CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 17 de febrièr

Actualitats

Dimenge, 19 de junh de 2016, 03h00 Istòria

Lo lengatge magic dels aucèls


Comentaris 2 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargar


Lo concèpte d’aquel lengatge magic, perfièch o divin, utilizat pels aucèls per comunicar amb cèrtas personas elegidas, es estat present tot de long de la mitologia e de la literatura universalas e fa partida d’innombrables contes populars, ont gaireben totjorn lo protagonista recep la benediccion del don de comprene aquel biais particular de comunicar.
 
Dins la mitologia grèga, lo lengatge dels aucèls solament se podiá aténher per de mejans magics. Se ditz qu’Apollòni de Tiana, Tiresiàs e Esòp èran capables de lo comprene. Dins la mitologia escandinava, la facultat de comprene aquel lengatge èra senhal d’una granda sabença.
 
En arabi egipcian, l’escritura ieroglifica s’apèla “l’alfabet dels aucèls”, e en egipcian ancian, l’escritura ieroglifica aviá nom medu-netjer (“los mots dels dieus” o “lo lengatge divin”).
 
En religion, lo lengatge dels aucèls es lo lengatge mistic dels àngels. Se ditz quitament que Sant Francés d’Assisi presicava als aucèls. Segon lo Talmud, la sabença proverbiala de Salamon es tanben un don que Dieu li autregèt. Dins la Cabala, l’alquimia e la magia, aquel lengatge èra considerat secret e èra avalorat coma la clau per aténher la perfeccion de la coneissença.
 
Dempuèi la nuèch dels tempses, los aucèls an exercit un ròtle important dins la societat de totas las culturas, en establissent un ligam amb l’òme, mai que mai per la practica de la vesença. Aital, lo vòl dels aucèls, mai que mai lo de las aglas, voltors e falcons, foguèt interpretat pels auguris dels prèires de l’anciana Roma que practicavan oficialament la divinacion, coma una practica qu’avián eiretat de l’anciana Grècia.
 
Pendent l’Edat Mejana, en Occitània, lo ‎lengatge dels ‎aucèls èra una lenga secreta emplegada pels trobadors (Lenga dels aucèls), basada suls jòcs de mots e suls simbolismes. Tanplan s’emplegava demest d’amants condemnats a demorar separats. Sembla qu’aquel lengatge aviá la facultat de far volar los amants, per poder èsser un al costat de l’autre e s’aimar plenament.
 
En 1871, Darwin, dins son òbra L’origina de l’òme, sus la teoria de l’evolucion umana, diguèt que los sons emeses pels aucèls èran, en realitat, l’analogia mai pròcha del lengatge uman. Puèi, de sabents e de lingüistas rendèron manifèsta aquela semblança e, recentament, an descobèrt que lo gèn del lengatge fa partida del grop dels 55 gèns amb un modèl d’activitat cerebrala semblable dins l’èsser uman e dins los aucèls capables de vocalizar.
 
Mite o realitat, observacion o interpretacion subjectiva segon l’estat d’esperit del poèta, me placi aicí amb la fantasiá qu’es encara possible de practicar aquel lengatge magic entre los amants separats per la distància. Benlèu, es lo meteis don divin que gardam dins la sintaxi mai intima dels nòstres pantaisses e los desirs prigonds, que gràcias a eles avèm l’extraordinària magia de nos sentir tan près del nòstre amorós quand sèm enamorats.
 
 
 
 
Griselda Lozano
 
 
 
 


Aqueste article es adaptat del sit del roman Òc que fa promocion d’Occitània, de sa lenga, de sa cultura e de son istòria pel public ispanofòn.



publicitat



Comentaris

21 de junh 23.37h

Los coloms son los que s'acosten mai a las personas e saben far una cançoneta gutural qu' es coma una mena de comunicacion amb las personas. Se a ca vostra o aprop hi ha coloms, ho podets provar de donar-los pan i aiga, veirets que vos agafaran confiança mai que los pardalets, e qu' aprés s'acostaran sense apropar-se massa, e vos faran com una cançoneta perquè vosaltres los respondets amb una altra. No tots los coloms ho fan, mas a ca meva o aprop, n'hi ha un qu' es un autèntic amic m... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 de junh 18.52h

Mercés encara Griselda per aquel polit e brave article que participa a l'espandiment de la cultura nòstra. Espèri qu'un jorn, pro lèu, tos articles seràn recampats dins un polit libre.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

La manifestacion de Tolosa: una esperança per l’occitanisme

La darrièra agression que ven de la patir la lenga nòstra es fòrça grèva. Lo Ministèri de l’Educacion de París a mostrat una volontat evidenta de ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen
  • sol Aush 17 6
  • sol Bordèu 17 6
  • sol Briançon
  • sol Caors 18 6
  • nuvols Carcassona 14 -1
  • sol Clarmont-Ferrand 18 2
  • sol Confolent 16 5
  • sol Gap
  • sol La Canau 14 -1
  • sol La Gàrdia 12 2
  • sol La Torre de Pèlitz 17 6
  • sol Limòtges 18 2
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 15 2
  • sol Lo Puèi de Velai 17 6
  • sol Marselha 17 7
  • nuvols Montpelhièr 14 -1
  • sol Naut Aran 14 -1
  • sol Niça 18 6
  • nuvols Nimes 17 7
  • sol Pau 14 -1
  • sol Peireguers 14 -1
  • sol Rodés 17 6
  • sol Tolon 17 7
  • sol Tolosa 14 -1
  • sol Valença 18 6

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • Costiera de Gavotina marítima : Tròces de vial d'a marina de Mónego a Caboalh. © RL

    Costiera de Gavotina marítima: Tròces de vial d'a marina de Mónego a Caboalh

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • © Catarin Seguran

    Las ribas del riu Tiniá d'estiu

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Coserans: Sent Líser, Casavèth, Sent Guironç, Saurat...

  • Ua comua de la valaia dai Palhons: L'Escarea, gents de cadea

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que la manifestacion de Tolosa a portat un vam nòu al combat occitanista?


100%



0%



0%



0%



0%




Vots 1 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)