CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 16 d'agost

Actualitats

Dimenge, 19 de junh de 2016, 03h00 Istòria

Lo lengatge magic dels aucèls


Comentaris 2 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargar


Lo concèpte d’aquel lengatge magic, perfièch o divin, utilizat pels aucèls per comunicar amb cèrtas personas elegidas, es estat present tot de long de la mitologia e de la literatura universalas e fa partida d’innombrables contes populars, ont gaireben totjorn lo protagonista recep la benediccion del don de comprene aquel biais particular de comunicar.
 
Dins la mitologia grèga, lo lengatge dels aucèls solament se podiá aténher per de mejans magics. Se ditz qu’Apollòni de Tiana, Tiresiàs e Esòp èran capables de lo comprene. Dins la mitologia escandinava, la facultat de comprene aquel lengatge èra senhal d’una granda sabença.
 
En arabi egipcian, l’escritura ieroglifica s’apèla “l’alfabet dels aucèls”, e en egipcian ancian, l’escritura ieroglifica aviá nom medu-netjer (“los mots dels dieus” o “lo lengatge divin”).
 
En religion, lo lengatge dels aucèls es lo lengatge mistic dels àngels. Se ditz quitament que Sant Francés d’Assisi presicava als aucèls. Segon lo Talmud, la sabença proverbiala de Salamon es tanben un don que Dieu li autregèt. Dins la Cabala, l’alquimia e la magia, aquel lengatge èra considerat secret e èra avalorat coma la clau per aténher la perfeccion de la coneissença.
 
Dempuèi la nuèch dels tempses, los aucèls an exercit un ròtle important dins la societat de totas las culturas, en establissent un ligam amb l’òme, mai que mai per la practica de la vesença. Aital, lo vòl dels aucèls, mai que mai lo de las aglas, voltors e falcons, foguèt interpretat pels auguris dels prèires de l’anciana Roma que practicavan oficialament la divinacion, coma una practica qu’avián eiretat de l’anciana Grècia.
 
Pendent l’Edat Mejana, en Occitània, lo ‎lengatge dels ‎aucèls èra una lenga secreta emplegada pels trobadors (Lenga dels aucèls), basada suls jòcs de mots e suls simbolismes. Tanplan s’emplegava demest d’amants condemnats a demorar separats. Sembla qu’aquel lengatge aviá la facultat de far volar los amants, per poder èsser un al costat de l’autre e s’aimar plenament.
 
En 1871, Darwin, dins son òbra L’origina de l’òme, sus la teoria de l’evolucion umana, diguèt que los sons emeses pels aucèls èran, en realitat, l’analogia mai pròcha del lengatge uman. Puèi, de sabents e de lingüistas rendèron manifèsta aquela semblança e, recentament, an descobèrt que lo gèn del lengatge fa partida del grop dels 55 gèns amb un modèl d’activitat cerebrala semblable dins l’èsser uman e dins los aucèls capables de vocalizar.
 
Mite o realitat, observacion o interpretacion subjectiva segon l’estat d’esperit del poèta, me placi aicí amb la fantasiá qu’es encara possible de practicar aquel lengatge magic entre los amants separats per la distància. Benlèu, es lo meteis don divin que gardam dins la sintaxi mai intima dels nòstres pantaisses e los desirs prigonds, que gràcias a eles avèm l’extraordinària magia de nos sentir tan près del nòstre amorós quand sèm enamorats.
 
 
 
 
Griselda Lozano
 
 
 
 


Aqueste article es adaptat del sit del roman Òc que fa promocion d’Occitània, de sa lenga, de sa cultura e de son istòria pel public ispanofòn.



publicitat



Comentaris

21 de junh 23.37h

Los coloms son los que s'acosten mai a las personas e saben far una cançoneta gutural qu' es coma una mena de comunicacion amb las personas. Se a ca vostra o aprop hi ha coloms, ho podets provar de donar-los pan i aiga, veirets que vos agafaran confiança mai que los pardalets, e qu' aprés s'acostaran sense apropar-se massa, e vos faran com una cançoneta perquè vosaltres los respondets amb una altra. No tots los coloms ho fan, mas a ca meva o aprop, n'hi ha un qu' es un autèntic amic m... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 de junh 18.52h

Mercés encara Griselda per aquel polit e brave article que participa a l'espandiment de la cultura nòstra. Espèri qu'un jorn, pro lèu, tos articles seràn recampats dins un polit libre.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Nos daissarem pas tòrcer

O aviam dich e o tornarem dire se cal: la societat occitana es anestesiada per la cultura de la subvencion. Dependre en excès de las ajudas publicas a un efièch pervèrs, perque un ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 26 11
  • sol Aush 26 13
  • sol Bordèu 26 13
  • sol Briançon 21 9
  • sol Caors 24 11
  • sol Carcassona 22 13
  • sol Clarmont-Ferrand 21 12
  • sol Confolent 22 12
  • sol Gap 28 15
  • sol La Canau 26 13
  • pluja La Gàrdia 24 17
  • nuvols_parcials La Torre de Pèlitz 27 18
  • sol Limòtges 22 12
  • nuvols_parcials Lo Borg Sant Dalmatz 29 19
  • sol Lo Puèi de Velai 21 12
  • sol Marselha 31 19
  • sol Montpelhièr 29 21
  • nuvols_parcials Naut Aran 18 9
  • sol Niça 18 11
  • sol Nimes 31 21
  • nuvols Pau 22 12
  • sol Peireguers 23 12
  • sol Rodés 24 12
  • sol Tolon 30 17
  • sol Tolosa 26 14
  • sol Valença 23 14

giny

giny

giny

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • Galhac

    Octòbre de 2012 en Tèrrafòrt de Galhac Tolzan

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Ivèrn en Aran

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Auribeu de Sianha

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • Quilha deth Haro en Les (Val d'Aran) ©Maria Vergés

    Quilha deth Haro en Les (Val d'Aran)

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • © Laurenç Revèst

    Dau castèu de Grimaud

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • Irissa: prumèra edicion dera corsa populara de BTT

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

I a dins ta vila un local ont se pòsca far de vida sociala en occitan?


37%



34%



23%



5%




Vots 73 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)