CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 21 de setembre

Actualitats

Diluns, 4 de julhet de 2016, 03h00 Societat,Politica,Internacional

Una delegacion de Catalonha participa a la commemoracion de la Batalha de Somme

Dos mila volontaris catalans participèron a l’ofensiva de Belloy-en-Santerre amb l’esperança qu’una victòria aliada facilitariá l’independéncia de Catalonha


Comentaris 5 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargar


Albert Segura

L'estelada que brandissián los volontaris catalans en Somme
© Carles Aymerich





Etiquetas
batalha de somme, catalonha, commemoracion, espanha, frança, independéncia, primièra guèrra mondiala

E mai se cada an se fa un omenatge als mòrts de la Batalha de Somme, ongan ne commemòran lo centenari amb un acte d’onor. Los organizaires an convidat una delegacion de la Generalitat de Catalonha, per rendre omenatge als combatents catalans. Es aital que lo conselhièr del departament dels exteriors, Raül Romeva, fa uèi un omenatge als volontaris catalans amb lo drapèl catalan.
 
 
Una participacion complicada
 
D’en primièr, lo Ministèri dels Afars Estrangièrs espanhòl considerèt que deviá pas particiar a l’eveniment, ja que l’estat espanhòl foguèt nèutre dins la Primièra Guèrra Mondiala. Ça que la, lo Ministèri dels Afars Estrangièrs francés considerèt que la Generalitat de Catalonha èra pas un actor pro digne e que podiá pas participar a l’omenatge coma un representant oficial. Totas las delegacions estrangièras —los Estats Units, Chequia e Alemanha— mandèron lors ambaissadors respectius. Dins aquel sens, se demandèt al cortegi catalan de jónher una delegacion presidida per l’ambaissador espanhòl a París.
 
Mas la Generalitat, sens sal ni òli, diguèt que dins aquelas condicions participariá pas. “Rendre omenatge darrièr una bandièra espanhòla seriá un antiomenatge als que moriguèron amb totala generositat”, çò diguèt lo representant catalan Martí Anglada, que critiquèt la manca de “flexibilitat” e de “consciéncia politica” dins la decision del ministèri francés. En mai d’aquò, Anglada precisèt qu’un dels convidats, Chequia, èra pas tanpauc un estat independent pendent la Batalha de Somme.
 
De lor costat, los organizaires, los cònsols màgers de las comunas de Somme, faguèron pression per que s’acceptèsse la preséncia de la Generalitat e que s’evitèsse, aital, que la commemoracion foguèsse privada d’un actor important. Atanben, la Legion Estrangièra, que tanben a organizat l’eveniment, “a totjorn mercejat” la participacion dels catalans.
 
Pendent de setmanas se negocièt per trobar una solucion. “Es estat complicat”, çò assegurava Anglada a Vilaweb. Mas fin finala se pachèt que las delegacions catalanas e espanhòlas, amb un cortegi de perfil bas sens l’ambaissador, i assistirián separadament. Aquela solucion, segon Anglada, “es pas ideala” mas almens es “una solucion que dignifica los mòrts”.
 
 
La Batalha de Somme
 
Los jorns anteriors a la Batalha de Somme, l’aviacion britanica bombardèt sens relambi las linhas alemandas. La legenda ditz que las explosions èran tan potentas e frequentas que s’ausissián de Londres estant. Lo 1r de julhet de 1916, los aliats comencèron l’ofensiva terrèstra perque cresián, erronèament, que las defensas alemandas avián pas resistit al bombardament. L’ofensiva durèt fins a novembre e venguèt un masèl. Qualques ans puèi, qualques soldats alemands se remembravan amb remòrs coma èra simple de mitralhar los soldats aliats que sortissián de las trencadas. Lo 4 de julhet, solament dins lo vilatge de Belloy-en-Santerre, moriguèron nòu cents membres de la Legion Estrangièra; dont cinquanta catalans.
 
