Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Bayer a crompat Monsanto

Amb aquela crompa, lo gigant alemand ven la societat agroquimica pus granda del Mond

| Conan
Bayer, la granda entrepresa farmaceutica, concluguèt dimècres passat l’acòrdi per crompar Monsanto. Lo conselh d’administracion de la companhiá dels organismes geneticament modificats (OGM) acceptèt la quatrena ofèrta del gigant alemand per 66 miliards de dolars (aperaquí 58,6 miliards d’èuros). Amb aquela crompa, Bayer ven la societat agroquimica pus granda del Mond.
 
E mai se per fòrça gents la societat Bayer es sinonima d’Aspirina, la societat farmaceutica alemanda a una seccion importanta consagrada al desvolopament d’erbicidas e d’autres produches quimics per l’agricultura.
 
Monsanto es una entrepresa fòrça criticada pels ecologistas e tanben per fòrça agricultors, que planhon la dependéncia economica que lor a causat l’emplec de las granas OGM, e tanben critican los perilhs per la santat umana del glifosat, l’erbicida que Monsanto a comercializat amb grand succès.
 
Es fòrça probable que Bayer decidisca de se passar del nom de Monsanto, per lavar la marrida reputacion de l’indústria dels OGM. “Bayer a una reputacion excellenta e es presenta dins tot lo Mond. Nos cal profechar d’aquò”, çò disiá en mai passat lo director executiu de Bayer, Werner Baumann, al Allgemeine Sonntagszeitung.
 
 
Bayer autodefinís son activitat coma “de sciéncias de la vida”
 
Amb un sèti central dins la vila alemanda de Leverkusen, Bayer autodefinís son activitat coma “de sciéncias de la vida”e qu'es dins aquel sens que fa de recèrca e produtz de medicaments, mas tanben de granas, de pesticidas, d'engraisses e d'engenhariá genetica. Lo 49% de l’activitat de Bayer es consagrat al sector medical, lo 26% als materials scientifics e 22% a çò qu’eles nomenan “sciéncia de las culturas”. Es per interès d’aquela darrièra seccion que Bayer a crompat Monsanto.
 
 
Monsanto, una societat polemica e criticada
 
De son costat, Monsanto es una societat transnacionala que fa d’organismes geneticament modificats (OGM) e que s’impausa de mai en mai sus tota la planeta d’un biais fòrça polemic e en provocant de protèstas.
 
Los opausants a Monsanto revendican una alimentacion sana per totes e dison que i a “pro d’empoisonament”. Dins aquel sens exigisson la presa en compte dels estudis sus las consequéncias toxicas dels OGM, dels pesticidas e de las ormònas de creissença sus la santat e l’environament.
 
L’estrategia de la societat Monsanto, que n’es accionària la familha Rockefeller, es que las plantas que grelhan de lors granas, pollinizen d’autras plantas normalas e que las contaminen; puèi Monsanto exigís los brevets correspondents. Es a causa d’aquò que de païses coma Ongria an enebida l’intrada e la comercializacion de las granas que las produtz la societat Monsanto e a declarat qu’es la responsabilitat dels quites comerçants de susvelhar que las granas que distribuisson sián pas de transgenicas. Per tant, quand los ongreses tròban de plantas contaminadas, las creman.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
1.

Totas aquestas grans companhies privads haurien de ser de l'estat, son massa potents per voler pas far negocis per damunt dels estats.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article