Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo Conselh d’Estat francés se prononciarà la setmana que ven sus un recors qu’an depausat contra lo nom d’“Occitània” per la region centrala

Una delegacion pro nombrosa de l’Associacion Ciutadana per Occitània-País Catalan es anada aquesta setmana de Catalonha a París per portar un recors d’urgéncia

Lo Conselh d’Estat francés se prononciarà la setmana que ven sus un recors qu’an depausat contra lo nom d’“Occitània” qu’a pres la granda region administrativa fruch de la fusion de Lengadòc-Rosselhon e Lengadòc-Pirenèus, çò rapòrta L’Indépendant.
 
Una delegacion pro nombrosa de l’Associacion Ciutadana per Occitània-País Catalan es anada aquesta setmana de Catalonha a París per portar un recors d’urgéncia al conselh d’estat. Acompanhavan los representants d’aquela associacion la presidenta del conselh departamental dels Pirenèus Orientals, lo cònsol de Perpinhan e dos deputats. Segon L’Indépendant, se son presentats coma “de gents moderadas, seriosas e responsablas”. An declarat que los catalans se senton “mespresats” per lo nom causit per la region. Dins aquel sens, un dels intervenents declarava que “dire a un catalan qu’es occitan, es coma dire a un breton qu’es normand”.
 
“Amb lo mot Occitània òm a tornat crear una fervor identitària”, çò precisa lo cònsol de Perpinhan, Jean-Marc Pujol.




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ernèst Guevara Jr.
3.

"Amb lo mot Occitània òm a tornat crear una fervor identitària”, çò precisa lo cònsol de Perpinhan, Jean-Marc Pujol. E ben ieu m'auriá agradat qu'òm aguès tornat crear doás fervors identitàrias, que non pas una ! Lo sol nom corrècte seriá estat Occitania Centrala Catalunya Nòrd, mas non èra pas prepausat. E plan segur qu'o èra pas ! Catalunya Nòrd dèu batanar per èsser restacada al Principat lèu independent, mai que de nos uflar la bodega amb lo nom maladreit que lo mond d'Occitania Centrala se son causit a la majoritat. S'Occitania es la tèrra dels trobadors (soleta valor culturala qu'aja jamai fait unanimitat entre nosautres totes), Occitania cor del Pietavin e del Creissent fins a Guardamar, amb varietats linguïsticas que lo catalan ne fa partida integralament. E la quita Padania ne poiriá tanplan far partida. Los Trobadors fasián l'amor mai que non pas la guèrra (a despart dels dos d'Autafòrt e de Berguedà). Los poiriam imitar un pauc, non ?

  • 6
  • 0
francesc palma
2.

Es qu' es una messorga històrica que digan Occitania, quan tothom sap qu'es un País Catalan. Es poden posar noms rocambolers, mas cal hever senh. Igualment qui vol que li digan seriosament: breton, normand, basc, cors,....Lo colhon de Malvin.

  • 2
  • 0
lo monge de Montaudon
1.

una fervor identitària ? Ieu, voli ben e soveti que li aguèsse de pertot de fervors identitària dins lo despartament dei Pirenèus orientaus, en Provença , en Gasconha, en Auvernha, dins totis lei pais d'oc, en França pereu perqué se jugam ,l'identitat a cara e a crotz, lo costat crotz de la peça de moneda, aquo es lo comunautarisme, lo mondialisme, l'islamisme, lo mestissatge e lo maridatge per toti jonhut amb lei valors republicanas, una santa trinitat ensenhada per lei ;mediàs que m'agradariá que quauqu'un m'expliquèsse ço qu'ei : benlèu que la responsa s'atroba dins lo libre de confidéncias de nostre cap d'estat onte aprenem ço que pensa de bon Hollande e que fai ren per li remediar, que la justicia coneja, que li a trop d'immigracion, qu'auriam degut li metre un fren,que leis ecologistas son de sautembarca etc, etc .. . d'opinions partejadas per una majoritat de francés -e d'occitans- e que lo faràn saubre ais elecions venentas

  • 9
  • 22

Escriu un comentari sus aqueste article