CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 18 de genièr

Actualitats

Dissabte, 25 d'agost de 2012, 03h00 Libres

Escrichs sus lei femnas – Escrichs de femna


Comentaris 30 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargar






Amb aqueste libre, Josiana Ubaud nos rebremba que la paraula se pren e se quista pas. D’ont mai quand òm es una femna dins una societat masclista. Talament masclista d’alhors, que son masclisme opressor e desdenhós li pareis natural. E perqué la societat seriá masclista, se vos plai? Tot simplament coma o rebremba Josiana Ubaud per çò que los mascles vòlon pas daissar lo poder a l’autra mitat de l’umanitat. S’i acrancan coma de pesolhs corts. Se verifica cada jorn d’en pertot. E quand fan mina de ne daissar un pauc, coma per la paritat en politica, es qu’i son constrenches e forçats. E encara! Los meteisses qu’an votat per la paritat, an sulcòp metut en plaça de copafuòcs per empachar las femnas de prene la paraula. Los partits politiques, de l’extrèma drecha fins a l’extrèma esquèrra, estiman melhor pagar d’esmendas puslèu que d’aplicar çò que demagogicament dison voler promòure.

Aquel libre de Josiana Ubaud pòrta un pauc d’aire fresc dins un occitanisme ont deguns dich pas res mai desempuèi de decennis. Fa de lustres qu’es a la trigòssa darrèr la pensada canonica de París. Incapable qu’es de levar la lenga contra las opressions de tota mena. L’occitanisme actual es enfangat dins los rodals franchimands de la pensada unica. Ont son passat los aparaires de paratge? Son jos la taula de la cantina franchimanda en espèra de recuperar qualquas micas per poder subreviure amb lors illusions de sembla-democratas. Fa plaser de véser la nhaca de Josiana Ubaud e espèri que d’autras femnas, amb ela, butaran a la ròda del femenisme.

A rason de demonciar lo fach que la màger part dels òmes an una quica a la plaça del cirvèl. Vos amusarètz amb ieu del testimoniatge que balha d’un chirurgian especialitat dins l’alongament del penís (cal de tot monde per far monde?). Aqueste ditz que sos clients son essencialament de monde ligats al domèni de la veitura. Ieu que l’ai corteta e qu’ai pas pro d’argent per la me far alongar, me caldrà pensar a me crompar un quatre-quatre. Quina misèria! Aquí los substitutius que los òmes van quèrre a lor malviure. Es pas novèl, mas es pas una rason per o denonciar pas de longa. Es sanitós de lor metre un miralh jol… nas. Aquel libre i participa.

Sabiái pas que 140 femnas èron estada lapidadas en Iran desempuèi la presa de poder pels aiatolàs. Cossí se pòt far que ieu, que me vòli un aparaire dels dreches umans, siaguesse estat obligat d’esperar lo libre de Josiana Ubaud per descobrir aquel crimi permanent, aquela indisibla ignominia? Ai pas qu’una explicacion: per çò que França es la patria dels dreches de l’òme e non la patria del dreches umans! Lo poder i es tengut pels òmes. Mas Occitània dins aquò? Sos democratas de la còsta plena? Sos umanistas libertaris? O vos ai ditz, son jos la taula del parisianisme a esperar de subvencions. Mas an subretot paur. An la cacanha. Paur de condemnar l’islam. Refusan d’admetre qu’intrinsècament l’islam avilís e esclavagisa la femna. Cal ben dire de blanc, çò blanc: amb l’islam es l’umanitat sancèra qu’es ofensada e otratjada. Se los umanistas occitans aviá legit lo coran se serián mainat que sos preceptes son incompatibles amb la libertat individuala, la democracia e los dreches umans. Mas los gauchistas occitanistas (son pas los sols) an la petòcha. La peta que los fascistas islamistas los tractan de racista (coma se l’amalgama se podiá far). An paur del combat que devem menar totes amassa per servar las libertats. An demissionat. Aquel combat es urosament menat pel femenisme.

Josiana Ubaud a tras que rason de far remancar que tot se ten e tot es ligat. A rason de se sentir totalament concernida per çò qu’enduran las femnas, ont que siá sus la planeta. A rason de notar que la tragica regression de l’estatut de la femna dins los paises islamiques a de consequéncias sus totas las femnas de la planeta. A milanta rasons de pausar la question a saupre se, finalament, aquesta regression arrengariá la gent masculina, i comprés en çò nòstre, en Occitània?

