Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LengadòcLengadòc BasNarbonés

An analisat un còp de mai l’encastre politic occitan e europèu dins la segonda edicion de la Dintrada

Se la primièra edicion se trobava dins lo temps electoral de las regionalas, aquesta segonda edicion a puslèu virat a l’entorn de la question de la presidenciala

| T. de Boissezon
La segonda edicion de “La Dintrada” (la Rintrada) se tenguèt aquesta dimenjada passada, 24 e 25 de setembre a Pòrt Leucata (Corbièras). Aquela universitat politica d’estiu a reüssit un còp de mai la tòca de “ganhar la dignitat en bastir un projècte per nòstre país”, segon çò que vesèm suls rets socials amb l’etiqueta #ladintrada.

Cooorganizada pel Partit Occitan e l’Aliança Liura Europèa, aculhiguèt un vintenat d’intervenents, coma Ana Miranda, deputada europèa de Galícia (BNG) , Christian Troadec, candidat a l’eleccion presidenciala de 2017, e François Alfonsi, cònsol màger d’Osani en Corsega e ancian deputat europèu.
 
En dos jorns se son succedits fòrça debats qu’an analisat l’encastre politic occitan e europèu. De soslinhar los debats que denoncièron los darrièrs bilances de l’ultradrecha en Occitània e apelèron a la necessària mobilizacion dels militants contra çò que poiriá representar una reculada de las grèvas per la democracia. “Amb un programa economic simplista, un discors fòrça nacionalista, de tancadura, la dreita extrèma ganha de terrenh sul plan electoral en Occitània. Aquel fenomèn es pas unic dins l’istòria occitana, pel passat ja coneguèt de resultats electorals importants en cò nòstre coma a Aurenja, mas foguèt pas jamai una solucion als problèmas”.
 
En mai d’aquò, lo conselhièr regional Patric Roux presentèt l’estat del trabalh de las politicas linguistica e culturala interregionalas, amb de perspectivas fòrça optimistas.
 
Mai que mai aplaudida foguèt la presentacion del candidat breton a la presidenciala francesa Christian Troadec, sostenguda per la federacion Regions e Pòbles Solidaris que recampa de partits de totas las nacions de l’exagòn.
 
La Dintrada toquèt tanben d’autres subjèctes, coma lo desvolopament dels transpòrts publics regionals, l’agricultura duradissa en Occitània, lo ròtle dels mèdias, los enjòcs institucionals amb la conscientizacion occitana, etc... Los organizaires an ja anonciat una edicion per 2017 amb una recèrca alargada d’actors novèls, militants e partenaris.
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Caròla Menerba
2.

#1 cal pas jamai arrestar de criticar l'asirança, l'intolerància, lo populisme marrit e enganaire, e la persecucion de las culturas dont l'occitana

  • 25
  • 2
lachaud
1.

Criticar lo Front Nacionau quò es far de la propaganda per ilh. Qui setz, vòstres de dericha o d'esquera que criticatz? Dreicha e esquerra an pas daus travers pus pervers que lo FN?
Farem, farem o pus vertardierament farem far per un estat? Cresetz que lo president de la Republica es un lop dins la bergeria. Non, es l'anheu dins l'antra dau lop persque tots los governaments, partits politics, medias son sos la garda de las forças d'argent e daus capitalistes que menan lo monde.
La Revolucion que ven vos aparten pas; aparten pas au pòple non pus. Se fai per una elita dau monde qu'an un pauc de poder e que volan pus d'aquela mafia qu'espleita lo monde sans estats d'amna.
Dins la dintrada l'òm parla pauç daus occitans; tot devria se far dempuei l'exterior.
L'occitanisme a ren, nonmas una chanson : "se canta" e l'energia de sos militants. Oblidatz pas a la fin de las amassadas de far far una farandòla en cantan : "se canta".
La campanha electorala se fera entre las forças d'argent (que volon dirigear lo monde a partir de l'argent) e las forças sens visatge; l'energia que los militants de tot biais botan a denonçar aquel sistem e a bastir un monde de patz, de solidaritat, a etablir una relacion umana entre tots los essers e lòr environament.

  • 0
  • 10

Escriu un comentari sus aqueste article