CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 22 d'octòbre

Actualitats

Dimars, 27 de setembre de 2016, 03h00 Societat,Politica,Lenga,Internacional,Cultura

Jornalet a l’Ostal de la Cultura Yiddish

Al centre cultural yiddish de París, lo quotidian en linha representèt, dissabte e dimenge passats, Occitània pendent doas jornadas de taulas redondas consagradas a las problematicas de las lengas e culturas regionalas e minoritàrias


Comentaris 5 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (13 vòtes)
carregant En cargar


Fondat en 1929 dins la capitala francesa, l’Ostal de la Cultura Yiddish, que resistiguèt a l’Ocupacion nazi durant los ans 1940, manten e promòu la lenga e cultura del pòble josieu d’Euròpa centrala. Es una bibliotèca (dicha “Bibliotèca Medem”) e un cafè-librariá. S’i organiza fòrça activitats culturalas de tota mena, s’i ensenha doas lengas josievas, lo yiddish, de tot segur, mas tanben lo judeoespanhòl, e la lenga yiddish es presenta dins tota la senhaletica del centre e s’i encoratja sa practica regulara.


La dimenjada passada, l’Ostal de la Cultura Yiddish organizava doas jornadas de taulas redondas consagradas a las problematicas de las lengas e culturas regionalas e minoritàrias. De taulas redondas, n’i aviá quatre, la primièra per denonciar lo discors encara tròp frequent que pretend que las culturas regionalas e minoritàrias menaçarián la Republica Francesa e lo francés, la segonda sus la complexitat del viure entre doas lengas, dins l’entrecultura. L’endeman dimenge, après una serada festiva ont s’escotèt de musica bretona o singaro en manjant d’especialitats armènias, yiddish o occitanas, se parlèt d’en primièr de la problematica de l’ensenhament e de la transmission, puèi de la question de la cultura escricha e de la cultura orala.
 
 
L’occitan present
 
Amb un dels dos conferencièrs de lenga amazigh, ja l’occitan èra present. Se tracta de Belkacem Lounès, que coma conselhièr regional de Ròse-Alps cargat de las lengas regionalas entre 2010-2015, trabalhèt per la reconeissença de l’occitan coma patrimòni d’aquela region. Tanben cal remarcar Michel Alessio, que foguèt fins en 2016 cap de mission per las lengas dichas “de França” a la DGLFLF (Delegacion Generala de la Lenga Francesa e de Las Lengas de França) e traduguèt en provençal Le Petit Nicolas. Mas, mai que mai, l’Ostal de la Cultura Yiddish nos faguèt l’onor de convidar Jornalet. Aqueste lo representèt Gerard Joan Barceló, que descriguèt la situacion sociolingüistica de l’occitan en tot pausar la question de la reparacion istorica.
 
 
Intervencion remarcada d’Emmanuelle Laborit
 
La comediana francesa sorda Emmanuelle Laborit, amb l’ajuda de doas interprètas que realizèron la traduccion simultanèa, i evoquèt la question dolorosa de la reconeissença de la lenga dels signes francesa, longtemps enebida e acceptada solament despuèi 2005, e de la lucha, quotidiana e encara inacabada, dels sords per lors dreches coma locutors e coma personas.
 
 
Una granda diversitat de lengas de divèrsas problematicas
 
Franc de la lenga dels signes francesa e del yiddish, divèrses intervenents de divèrsas lengas i foguèron convidats, jos la moderacion de l’escrivan e traductor Gilles Rozier, director del centre cultural fins en 2014, e de la jornalista Corinne Bensimon. I aguèt ansin lo breton e l’alsacian, coma lengas territorialas de l’estat francés, mas tanben de lengas diasporicas coma lo judeoespanhòl, representat per François Azar, l’armèni occidental, explicat per Jirair Jolakian o lo romaní, en la persona de Marcel Courthiade, comissari a la lenga e als dreches lingüistics de l’Union Ròm Internacionala. E quitament l’ebrieu diasporic, defendut per lo director de l’Ostal de la Cultura Yiddish, Tal Hever-Chybowski, malgrat la contestacion d’una partida del public. S’oblidèt pas tanpauc las lengas de l’immigracion, l’arabi, que faguèt pensar a la problematica de la lenga de referéncia e de sas relacions complèxas amb las modalitats dialectalas, e al besonh d’un ensenhament separat a l’encòp de la religion musulmana e d’una vision etnicista, e l’amazigh, aqueste tanben lenga minorizada sus son territòri.
 
 
“Que los locutors de lengas regionalas investiscan Wikipédia!”
 
De son caire, Lucas Lévêque, coadministrator del Wiktionnaire, venguèt defendre la necessitat  de contribucions per melhorar las etimologias, que sovent desconeisson las lengas dichas regionalas e minoritàrias (ne donèt qualques exemples per las lengas d’oïl). Tanben promoguèt lo Digital Language Diversity Project (Projècte Numeric de Diversitat Lingüistica) que permet de registrar de paraulas de quin que siá locutor d’una lenga minoritària o en perilh, amb una possibla geolocalizacion per comunas. Critiquèt lo jacobinisme de la version francesa de Wikipèdia: “Que los locutors de lengas regionalas investican Wikipédia!”, çò aconselhèt.
 
