Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Jornalet a l’Ostal de la Cultura Yiddish

Al centre cultural yiddish de París, lo quotidian en linha representèt, dissabte e dimenge passats, Occitània pendent doas jornadas de taulas redondas consagradas a las problematicas de las lengas e culturas regionalas e minoritàrias

| Maison de la culture yiddish - Bibliothèque Medem

Fondat en 1929 dins la capitala francesa, l’Ostal de la Cultura Yiddish, que resistiguèt a l’Ocupacion nazi durant los ans 1940, manten e promòu la lenga e cultura del pòble josieu d’Euròpa centrala. Es una bibliotèca (dicha “Bibliotèca Medem”) e un cafè-librariá. S’i organiza fòrça activitats culturalas de tota mena, s’i ensenha doas lengas josievas, lo yiddish, de tot segur, mas tanben lo judeoespanhòl, e la lenga yiddish es presenta dins tota la senhaletica del centre e s’i encoratja sa practica regulara.


La dimenjada passada, l’Ostal de la Cultura Yiddish organizava doas jornadas de taulas redondas consagradas a las problematicas de las lengas e culturas regionalas e minoritàrias. De taulas redondas, n’i aviá quatre, la primièra per denonciar lo discors encara tròp frequent que pretend que las culturas regionalas e minoritàrias menaçarián la Republica Francesa e lo francés, la segonda sus la complexitat del viure entre doas lengas, dins l’entrecultura. L’endeman dimenge, après una serada festiva ont s’escotèt de musica bretona o singaro en manjant d’especialitats armènias, yiddish o occitanas, se parlèt d’en primièr de la problematica de l’ensenhament e de la transmission, puèi de la question de la cultura escricha e de la cultura orala.
 
 
L’occitan present
 
Amb un dels dos conferencièrs de lenga amazigh, ja l’occitan èra present. Se tracta de Belkacem Lounès, que coma conselhièr regional de Ròse-Alps cargat de las lengas regionalas entre 2010-2015, trabalhèt per la reconeissença de l’occitan coma patrimòni d’aquela region. Tanben cal remarcar Michel Alessio, que foguèt fins en 2016 cap de mission per las lengas dichas “de França” a la DGLFLF (Delegacion Generala de la Lenga Francesa e de Las Lengas de França) e traduguèt en provençal Le Petit Nicolas. Mas, mai que mai, l’Ostal de la Cultura Yiddish nos faguèt l’onor de convidar Jornalet. Aqueste lo representèt Gerard Joan Barceló, que descriguèt la situacion sociolingüistica de l’occitan en tot pausar la question de la reparacion istorica.
 
 
Intervencion remarcada d’Emmanuelle Laborit
 
La comediana francesa sorda Emmanuelle Laborit, amb l’ajuda de doas interprètas que realizèron la traduccion simultanèa, i evoquèt la question dolorosa de la reconeissença de la lenga dels signes francesa, longtemps enebida e acceptada solament despuèi 2005, e de la lucha, quotidiana e encara inacabada, dels sords per lors dreches coma locutors e coma personas.
 
 
Una granda diversitat de lengas de divèrsas problematicas
 
Franc de la lenga dels signes francesa e del yiddish, divèrses intervenents de divèrsas lengas i foguèron convidats, jos la moderacion de l’escrivan e traductor Gilles Rozier, director del centre cultural fins en 2014, e de la jornalista Corinne Bensimon. I aguèt ansin lo breton e l’alsacian, coma lengas territorialas de l’estat francés, mas tanben de lengas diasporicas coma lo judeoespanhòl, representat per François Azar, l’armèni occidental, explicat per Jirair Jolakian o lo romaní, en la persona de Marcel Courthiade, comissari a la lenga e als dreches lingüistics de l’Union Ròm Internacionala. E quitament l’ebrieu diasporic, defendut per lo director de l’Ostal de la Cultura Yiddish, Tal Hever-Chybowski, malgrat la contestacion d’una partida del public. S’oblidèt pas tanpauc las lengas de l’immigracion, l’arabi, que faguèt pensar a la problematica de la lenga de referéncia e de sas relacions complèxas amb las modalitats dialectalas, e al besonh d’un ensenhament separat a l’encòp de la religion musulmana e d’una vision etnicista, e l’amazigh, aqueste tanben lenga minorizada sus son territòri.
 
 
“Que los locutors de lengas regionalas investiscan Wikipédia!”
 
De son caire, Lucas Lévêque, coadministrator del Wiktionnaire, venguèt defendre la necessitat  de contribucions per melhorar las etimologias, que sovent desconeisson las lengas dichas regionalas e minoritàrias (ne donèt qualques exemples per las lengas d’oïl). Tanben promoguèt lo Digital Language Diversity Project (Projècte Numeric de Diversitat Lingüistica) que permet de registrar de paraulas de quin que siá locutor d’una lenga minoritària o en perilh, amb una possibla geolocalizacion per comunas. Critiquèt lo jacobinisme de la version francesa de Wikipèdia: “Que los locutors de lengas regionalas investican Wikipédia!”, çò aconselhèt.
 
