CAPCALERA: VILA DE TOLOSA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 20 d'octòbre

Actualitats

Divendres, 17 de junh de 2016, 03h00 Societat,Politica

Gasconha > Val d'Aran

Aran commemòra sos 25 ans d’autogovèrn

Lo 25n anniversari de la recuperacion del Conselh General e la revendicacion del desplegament de la Lei d’Aran marcan la fèsta d’ongan


Comentaris 2 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


La Val d’Aran festeja uèi son jorn nacional, en commemorant la restauracion del Conselh General lo 17 de junh de 1991, 151 ans après son abolicion per las autoritats espanhòlas. Ongan la jornada festejarà sustot lo 25n anniversari de la restauracion, del temps que revendica, d’un biais net e clar, lo complet desplegament e l’aplicacion de la darrièra Lei del Regim Especial d’Aran, que regula l’autogovèrn del país e sas relacions amb Catalonha. Aquela Lei d’Aran, que s’aprovèt lo 21 de genièr de 2015 al Parlament de Catalonha, intrèt en vigor lo 14 de febrièr de l’an passat.
 
La celebracion se debana a Vielha, coma es abitual, amb lo passacarrièra de totes los pendons portats per de representants de cada terçon —la division istorica d’Aran— dempuèi la sedença del Govèrn d’Aran fins al Santuari de Mijaran.
 
Après la recepcion del Sindic d’Aran e del passacarrièra, a 11h, dins lo luòc de la messa solemna a la glèisa del Santuari e, apuèi, dins las roïnas de l’ancian santuari, se levarà lo drapèl e se sonarà l’imne nacional occitan, qu’es oficialament l’imne de la Val d’Aran (segon lo repic aranés).
 
Los actes s’acabaràn amb los parlaments de las autoritats, dont lo president de la Generalitat de Catalonha, Carles Puigdemont. Après las danças tradicionalas, s’ofrirà de mangilha als assistents.
 
Amb la Hèsta d’Aran, a l’arribada de l’estiu, comença una epòca de celebracions fòrça importantas dins lo petit país occitan. I cal soslinhar las fèstas del Haro a Les e del Taro a Arties per Sant Joan; e sustot la 22a corsa Aran per sa Lenga, lo dimenge 26 de julhet, que totes los araneses i se mobilizan per la lenga nòstra.


 
 
Celebracion al Parlament de Catalonha
 
Los actes comencèron lo dissabte 11 de junh amb l’atribucion de prèmis literaris e de dessenh. En mai d’aquò, dimècres passat se faguèt una commemoracion al Parlament de Catalonha, a Barcelona. Aquel eveniment foguèt aprofechat per una delegacion de conselhièrs araneses qu’expliquèron las revendicacions e los enjòcs de la Val d’Aran.
 

 
La lei d’Aran
 
La Lei d’Aran actuala definís Aran coma una “realitat nacionala occitana”, establís que son imne es la version locala de Se canta, entitolada Montanhes araneses, e que lo drapèl es la crotz occitana amb l’escut d’Aran. Definís que la lenga es l’occitan, nomenat aranés en Aran, e definís una politica lingüistica amb l’occitan coma lenga “d’usatge normal” de l’administracion publica e “lenga veïculara” dins l’educacion.
 
La lei tanben definís los organs del Conselh General d’Aran, lo foncionament, lo regim electoral, lo drech civil aranés, l’organizacion del territòri, las politicas d’egalitat, l’educacion, las infrastructuras, la seguretat, la santat, etc.
 
Se definís tanplan las relacions del Conselh General d’Aran amb lo govèrn e lo Parlament de Catalonha e mai lo finançament per far possible tot aquel autogovèrn.
 
La lei garentís que la Val d’Aran serà pas inclusa dins cap de division territoriala pròpria de Catalonha. Aquel ponch èra estat un chepic màger per totes los politicians araneses, qu’avián vist aquel drech istoric en perilh quand Catalonha aviá volgut definir una novèla division territoriala dins çò qu’apelava de vigariás.
 
Lo modèl de finançament e lo sistèma d’eleccion dels conselhièrs generals foguèron los subjèctes mai contestats. Mas fin finala la Lei s’aprovèt amb los vòtes favorables de totes los partits —levat Ciutadans, que s’abstenguèt—.
 