 
De rics debats que totòm vòl perlongar
 
Es impossible de resumir totes los debats entre intervenents, entre los intervenents e la sala durant las conferéncias, d’aitan mai que los escambis interculturals contunhèron pendent la serada festiva e entre las pausas. Totun, se remarquèt de preocupacions comunas sus la fòrça del mestritge de mai d’una lenga (“Se parli doas lengas, vivi doas vidas, doncas vivi dos còps mai longtemps”, çò diguèt Marcel Courthiade), ansin coma sus los mejans concrets de tornar trobar una transmission perduda, de cambiar las representacions de còps dolorosas, entre vergonha e remembres de genocidis -per los yiddishs e los armènis, en particular-, e de véncer la passion per l’uniformitat. Per exemple, l’intervenent judeoespanhòl raportèt cossí se secutava los locutors de sa lenga dins una escòla francesa amb los meteisses metòdes que lo tristament celèbre senhal en Occitània.
 
Los intervenents amazighs, eles, insistiguèron sus l’identitat amazigh laïca coma barri contra l’islamisme radical, e critiquèron la ministra francesa de l’Educacion per sa volontat de prepausar l’arabi coma lenga de referéncia als escolans nòrd-africans mentre que fòrça son de cultura amazigh e non pas aràbia.
 
Los debats foguèron tan rics e daissèron tantas questions sens responsa simpla que s’acabèt l’acte cultural sus la necessitat d’organizar lèu d’autres rescontres o eveniments. Las taulas redondas las filmèt Akadem, que las metrà en linha. Ne seretz assabentats.




publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

27 de setembre 18.50h

Lo yiddish es pas ua lenga sonque d'Euròpa centrala, lo domeni natural e istoric de la lenga yiddish (en i incluant lo yiddish occidental) s'esten fins als Païses Baisses , las regions francica e alemannica de França, nòrd d'itàlia, etc...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de setembre 17.04h

Mercés per aquestaearticle e per aver fach valer l'occitan dins aquel eveniment.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de setembre 14.15h

#1 lo vòstre òdi vos fa dire de colhonadas. L'arabi es una lenga de cultura e de comunicacion pas brica mespresable. E l'amazigh n'es una autra, tanben de cultura e de comunicacion. Las doas comunautats lingüisticas son respectablas. Tant la majoritat d'arabofòns coma de berberofòns son de tradicion musulmana.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 21   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de setembre 11.55h

A Tolosa i agut una associacion d'ashkenazes laïcs (màgerment anars, esquerristas e anti-sionistas) que volèvan hèr víver lor cultura capvath la lenga e la cosina deus grans. I a atau agut corses de lenga yiddish miats per l'Alice, qu'es una locutora de naishença e jo escrivivi suu tablèu çò que disèva, pr'amor que parli pas mes sabi escríver, es fonetic.
Se son sovent acarats a la comunautat jusiva locala "oficiala" pr'amor de lor non-sosteng a Israèl.
L'associacion, que s'aperava ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de setembre 09.46h

es evident que l'amazigh dèu èstre ensenhat en França e non pas l'arab religios e cuou en l'aire felicitacions a Alessio per son excellenta (eicelènto) traducion dau "petit Nicolas", legissi tant e puèi mai de marridas traducions en provençau quenta que siá la grafia qu'aquest "pichot Micolau" dèu èstre gueierdonat, l'escrivan d'oc soventei fes soventei fes se pren per un taumaturge e inventa de mots que non se comprenon, evolun, espausado,avivaire per evoulucioun espausicioune an... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Tresmudar un problèma politic en un problèma d’òrdre public

Dempuèi longtemps l’estat espanhòl refusa de resòlver politicament lo problèma politic que ten en Catalonha. Ara, après l’enòrma indignacion ciutadana ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13
  • sol Aush 12
  • sol Bordèu 13
  • sol Briançon 16
  • sol Caors 14
  • sol Carcassona 12
  • sol Clarmont-Ferrand 12
  • sol Confolent 13
  • sol Gap 14
  • sol La Canau 13
  • sol La Gàrdia 23
  • sol Limòtges 14
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 17
  • sol Lo Puèi de Velai 12
  • sol Marselha 21
  • sol Montpelhièr 17
  • sol Naut Aran 10
  • sol Niça 23
  • sol Nimes 17
  • sol Pau 12
  • sol Peireguers 14
  • sol Rodés 12
  • sol Tolon 14
  • sol Tolosa 12
  • sol Valença 15

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Fèsta occitana a Barcelona, a l'ocasion del cinquen anniversari de Jornalet

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • Sant Joan de Toran. Montanhes. © Xavi Gutiérrez Riu

    Val de Toran (Aran)

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Fèsta dal Dalfin al Borg. © Cristòu Daurore

    Fèsta dal Dalfin al Borg Sant Dalmatz

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • Lo molin. © Laurenç Revèst

    Remembres de Vaquí, emission en la Vau Clusa, novembre de 2005

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • La Korrika, la corsa per la lenga basca es arribada a Tolosa

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • Restauracion de las arenas de Frejús (Esterèu) ©Laurenç Revèst

    Restauracion de las arenas de Frejús (Esterèu)

  • © Miquèu Barís

    Los calandrons d'Auloron qu'an visitat Baiona

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Baish Ador

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Que pensas de las senténcias de 9 a 13 ans de preson contra los nòu nauts representants independentistas catalanas?


4%



4%



91%



0%




Vots 112 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)