 
De rics debats que totòm vòl perlongar
 
Es impossible de resumir totes los debats entre intervenents, entre los intervenents e la sala durant las conferéncias, d’aitan mai que los escambis interculturals contunhèron pendent la serada festiva e entre las pausas. Totun, se remarquèt de preocupacions comunas sus la fòrça del mestritge de mai d’una lenga (“Se parli doas lengas, vivi doas vidas, doncas vivi dos còps mai longtemps”, çò diguèt Marcel Courthiade), ansin coma sus los mejans concrets de tornar trobar una transmission perduda, de cambiar las representacions de còps dolorosas, entre vergonha e remembres de genocidis -per los yiddishs e los armènis, en particular-, e de véncer la passion per l’uniformitat. Per exemple, l’intervenent judeoespanhòl raportèt cossí se secutava los locutors de sa lenga dins una escòla francesa amb los meteisses metòdes que lo tristament celèbre senhal en Occitània.
 
Los intervenents amazighs, eles, insistiguèron sus l’identitat amazigh laïca coma barri contra l’islamisme radical, e critiquèron la ministra francesa de l’Educacion per sa volontat de prepausar l’arabi coma lenga de referéncia als escolans nòrd-africans mentre que fòrça son de cultura amazigh e non pas aràbia.
 
Los debats foguèron tan rics e daissèron tantas questions sens responsa simpla que s’acabèt l’acte cultural sus la necessitat d’organizar lèu d’autres rescontres o eveniments. Las taulas redondas las filmèt Akadem, que las metrà en linha. Ne seretz assabentats.


Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Itzhok Bergstejn Lublin
5.

Lo yiddish es pas ua lenga sonque d'Euròpa centrala, lo domeni natural e istoric de la lenga yiddish (en i incluant lo yiddish occidental) s'esten fins als Païses Baisses , las regions francica e alemannica de França, nòrd d'itàlia, etc...

  • 4
  • 0
Guilhèm Thomas Tolosa
4.

Mercés per aquestaearticle e per aver fach valer l'occitan dins aquel eveniment.

  • 13
  • 0
Caròla Menerba
3.

#1 lo vòstre òdi vos fa dire de colhonadas. L'arabi es una lenga de cultura e de comunicacion pas brica mespresable. E l'amazigh n'es una autra, tanben de cultura e de comunicacion. Las doas comunautats lingüisticas son respectablas. Tant la majoritat d'arabofòns coma de berberofòns son de tradicion musulmana.

  • 21
  • 4
Joan-Marc LECLERCQ
2.

A Tolosa i agut una associacion d'ashkenazes laïcs (màgerment anars, esquerristas e anti-sionistas) que volèvan hèr víver lor cultura capvath la lenga e la cosina deus grans. I a atau agut corses de lenga yiddish miats per l'Alice, qu'es una locutora de naishença e jo escrivivi suu tablèu çò que disèva, pr'amor que parli pas mes sabi escríver, es fonetic.
Se son sovent acarats a la comunautat jusiva locala "oficiala" pr'amor de lor non-sosteng a Israèl.
L'associacion, que s'aperava "Pitchképoï" fonciona pas mès uei lo dia.

  • 6
  • 0
cercamon
1.

es evident que l'amazigh dèu èstre ensenhat en França e non pas l'arab religios e cuou en l'aire felicitacions a Alessio per son excellenta (eicelènto) traducion dau "petit Nicolas", legissi tant e puèi mai de marridas traducions en provençau quenta que siá la grafia qu'aquest "pichot Micolau" dèu èstre gueierdonat, l'escrivan d'oc soventei fes soventei fes se pren per un taumaturge e inventa de mots que non se comprenon, evolun, espausado,avivaire per evoulucioun espausicioune animatour e su aqueu sicut ne releva que doas dins la traduccion d'Alessio per lo mot francés rampe crea un mot arrapador mentre que lo mot exista au femenin arrapadoira e qu'aurià ;pogut emplegar rampa que significa pereu "crampe "en françés, o parabandon , un arrapa-pèu es un dei noms occitans dau "grateron", me soveni pas de l'autra escarraunhadura d'Alezssio, lo granmerceji per aqueu libre qu'a coneigut un sucés meritat de librariá e de jornalisme-publicat en fulheton en francés dins "la Provence" amb un pichot troç de provençau, se pot legir an un drolle de uech ans abarit dins la lenga dau breç

  • 6
  • 13

Escriu un comentari sus aqueste article