Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Contes misterioses de Carcin

Las Éditions des Régionalismes venon de publicar Contes misterioses de [del] Carcin, una òbra, en occitan e en francés, de Michel Jacquet. Se tracta d’un recuèlh de contes, d’unes escotats dins son enfança carcinòla, e d’autres simplament imaginats. “Dins las annadas 1950, èri un mainatge dins una vilòta de Carcin. Aguèri l’astre d’escotar de racontes que me fasián, de còps, estrementir e lo fabulós poder de dire de la lenga occitana multiplicava lo plaser de los escotar”, çò explica l’autor de l’òbra. “Aquelas dichas meravilhosas èran, lo mai sovent, pastadas d’una religiositat prigonda, mas clarament desparièra del catequisme oficial. Un paganisme, de memòria perduda, puntava encara son nas tras lo paravent dessecaire d’una doctrina estrecha”, çò precisa.
 
La fantasiá dels carcinòls aviá poblats los ròdols ont vivián d’una molonada d’èssers estranhs, que compausavan una mitologia populara. Lo banut barrutla aicibàs per pèrdre los malaüroses. Las sèrps, los cats e los lops serián dotats de poders malefics, mas existirián tanben d’animals purament fantastics. D’òmes salvatges poblarián las selvas. Un viatjaire a lo poder de far tornar viure los mòrts. De trespassats castigan los vius. Las armas del Purgatòri trèvan la campanha. Qualques imprudents encontran la dalhaira. Los quites extraterrèstres pausarián tanben lor nau en Carcin. Aquel libre convida lo legeire a intrar dins un univèrs espantós.
 
“De mercé a mon trabalh dins un centre de recèrca, aguèri l’astre de vistalhar fòrça païses tropicals”, çò apond l’autor. “La descobèrta de culturas desparièras m’apassionèt, a mai me faguèt mai presar lo tresaur de nòstras tradicions. Mon mestièr me daissava pas léser d’escriure mas, aprèp ma retirada, compausèri aquel recuèlh de contes”.
 
 
 
JACQUET, Michel. Contes mystérieux du Quercy / Contes misterioses del Carcin. Éditions des Régionalismes, 2016. 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article