 
L’encastre istoric
 
Après la desfacha de Murèth en 1213, França s’apoderèt dels territòris occitans secutats per la Crosada contra los catars, e Catalonha virèt sos uèlhs vèrs d’autras partidas de la Mediterranèa. Mas los araneses decidiguèron de demorar del costat de la Corona de Catalonha e Aragon, que reconeissiá l’organizacion administrativa aranesa per mejan de divèrses tractats e documents. Cal remarcar lo document conegut coma la Querimònia, un privilègi que configurèt e donèt la legitimitat als dreches istorics d’Aran de 1313 a 1839. Se tracta d’una compilacion dels usatges e de las costumas dels araneses per lor donar una valor legala. Es un document que balha de privilègis e de dreches a las autoritats del petit país occitan. La Querimònia establissiá pels araneses la liura e franca possession de lors bòsques e montanhas, de l’aiga, de la pesca e de la caça, e tanben qualques exempcions d’impòstes en mai de la reconeissença del regim economic tradicional. Mas, sustot, la Querimònia restaquèt Aran a la corona reiala de Barcelona, en evitant aital lo risc que la val tombèsse dins las disputas feudalas entre senhors. Lo resultat de tot aquò es l’istòria d’un país autogerit, liure de feudalisme, qu’encara uèi lo jorn la majoritat de son territòri es de titularitat publica.
 
Quand Catalonha perdèt sas institucions e sas libertats, après la desfacha de 1714, Aran conservèt sas institucions e mai se foguèron contrarotladas per las autoritats espanhòlas. Mas en 1834, lo Reialme d’Espanha suspendèt lo Conselh General d’Aran e impausèt al país lo nòu regim administratiu general de l’estat espanhòl, en tot integrar de fòrça Aran dins la província de Lhèida.
 
Après 156 ans, en 1991, se restabliguèt lo Conselh General d’Aran. Lo govèrn autonòm de la Generalitat de Catalonha escotèt las revendicacions aranesas e restabliguèt l’institucion aranesa que, dempuèi aquel moment, gerís sas politicas en educacion, santat, cultura, environament, agricultura e torisme. Aquela lei de 1990 desenant s’es actualizada.
 



publicitat



Comentaris

18 de junh 10.11h

I que per molts anys, felicitats i ara falta l'independència real, total. així com la resta dels territoris Occitans.
Sort!
"El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de junh 13.12h

Felicitacions a la valenta nacion aranesa !!!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Mercés plan!

Amb aqueste editorial, la còla de Jornalet vòl mercejar sos legeires, car an reüssit a assegurar l’existéncia d’aqueste quotidian en linha almens fins a l’an ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 23 7
  • sol Aush 23 9
  • sol Bordèu 23 10
  • sol Briançon 20 4
  • sol Caors 23 8
  • sol Carcassona 22 9
  • sol Clarmont-Ferrand 20 4
  • sol Confolent 23 9
  • sol Gap 23 9
  • sol La Canau 23 10
  • sol La Gàrdia 19 9
  • sol La Torre de Pèlitz 20 10
  • sol Limòtges 23 9
  • nuvols_parcials Lo Borg Sant Dalmatz 22 11
  • sol Lo Puèi de Velai 17 4
  • sol Marselha 24 13
  • sol Montpelhièr 23 15
  • nuvols Naut Aran 20 6
  • sol Niça 16 4
  • sol Nimes 24 14
  • sol Pau 23 10
  • sol Peireguers 23 9
  • sol Rodés 23 6
  • sol Tolon 23 12
  • sol Tolosa 23 11
  • sol Valença 19 6

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Es una militància que fa viure Aquò d’aquí

Michèu Neumuller Cap-redactor d'Aquò d'Aquí

Es una militància que fa viure <em>Aquò d’aquí</em>
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • © Magalí Barceló

    Santa Gabèla: quatrena fèsta del fogal rural La Gabèla

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Er estiu en Occitània des deth guardader deth Coret de Bausen (Val d'Aran)

    L'estiu dels legeires de Jornalet 2018

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • País d'Aison (Val d'Estura). © Andrea Celauro

    País d'Aison (Val d'Estura)

  • Jornada de protèsta contra lo barratge del Testet, a Sivens

  • La Primada de Montsegur, 17 de març 2012

    Primada de Montsegur, 17 de de març 2012

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que l'occitanisme se pòt reviscolar?


53%



9%



17%



16%



5%




Vots 152 vòtes

comentaris 5

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)