 
Participacion dels independentistas catalans
 
Aperaquí dos mila volontaris catalans —integrats dins lo primièr regiment de marcha de la Legion Estrangièra— participèron a l’ofensiva de Belloy-en-Santerre. Dirigits per Camil Campanyà, los catalans luchavan en arborant l’estelada —lo drapèl independentista catalan— amb l’esperança qu’una victòria aliada facilitariá l’independéncia del Principat de Catalonha. Wilson Woodrow, president dels Estats Units, èra un grand defensor del drech d’autodeterminacion dels pòbles. Los combatents vesián França coma lo simbòl de la libertat que desiravan. E pas sonque los catalans. Lo contingent de chècs e d’eslovacs de la Legion Estrangièra aviá un desir similar: se liberar de l’Empèri Austroongrés.
 
L’ofensiva daissèt Belloy-en-Santerre reduch a un pauc mai que de roïnas e de polvera. Un còp silenciadas las armas, coma omenatge als catalans qu’avián perdut la vida, la Mancomunitat de Catalonha (lo govèrn regional d’alavetz) e la comuna de Barcelona contribuiguèron a la reconstruccion del vilatge. Concretament, financèron la nòva comuna, la glèisa e lo memorial als mòrts. Las principalas carrièras del vilatge, coma gratitud, se nomenan rue de la Catalogne e rue de Barcelone. En mai d’aquò, sus la faciada de la comuna i a una estela en onor de Camil Campanyà.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

4 de julhet 18.04h

Qualificar a Woodrow Wilson coma un gran defensor dera autodeterminacion des pòbles ei coma minim ausat, per non díder entièraments faus.
Aguest senhor siguec un eficaç representant der empèri american, ath delà d'èster un defensor dera segregacion racial (defenie es postuladi del KKK)
Eth sòn objectiu ena politica internacionau ère exclusivaments era intervencion en favor des interèssi deth sòn país.
Non merite era pena estener-se mès. I a afirmacions que se quèn per se soletes.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 de julhet 18.03h

Qualificar a Woodrow Wilson coma un gran defensor dera autodeterminacion des pòbles ei coma minim ausat, per non díder entièraments faus.
Aguest senhor siguec un eficaç representant der empèri american, ath delà d'èster un defensor dera segregacion racial (defenie es postuladi del KKK)
Eth sòn objectiu ena politica internacionau ère exclusivaments era intervencion en favor des interèssi deth sòn país.
Non merite era pena estener-se mès. I a afirmacions que se quèn per se soletes.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 de julhet 09.40h

Després de veure les imatges de la sèrie francesa Apocalypse - La 1ère Guerre Mondiale només puc dir que fa fàstic veure com els homes es massacren per ordres dels seus comandaments sense cap tipus de sentiment envers els valors humans. Qualsevol acte de guerra és repulsiu. Aquest dissabte una colla vam anar fins a Mentet, un joliu vilatge del Conflent, on hi ha els noms dels sis nois nord-catalans que van morir al front a la Grande Guerre.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 de julhet 08.18h

"Los combatents vesián França coma lo simbòl de la libertat que desiravan".
Vist l'istòria de la França, un istorian del Jornalet poiriá nos explicar coma foguèt possible que mantuns catalans se foguèssen enganats al punt de morir per aquel pais que l'armada foguèsse comandada pel "botifler" Joffre ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 de julhet 07.07h

La Marianne fa la putassièra dempuèi un brave brieu.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 22
  • sol Aush 20
  • sol Bordèu 22
  • sol Briançon 14
  • sol Caors 21
  • sol Carcassona 19
  • sol Clarmont-Ferrand 21
  • sol Confolent 19
  • sol Gap 12
  • sol La Canau 22
  • sol La Gàrdia 20
  • sol Limòtges 22
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 17
  • sol Lo Puèi de Velai 18
  • sol Marselha 17
  • sol Montpelhièr 19
  • sol Naut Aran 18
  • sol Niça 18
  • sol Nimes 19
  • sol Pau 23
  • sol Peireguers 22
  • sol Rodés 21
  • sol Tolon 21
  • sol Tolosa 20
  • sol Valença 19

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Castelar

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Laurenç Revèst

    Nimes e preséncia d'occitan

  • © Laurenç Revèst

    Las Cevènas, Barjac en Val de Cese

  • Nimes

    Dictada occitana 2014

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

  • © Laurenç Revèst

    Toponims occitan en Li Bergueas, Li Novenas (vilars de Pelhon): valaia dal Palhon de Pelha

  • Comun. © Andrea Celauro

    País d'Aison (Val d'Estura)

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Geometria vegetau.  © Xavi Gutiérrez Riu

    Val d'Aran

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)