I auriá talament a dire sus aqueste obratge que n’acabariái pas. Pasmens, abans de clavar, vòli parlar del recensament de l’escritura femenina occitana entemenat per l’autora. Un trabalh colossal que s’acabarà un jorn, o espèri, per una publicacion. Aquí tanben, sens aqueste libre me seriái pas jamai mainat de la discriminacion que ne patisson las femnas per rapòrt a la difusion de lors òbras literàrias. Doblidessem pas qu’al sègles XIXen e XXen d’unas femnas son estadas obligadas de prene un prenom masculin per èsser pauc o pro solidas de se far publicar. Ai descobèrt dins aqueste obratge un fum d’autoras qu’ignoravi. Mas coma soi un masclàs tan con que los autres, me soi demandat un moment donat se, sul sicut de la discriminacion, Josiana Ubaud quichava pas un mossinèl. Volguèri far una experiéncia. Anguèri quèrre dins ma bibliotèca l’antologia de la poesia occitana de Renat Nelli La poésie occitane, editada a cò de Seghers en 1974. Sus las 55 notícias, de l’Edat-Mejana fins a 1974, èri solide de trapar cinc o sièis femnas, çò qu’auriá fach, pauc e pro, 10 del cent. Pensèri a la comtessa de Dia, a Loisa Paulin, a Marcèla Delpastre ja coneguda al moment de l’alestiment d’aquesta antologia, a Filadèlfa de Gerda, a Suson de Terson, e a maitas. Podètz anar verificar quand volètz, n’i pas una! N’i a pas cap! Pas una sola femna subre las 55 dintradas. Urusament èri sèit.
 
 
Aquò’s dire se lo libre de Josiana Ubaud fasiá besonh per remenar las piuces als mascles. Las piuces e, s’es possible, lo pastís de cap. Normalament, se deuriá parlar bravament qu’aquesta bomba. Se se’n parla pas, es que los òmes aurán fach çò que caliá per aquò. Çò que balhariá, un còp de mai, rason a Josiana Ubaud.
 
 
 
 
Sèrgi Viaule
 
 
_____
UBAUD, Josiana. Escrichs sus lei femnas – Escrichs de femna. IEO Lengadòc, 2012. 395 paginas.



publicitat



Comentaris

30 de setembre 20.19h

Per una lectura sanitosa avètz "Qui est Dieu?" de Jean Soler e totes sos libres precedents.

E quicòm mai: se fintatz plan veirètz lo creissent de luna dins la faucilha e lo martel.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

28 d'agost 12.43h

#28 Abans, èri d'acòrd amb tot çò qu'escriviatz: cal defendre la cultura populara, cal conéisser l'istòria de las sciéncias en Occitània, cal denonciar lo masclisme. Soi feminista, comunista, occitanista e ai militat mai que tot çò que podètz imaginar per aquelas causas.

E vos, d'un còp, arribatz en furia. Disètz aicí que l'extrèma esquèrra es compliça dels integristas, dels totalitarismes e de l'opression de las femnas. Avètz fach una gròssa mescladissa e una generalizacio... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

28 d'agost 11.52h

#27 Çò de mai regaudissent amb vos, es que, sens solament vos n'avisar, me balhatz de citacions requistas per mon segond volum, que venon que mai confirmar mon estudi . Un vertadier bonaür de cercaira que tròba de qué se metre sota la dent sens forçar !
Donc prene la defensa dei gens matrassats/torturats/lapidats/menaçats de mòrt per un poder es "un presic d'un immam integrista salafista"... " ?? Aquela empega ! Es l'ideologia novèla ai colors de l'auton que ven de paréisser au rece... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

28 d'agost 00.04h

#25 Al nivèl de l'estil, i a pas de diferéncia entre vòstre paraulís e lo presic d'un imam integrista salafista.
Avicebron a milanta mila còps rason, que devèm distinguir las personas justas e bonas dins tots los grops umans.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 d'agost 21.01h

#25 Òsca Josiana!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 d'agost 20.41h

