CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 22 de novembre

Actualitats

Dijòus, 22 de setembre de 2016, 03h00 Societat,Politica,Istòria

Lengadòc > Lengadòc Naut > País d'Òlmes

L’evesque de Pàmias demandarà perdon per la Crosada contra los catars

Lo 16 d’octòbre que ven, se tendrà a Montsegur una ceremònia de penedença per la Crosada, e mai precisament per lo masèl de Montsegur


Comentaris 22 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargar


Lo 16 d’octòbre que ven serà un jorn istoric per Occitània: l’evesque de Pàmias, Jean-Marc Eychenne, demandarà perdon per la Crosada contra los catars. Se farà “una penedença per la Crosada contra los albigeses, e mai precisament per lo masèl de Montsegur, çò publicava ièr lo Blòg occitan de France 3. Segon lo comunicat de la diocèsi de Pàmias, Coserans e Mirapeis, se demandarà “perdon al Senhor d’aver participat per certans dels nòstres membres e certanas de las nòstras institucions a d’actes contraris a l’Evangèli”. Dins aquel sens, la diocèsi remembra que “lo Senhor Jèsus nos dona lo comandament d’aimar lo nòstre prochan e non pas de respondre a la violéncia per la violéncia”.
 
A 15h se tendrà una celebracion dins la glèisa de Montsegur, que serà pas una messa mas una liturgia amb de presas de paraula. Es aquí que Jean-Marc Eychenne farà sa demanda de perdon en nom de la glèisa d’Arièja, car sas competéncias van pas delà. Dins son comunicat, la diocèsi precisa: “La ceremònia es pas encara totalament actada mas se poiriá que monsénher Eychenne faguèsse de gèstes simbolics coma lavar de pès en signe d’umilitat. Muriel Batbie cantarà lo Pater Catar, çò que s’es jamai fach en de talas circonstàncias. En seguida, i aurà una marcha silenciosa devèrs lo sit de la Prada situada al dessús del pargatge que mena al castèl, lo veritable luòc ont los 225 catars moriguèron lo 16 de març de 1244 sul lenhièr de l’Inquisicion. Una procession amb de brancas de laurièr se farà al son del graile e de la bodega de Xavier Vidal e Claude Roméro”.
 
L’eveniment comptarà amb de representants de la Glèisa catolica mas tanben de la vida publica, dont la comuna de Montsegur, e de representants de la cultura occitana, segon çò que rapòrta La Gazette Ariégoise.
 
 
E après?
 
La demanda de l’evesque de Pàmias pòt pas anar mai luènh que sa diocèsi. Pasmens, poiriá ben èsser represa se trobava un resson al Vatican. Dins aquel sens Benaset Roux remarca dins son article que lo contèxt actual es sens dobte favorable e que lo Papa Francés se poiriá interessar a aquela demarcha venguda del País de Fois en demandant un perdon mai general a respècte de l’Inquisicion. Lo papa deu vesitar l’estat francés en 2017 o 2018.
 
En mai d’aquò, l’evesque de Pàmias serà present a Tolosa lo 19 de novembre que ven per un collòqui entitolat “Convivéncia, un novèl art de viure ensems”, amb de representants de totas las religions, d’atèus e d’animistas.
 
 
L’idèa vendriá de l’occitanisme
 
Segon nòstres confraires occitanofòns de France 3, l’idèa de demandar perdon nasquèt a partir de diferentas convèrsas amb diversas personas crestianas de la memòria ferida per la Crosada e per lo simple fach de tuar al nom de Dieu. Lo pòrtavotz episcopal, lo paire Edouard Laportalière, explicava que la cantaira Muriel Batbie Castell permetèt qu’aquelas personas se retrobèsson. A la prima passada, l’evesque Eychenne vesitèt Joan Francés Laffont a l’Ostal d’Occitània e puèi consultèt los Dominicans, car, a causa de lor participacion al masèl dels catars, son sensibles a l’eveniment. Puèi se decidiguèt la data del 16 d’octòbre.
 
 
La temptativa de 1998
 
Es lo primièr còp que se demandarà perdon per aquel crime, e mai s’en 1998 i aguèt una temptativa amb lo “Manifèst per la reconciliacion”. S’agissiá d’una letra de tres paginas enviada al Papa Joan Pau II a l'iniciativa del cònsol de Tolosa Dominique Baudis, lo president de Convergéncia Occitana Joan Francés Laffont, l’abat Jòrdi Passerat, Bertran de La Farge, Patrick Lasseube e un vintenat d’occitanistas que volguèron interpelar la Glèisa per que reconeguèsse sas fautas.
 
Precisament en aquel moment cresèron trobar la despolha del comte Raimon VI de Tolosa dins un sarcofag, mòrt excomuniat e enterrat secretament dins la ciutat mondina, e se teniá una demanda de levada d’excomunicacion de son filh Raimon VII.
 
L’an 2000 lo papa Joan Pau II aviá formulat una demanda de perdon dins un document entitolat “Memòria e reconciliacion”, mas èra una demanda tròp generica que fasiá pas cap de referéncia als catars.



publicitat



Comentaris

28 de setembre 18.11h

Les grans veritats mai es poden amagar ni soterrar. Els Càtars varen aportar al decadent cristianisme medieval una veritable Llum de saviesa i coneixement. Per això la LLUM, al final, sempre triomfa sobre les Tenebres. Montsegur fou, ha sigut i continuarà sent un referent mondial per tots aquells qui cerquen l´autèntic AMOR universal.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de setembre 13.57h

"L'avèsque de Pamias demanda perdon per la crosada contra los Cataris ". Ah...E en latin de glèisa, cossi se ditz jà, "lagrèmas de crocodil" ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de setembre 22.03h

#19
Jèsus diguèt a sos disciples : « Es impossible que i aja pas d'escandals, mas ai ! d'aquel que n'es la causa ! Tant val per el qu'una pèira de mòlre li siá aplechada al còl e que siá butat dins la mar puslèu que d'escandalizar un sol d'aqueles pichonasses ! » Luc XVII, 1-2. Revirat del Grèc pel paire Loís Combas (Cantalausa), Rodés, 1982.

