CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 19 d'octòbre

Actualitats

Dimenge, 19 de junh de 2016, 03h00 Istòria

Lo lengatge magic dels aucèls


Comentaris 2 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargar


Lo concèpte d’aquel lengatge magic, perfièch o divin, utilizat pels aucèls per comunicar amb cèrtas personas elegidas, es estat present tot de long de la mitologia e de la literatura universalas e fa partida d’innombrables contes populars, ont gaireben totjorn lo protagonista recep la benediccion del don de comprene aquel biais particular de comunicar.
 
Dins la mitologia grèga, lo lengatge dels aucèls solament se podiá aténher per de mejans magics. Se ditz qu’Apollòni de Tiana, Tiresiàs e Esòp èran capables de lo comprene. Dins la mitologia escandinava, la facultat de comprene aquel lengatge èra senhal d’una granda sabença.
 
En arabi egipcian, l’escritura ieroglifica s’apèla “l’alfabet dels aucèls”, e en egipcian ancian, l’escritura ieroglifica aviá nom medu-netjer (“los mots dels dieus” o “lo lengatge divin”).
 
En religion, lo lengatge dels aucèls es lo lengatge mistic dels àngels. Se ditz quitament que Sant Francés d’Assisi presicava als aucèls. Segon lo Talmud, la sabença proverbiala de Salamon es tanben un don que Dieu li autregèt. Dins la Cabala, l’alquimia e la magia, aquel lengatge èra considerat secret e èra avalorat coma la clau per aténher la perfeccion de la coneissença.
 
Dempuèi la nuèch dels tempses, los aucèls an exercit un ròtle important dins la societat de totas las culturas, en establissent un ligam amb l’òme, mai que mai per la practica de la vesença. Aital, lo vòl dels aucèls, mai que mai lo de las aglas, voltors e falcons, foguèt interpretat pels auguris dels prèires de l’anciana Roma que practicavan oficialament la divinacion, coma una practica qu’avián eiretat de l’anciana Grècia.
 
Pendent l’Edat Mejana, en Occitània, lo ‎lengatge dels ‎aucèls èra una lenga secreta emplegada pels trobadors (Lenga dels aucèls), basada suls jòcs de mots e suls simbolismes. Tanplan s’emplegava demest d’amants condemnats a demorar separats. Sembla qu’aquel lengatge aviá la facultat de far volar los amants, per poder èsser un al costat de l’autre e s’aimar plenament.
 
En 1871, Darwin, dins son òbra L’origina de l’òme, sus la teoria de l’evolucion umana, diguèt que los sons emeses pels aucèls èran, en realitat, l’analogia mai pròcha del lengatge uman. Puèi, de sabents e de lingüistas rendèron manifèsta aquela semblança e, recentament, an descobèrt que lo gèn del lengatge fa partida del grop dels 55 gèns amb un modèl d’activitat cerebrala semblable dins l’èsser uman e dins los aucèls capables de vocalizar.
 
Mite o realitat, observacion o interpretacion subjectiva segon l’estat d’esperit del poèta, me placi aicí amb la fantasiá qu’es encara possible de practicar aquel lengatge magic entre los amants separats per la distància. Benlèu, es lo meteis don divin que gardam dins la sintaxi mai intima dels nòstres pantaisses e los desirs prigonds, que gràcias a eles avèm l’extraordinària magia de nos sentir tan près del nòstre amorós quand sèm enamorats.
 
 
 
 
Griselda Lozano
 
 
 
 


Aqueste article es adaptat del sit del roman Òc que fa promocion d’Occitània, de sa lenga, de sa cultura e de son istòria pel public ispanofòn.



publicitat



Comentaris

21 de junh 23.37h

Los coloms son los que s'acosten mai a las personas e saben far una cançoneta gutural qu' es coma una mena de comunicacion amb las personas. Se a ca vostra o aprop hi ha coloms, ho podets provar de donar-los pan i aiga, veirets que vos agafaran confiança mai que los pardalets, e qu' aprés s'acostaran sense apropar-se massa, e vos faran com una cançoneta perquè vosaltres los respondets amb una altra. No tots los coloms ho fan, mas a ca meva o aprop, n'hi ha un qu' es un autèntic amic m... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 de junh 18.52h

Mercés encara Griselda per aquel polit e brave article que participa a l'espandiment de la cultura nòstra. Espèri qu'un jorn, pro lèu, tos articles seràn recampats dins un polit libre.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Editorial

Mercés plan!

Amb aqueste editorial, la còla de Jornalet vòl mercejar sos legeires, car an reüssit a assegurar l’existéncia d’aqueste quotidian en linha almens fins a l’an ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 24 8
  • nuvols_parcials Aush 23 11
  • sol Bordèu 24 9
  • sol Briançon 19 3
  • sol Caors 25 8
  • sol Carcassona 22 9
  • sol Clarmont-Ferrand 21 5
  • sol Confolent 24 9
  • sol Gap 23 8
  • sol La Canau 24 9
  • nuvols_parcials La Gàrdia 23 11
  • sol La Torre de Pèlitz 21 12
  • sol Limòtges 24 9
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 22 11
  • sol Lo Puèi de Velai 18 6
  • sol Marselha 26 13
  • sol Montpelhièr 24 15
  • nuvols Naut Aran 19 7
  • sol Niça 15 4
  • sol Nimes 25 13
  • nuvols_parcials Pau 22 11
  • sol Peireguers 24 9
  • sol Rodés 26 8
  • sol Tolon 24 13
  • nuvols_parcials Tolosa 24 12
  • sol Valença 19 8

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Es una militància que fa viure Aquò d’aquí

Michèu Neumuller Cap-redactor d'Aquò d'Aquí

Es una militància que fa viure <em>Aquò d’aquí</em>
publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Cristòl Daurore

    Ceremonia pel 83n anniversari de Francés Fontan a Fraisse (Val Varacha)

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • Fèsta dal Dalfin al Borg. © Cristòu Daurore

    Fèsta dal Dalfin al Borg Sant Dalmatz

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Laurenç Revèst

    En Cevènas sus lo camin entre La Mialosa e Sant Esteve Valfrancesca

  • Agaits occitans sus Barcelona. © Franc Bardòu

    Agaits occitans sus Barcelona

  • © Laurenç Revèst

    Cau d'Alh (Comtat de Niça)

  • © Laurenç Revèst

    Montpelhièr: inauguracion de la granda exposicion patrimoniala "Max Roquèta, la libertat de l'imaginari"

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Laurenç Revèst

    La botiga de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Carnaval de Limós. © Franc Bardòu

    Carnaval de Limós 2013

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que l'occitanisme se pòt reviscolar?


54%



8%



18%



16%



4%




Vots 142 vòtes

comentaris 5

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)