#24 Banalitats extrèmas e filfrosas a non plus (que vesi pas lo rapòrt un còp de mai...) e que càmbian qué au sòrt dei femnas egipcianas e tunisianas e afganas e africanas e... e... ?? Anatz-li dire a elei "dònas, vòstre sòrt es pas tant afrós que çò que cresètz e podèm pas vos ajudar en criticant lei Tunisians, leis Afgans, ...que seriá de generalizacions indamissiblas". Anatz o dire tanben ais intellectuaus/alas menaçats de mòrt dins aquelei país qu'elei critican coratjos... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 d'agost 16.15h

Constati ieu que totes los arabis non son musulmans, que totes los musulmans non son integristas, que totes los Occitans non son masclistas ni totes los masclistas non son musulmans, ni totes los musulmans non son masclistas. Camoa lo companh Avicèna de Tolosa, n'ai lo confle de deure conjugar lo vèrb èsser a la tresena persona del plural e a la fòrma negativa tantes còps qu'a la fin se'n fariá un autre article.

Quitatz doncas d'o generalizar tot. Èsser pro-palestinian per exemple, au... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 d'agost 12.53h

#22 Melenchon e Bové fan pas partida de l'extrèma esquèrra. L'extrèma esquèrra es una familha plan definida. Avètz pas de cultura politica!
Las posicions demagogicas de Melenchon sus los Arabis an pas de relacion amb l'islam. Detèsti Melenchon coma vos. Lo sosten de Bové als Palestinians a pas de raport amb l'islam. Los Palestinians son crestians, tanben, son pas tots musulans, o sabètz pas?
Mesclatz tot!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 d'agost 11.39h

#20 E per completar vòstreis exemples, Gèli, que son l'evidéncia meteissa, en responsa au grand grand intellectuau autoproclamat Nirvana, lo Melenchon que flateja bassament leis Arabis dins son discors electorau a Marselha (elei solets an desliurat França (sic), elei solets an tot inventat en matematicas e en medecina (resic)), Melenchon que tant aima la lenga araba (la sola autra qu'aprendriá (re-resic)), mai que tant aborrís visceralament lei lengas regionalas... E lo resquilhatge d... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 d'agost 10.20h

Mi sembla que constatar -actualament- lo recul dau drech de las fremas en la majoritat dau monde islamic, es aver los uelhs dubèrts. Coma lo creis de l'egalitat en Euròpa.

D'un temps las magrabinas de campanhas èran pas velaas. Que susprèsas per las mamètas dau bled de descubrir, lo temps de las vacanças, las felenas velaas, mentre que deguna frema de la familha portava se cubriá avant.E las fremas que dèvon chaminar per charrièra sempre acompanhaas d'un òme de la familha. Ò a 3 mè... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Soi Rémi Fraisse

Dijòus passat o raportàvem e èrem esglasiats. L’enquèsta judiciària sus la mòrt de Rémi Fraisse finís sus un non-luòc, coma ben cranhiá ...
giny

Lo temps

Mapa
  • nuvols Agen
  • nuvols_parcials Aush 13 8
  • nuvols Bordèu 12 7
  • sol Briançon 2 -3
  • nuvols Caors 9 3
  • nuvols Carcassona 12 6
  • nuvols Clarmont-Ferrand 9 4
  • sol Confolent 9 4
  • sol Gap 9 3
  • nuvols La Canau 13 11
  • sol La Gàrdia 9 4
  • sol La Torre de Pèlitz 9 5
  • sol Limòtges 9 4
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 10 3
  • nuvols Lo Puèi de Velai 7 3
  • sol Marselha 14 6
  • sol Montpelhièr 13 11
  • sol Naut Aran 11 3
  • sol Niça 3 -2
  • sol Nimes 13 9
  • nuvols_parcials Pau 12 8
  • sol Peireguers 13 9
  • nuvols Rodés 8 6
  • sol Tolon 11 7
  • nuvols_parcials Tolosa 13 9
  • nuvols Valença 9 5

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • Gavotina maritima - Sant Anhe, vilatge sus una pena. © Laurenç Revest

    Gavotina maritima - Sant Anhe

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Bordèu, bèla occitana de Gasconha. © Franc Bardòu

    Bordèu, bèla occitana de Gasconha

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac, Vau Naja (Costièra de Nimes)

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Minecraft en version occitana

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Val d'Aran: hònt deth Gresilhon. © Miquèu Segalàs

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat


giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)