Es pas pensable que ren venga pas faire trabucar. Mas, ai de lo qu'es de per el qu'aquò ven ! Li avantís mai, puslèu que de faire trabu... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de setembre 16.26h

Jésus dit ainsi en Luc, XVII, 2 :
« Il est impossible que n’arrivent pas des offenses ; mais malheur à celui par qui elles arrivent. Il vaudrait mieux pour lui qu’on lui passe autour du cou une pierre de meule et qu’on le rejette à la mer. »
Sol Dieu pod perdonar una offensa, l'òme lo pod pas perque es pas possible de la castigar, despassa sa mesura. Jankélévitch disià : « Le pardon est mort dans les camps de la mort. »... Lo darrier que podrià perdonar se sonaba Belibaste ?... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de setembre 10.21h

Les coses és pensen abans de fer-les, així s'estalvien molts sofriments, perdó segur, però que ara ens tornin el País d'en Ramon de Tolosa i els dels Occitans.
Això seria mes apropiat, però una demanda de perdó podria ésser el començament.
Ah, perdó per no parlar en Occità, és un dels meus reptes.
Gràcies:
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de setembre 20.41h

Es plan trist que l'occitan se parle pas, mas çò es lo produch de las causidas politicas e socialas del passat. Cal pas o doblidar. Ieu que soi un parlant nòu e un parlant non-nadiu podi pas cambiar aiceste passat malaisit.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de setembre 19.26h

#10 Far la messa en occitan es complètament possible, e se fa totcòp. Mas que lo monde comprengan lo prèire. An pas abandonat lo latin per tombar dins la metèissa trapèla.
Lo mesprètz de la lenga, la vergonha de la lenga... Tot aquò es del passat. D'uèi la dificultat màger es que l'occitan, degun lo parla pas mai ; e son pas espesses los que lo pòdon compréner en situacion non pedagogica. Es la fin Ailàs !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de setembre 22.31h

Me demandi ieu perqué es l'avesque de Pàmias que demanda perdon. De bons crestians, n'i aguèt pertot entre Rhein e Garona, e se'n cremèt tanplan en Italia del Nòrd, a Veròna notadament. Italia foguèt lo nòstre darrièr refugi amb Catalonha, una Catalonha que nos i venguèron cercar lo darrièr dels nòstres per lo nos cremar a l'ostal…

Perqué es pas lo Papa que demanda perdon ? Perqué la demanda de perdon non s'acobla pas amb l'illegitimizacion (religiosa al mens, que non se fa cr... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de setembre 21.50h

Està ben que demani perdom l'evesque, a l'estat chovinista li agradarà pas. La gleisa podria dire mai misses en Oc, e far causas significativas per occitànai, encara que fos per compensar los assassinats que faget.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de setembre 19.25h

#12 Çò important es lo pòble, o dises pro sovent, cal pas esperar grand causa de París. Seriá plan que los catolics occitanistas demanden mai sovent d'oficis en lenga nòstra, estant que i a la possibilitat « legala » (al contrari de maites domènis). Tot passa per la presa de consciença del monde.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Pagar una multa per aver pas parlat francés

Un ciutadan còrs es estat punit amb una multa de 135 èuros per aver parlat en còrs als gendarmas durant un contraròtle, çò publicàvem aqueste dissabte passat. ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 16 8
  • sol Aush 17 6
  • sol Bordèu 17 9
  • sol Briançon 11 -5
  • sol Caors 17 9
  • nuvols Carcassona 14 4
  • sol Clarmont-Ferrand 18 9
  • sol Confolent 14 8
  • sol Gap 14 3
  • sol La Canau 17 9
  • sol La Gàrdia 13 6
  • sol La Torre de Pèlitz 12 5
  • sol Limòtges 14 8
  • nuvols_parcials Lo Borg Sant Dalmatz 12 7
  • sol Lo Puèi de Velai 11 6
  • nuvols Marselha 18 11
  • nuvols Montpelhièr 16 14
  • sol Naut Aran 17 3
  • sol Niça 9 -2
  • nuvols Nimes 17 12
  • sol Pau 20 9
  • sol Peireguers 16 9
  • sol Rodés 17 9
  • nuvols Tolon 14 8
  • sol Tolosa 16 10
  • sol Valença 14 7



giny

giny

Entrevista

“Qu’ei totun ua fiertat d’anar cantar en gascon e d’amuishar la nosta cultura tan luenh”

Baptiste Labenne que pòt deishar lo costum de vinhèr e passar lo de musicaire!

“Qu’ei totun ua fiertat d’anar cantar en gascon e d’amuishar la nosta cultura tan luenh”
publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Carnaval e fèsta per l'anniversari de la naissença de Jausep Garibaldi a Niça

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Rodés

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • Gavotina maritima - Sant Anhe, vilatge sus una pena. © Laurenç Revest

    Gavotina maritima - Sant Anhe

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Miquèu Barís

    Los calandrons d'Auloron qu'an visitat Baiona

  • © AR

    Vila d'Usès e lo pont de Gardon

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Parlaràs en occitan als gendarmas quand te pausaràn de questions?


24%



13%



42%



21%




Vots 84 vòtes

comentaris 3

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)