CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 22 d'octòbre

Actualitats

Divendres, 26 d'agost de 2016, 03h00 Sciéncia,Lenga,Internacional

Lo retorn dau gaelic


Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargar


Amb la publicitat dins de luòcs coma l’aeropòrt d’Inverness, en Escòcia, sus lei benfachs dau bilingüisme, òm pòt confirmar que la preséncia de la lenga gaelica, e mai minoritària, comença d’èsser visibla tornarmai en Escòcia. La meteissa publicitat informa toristas e escocés sus coma cambiarà sa vida en aprenent una lenga coma la gaelica. Per tant quauqueis uns començan ja de parlar dau retorn dau gaelic en Escòcia.
 
Aqueste tipe de publicitat e d’autras fan partida d’una campanha qu’a començat aquest an en Escòcia per assajar de sauvar la lenga gaelica escocesa, una lenga que solament èra parlada per près de 90 000 personas. Totun, leis expèrts avisan qu’entre lei mai joves, aquesta lenga comença de renàisser. Dins d’autrei país, coma Canadà, es parlat encara per aperaquí 10 000 personas de mai.
 
Aquestei chifras son ges bònei. Son solament l’1,1 % de la populacion de tot lo país. La causa n’es estada l’enebicion de l’estat britanic de parlar gaelic dempuei 1872 dins leis escòlas e s’aquò se passava, èran punits amb severitat. Es parlat encara e sustot dins lei tèrras autas escocesas e dins leis Illas. Mai la creissença que lei lingüistas an trobada per aquesta lenga dempuei quauqueis annadas per pus dau 50% de personas qu’an mens de 18 ans es una nòva estonanta e plena de futur.
 
Robert Dunbar, cap dau Departament de Lengas Celticas a l’Universitat d’Edimborg  pensa que la reüssida a per causa l’expansion de la lenga gaelica dins leis Illas de l’Oèst escocesas e tanben fòra d’aquestei. En 2007 solament i aviá una escòla dins aquesteis illas ont s’ensenhèsse en gaelic, uei lo jorn ja ne son 5. Una d’aquestei es situada a Glasgow e una autra a Edimborg e lo nombre d’estudiants a crescut de pus d’un tèrç. En mai d’aquò, lo Ministèri dei Lengas Escocesas a aumentat la despensa de fins a 400 000 liuras esterlinas pendent lei darriereis 8 annadas  per amòr d’una mai granda demanda dei parents.
 
 
L’istòria d’una reüssida
 
Per Karen Campbell, que rèsta a Kilmaluag, un pichòt vilatge situat a la còsta nòrd de l’illa d’Skye, enviar leis enfants dins una escòla gaelica siguèt una decision logica. Lo gaelic èra estada sa premiera lenga: “Coma lo sabi escriure e legir, pensi que meis enfants son en melhora posicion per l’aprene. En mai d’aquò, an de poder presar sei lenga e cultura, unicas au Mond, per aimar après leis autrei culturas que i a sus la planeta”.
 
Coma Karen, de centenats d’escocés que rèstan dins leis illas an decidit d’enviar seis enfants dins d’escòlas gaelicas aquestei darriereis annadas. Aquelei que parlan pas la lenga pensan pereu qu’aquò es una escasença unica per aprene d’autrei lengas per amòr que lo bilingüisme —coma o soslinha la publicitat dau govèrn escocés— ten solament de benfachs per que lei personas.aprengan après d’autrei lengas.
 
De mai, la television gaelica espeliguèt en 2008. Èra un acòrdi de cooperacion entre la BBC e MG Alba, una entrepresa de comunicacion gaelica. Uei lo jorn arriba cada setmana a pus de 700 000 personas, fòrça pus que non pas lo nombre de locutors de la lenga gaelica —fins a 8 còps de pus—. Entre lei programas n’i a d’espòrts coma lei partidas de rugbi escocés, la musica tradicionala escocesa e divèrs programas de ficcion fòrça populars. Totei sotatitolats en anglés. (Legissètz la seguida)
 
 
 


Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.

 
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

30 d'agost 16.14h

Per fi algú hi ha fet quelcom a Escòcia, és la llengua pròpia del Pais, per tant l'hauria de parlar tothom.
El primer pas cap l'Estat propi?
Ah, Jo soc Català, però no bilingüe, penso i parlo en Català, però domino a la perfecció el castella, però només penso en Català.
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Tresmudar un problèma politic en un problèma d’òrdre public

Dempuèi longtemps l’estat espanhòl refusa de resòlver politicament lo problèma politic que ten en Catalonha. Ara, après l’enòrma indignacion ciutadana ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 9
  • sol Aush 9
  • sol Bordèu 9
  • sol Briançon 13
  • sol Caors 8
  • sol Carcassona 12
  • sol Clarmont-Ferrand 9
  • sol Confolent 11
  • sol Gap 10
  • sol La Canau 9
  • sol La Gàrdia 19
  • sol Limòtges 9
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 16
  • sol Lo Puèi de Velai 10
  • sol Marselha 18
  • sol Montpelhièr 15
  • sol Naut Aran 9
  • sol Niça 19
  • sol Nimes 15
  • sol Pau 10
  • sol Peireguers 8
  • sol Rodés 9
  • sol Tolon 8
  • sol Tolosa 11
  • sol Valença 12

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Anhès Rossinhòla

    Vista d'A Torbia, de Mónego e dal mont Agel despí Lai Barrai (comuna de Pelha, Gavotina marítima)

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac (Costièra de Nimes)

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Vabre (Monts de la Cauna). © Pèire Thouy

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • La prima en valaa de Tiniá. © Laurenç Revèst

    La prima en Tiniá

  • Líusola (Comtat de Niça). © Laurenç Revèst

    Líusola (Comtat de Niça)

  • Per camins sus a comuna de Pelha, marcai d'occitan en toponimia e vista sus a Baia dals àngels (Aquer d'Ongran)

  • © Miquèu Barís

    Los calandrons d'Auloron qu'an visitat Baiona

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Que pensas de las senténcias de 9 a 13 ans de preson contra los nòu nauts representants independentistas catalanas?


5%



4%



91%



0%




Vots 102 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)