièra amb Burkina Faso e la Còsta d’Evòri per lençar mai d’atacas ailà.
 
E la sensacion d’inseguretat a crescut dins aqueles païses. Las polícias e las armadas an agut de patrolhar per las ostalariás e las estradas qu’abans èran seguras. Ara, de centres comercials e de bars vesitats per de toristas pòdon arribar d’èsser de tòcas terroristas. Mas tot aquò non benefícia pas a aqueles païses, qu’an vist coma, pauc cha pauc, los toristas se n’anavan per tornar pas.
 
 
Un raion d’accion mai grand
 
Al Qaida del Magrèb Islamic a refortit sas cridas a luchar contra los aliats qu’ajudèron l’armada francesa dins l’invasion de Mali. E an menaçat totes los païses que i a al Nòrd d’Africa. La lucha es malaisida quand las patrolhas se’n van al nòrd, car de centenats de quilomètres cairats de desèrt demòran sens proteccion e los terroristas atacan un autre còp.
 
E dempuèi la creacion regionala d’Al Qaida dins lo nòrd d’Africa en 2006, an atacat de vilas coma Ouagadogou al sud fins a Argeria al nòrd. Lor comandant, l’argerian Mukhtar Balmukhtar [Mokhtar Belmokhtar], ja es estat declarat oficialament coma mòrt en divèrsas ocasions. Mas l’intelligéncia occidentala sospiècha qu’encara es viu. Auriá creat una nòva organizacion jihadista apelada Al Murabitun, que tuèt 38 personas dins una usina de gas en Argeria recentament.
 
Las victimas de l’armada francesa e estatsunitenca en Africa del Nòrd solament fan que l’organizacion rivala, l’Estat Islamic, ganhe de mai en mai de membres. Un dels terroristas que fasiá partida de la cellula qu’èra en París lo 13 de novembre aviá daissat Mali per Siria, e puèi tornèt aparéisser dins la sala del Bataclam. Lo perilh —çò dison los analistas internacionals— es mai qu’evident.
 
E en Libia i auriá fins a 1000 terroristas que lucharián uèi lo jorn e qu’an coma origina l’Africa subsahariana. La pèrda de combatents auriá provocat l’aliança d’Al Qaida e d’Al Murabitun, qu’an amassat de fòrças per atacar un autre còp.
 
La tòca d’aqueles grops es de cercar l’instabilitat dins la region tota. Uèi lo president nòu de la Còsta d’Evòri govèrna un estat devesit per de rasons politicas divèrsas. Burkina Faso aguèt un còp d’estat en setembre e uèi a un nòu president. Aquò es lo camp ont Al Qaida vòl atacar. Vòl crear d’instabilitat, d’inseguretat e de caos. En mai d’aquò, “los qu’avián luchat pendent fòrça ans amb l’intelligéncia militara d’aqueles païses i son pas mai,” çò confirmèt Paul Oumarou, director executiu de Diplomacia e Patz Internacionala, en Ouagadougou, “e ara solament i a de nòuvenguts qu’an pas manco la meteissa experiéncia ni lo meteis saber professional.”
 
 
 
 
Christian Andreu

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article