CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 20 d'agost

Actualitats

Diluns, 7 de novembre de 2016, 03h00 Politica,Internacional

Una “Diada” de Catalonha Nòrd contra lo populisme occitanofòb

A l’ocasion de la commemoracion del Tractat dels Pirenèus, la CUP organizèt a Perpinhan un acte de revendicacion delà lo nom de la region qu’adoptava un ton conciliant amb los occitans


Comentaris 17 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargar


Carta de las encontradas d’Occitània (roge) e de las comarcas dels Païses Catalans (jaune). Se destaca lo territòri que l’ocupa la region administrativa qu’a pres lo nom d’Occitània





Etiquetas
barceló, boya, catalonha nòrd, cup, diada, occitània, perpinhan, region, tractat dels pirenèus

Dissabte passat, 5 de novembre, aguèron luòc a Perpinhan las celebracions de la “diada” de Catalonha Nòrd, que commemòra uèi, 7 de novembre, l’anniversari del Tractat dels Pirenèus, que la separèt politicament de la rèsta de Catalonha. Ongan la “diada” a agut un caractèr politic mai marcat a causa de la polemica sus la denominacion “Occitània” per la region que resulta de la fusion de las ancianas regions Lengadòc-Rosselhon e Miègjorn-Pirenèus.
 
Durant lo matin, la CUP (Candidatura d'Unitat Populara) organizèt un acte sus la Plaça dels Peluts entitolat “La question es lo nom? Decidiscam-o tot!” qu’adoptèt un ton conciliant amb los occitans, en volent luchar tanben contra lo populisme occitanofòb qu'an noirit las reclamacions de la part de sectors catalanistas.
 
L'acte comptèt amb la participacion de Gerard Joan Barceló, president d'Iniciativa per Occitània e de Mireia Boya, deputada aranesa al Parlament de Catalonha.
 
L'intervencion de Barceló virèt entorn de l'unitat de la nacion occitana e dels avantages e dels inconvenients de la causida del nom “Occitània”. Expausèt que lo nom de la region foguèt pas una causida del movement occitanista, e que la societat, tant la catalana coma l'occitana, poguèt pas decidir que lo nom dins una reforma territoriala autoritària e gerida unilateralament per París.
 
Barceló mençonèt tanben lo fach que la volontat de qualques occitanistas èra que lo nom del país sortiguèsse sus las mapas, mas ajustèt qu'aquò deviá èsser acompanhat de la creacion d'una collectivitat territoriala unica per la Catalonha Nòrd.
 
Mas sus l'autre costat de la balança, Barceló metèt lo fach de que la region es una part fòrça pichona d'Occitània (solament lo 37% del territòri e lo 35% de la populacion), e que provòca la division entre Lengadòc, lo territòri mai central d'Occitània, e los territòris que son demorats en defòra de las mapas.
 
Per conclure l'intervencion, assolidèt que cap de militant se pòt pas sentir satisfach d’aquela denominacion e que çò essencial es la gestion del territòri e de sas competéncias, en apelant a la fraternitat de las luchas catalanas e occitanas per recuperar l'identitat e la dignitat.
 
Puèi parlèt Mireia Boya per explicar la relacion entre la Val d'Aran e Catalonha, après l’elaboracion de l'estatut d’autonomia de 1977, en passant per las divèrsas avançadas dins l’autogovèrn (Leis d'Aran e Estatuts d'Autonomia) per tal de pervenir a detalhar los acòrdis e los desirs d’aquesta estapa de creacion de la nòva republica coma mandat popular qu'an recebut tant lo Parlament coma la Generalitat de Catalonha.
 
Boya expausèt lo projècte que lo prepausa la CUP, çò es una relacion bilaterala entre catalans e occitans araneses, e afortiguèt que lo desir personal sieu, qu’ela transmet a travèrs de sa preséncia dins la cambra catalana, es que lo nòu país se constituisca jos lo nom de Republica de Catalonha e Aran.
 
Fin finala, Boya faguèt una crida a l'onestetat e a la bona volontat del movement catalan de l'esquèrra independentista, en ensajant de conciliar las sensibilitats catalanas e occitanas en un moment de tensions a causa de la question del nom de la region, en daissant de costat los "discorses populistas" de qualques sectors catalanistas situats sus “la drecha reaccionària", en una clara allusion a las atacs occitanofòbas de Convergéncia Democratica de Catalonha Nòrd e de son partit successor, Oui au Pays Catalan [Òc al País Catalan], fondat lo 15 d'octòbre passat.
 

 

 
 
 


De legir l’opinion de Marta Serra sus Vilaweb: «Occitània no és l'enemic, però alguns l'han triat com a tal. Perquè és fàcil, desconegut i fràgil.»





Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

9 de novembre 13.19h

#16 Çò que disses es una messorga. Pòdi citar un fum d'especialistas en Filologia Romanica que ne dison lo contrari. Benlèu cresi qu'as escrich una afirmacion, sense cap fundament filologic, en responsa (mai que mai contestacion) a una afirmacion qu'es pas mieuna: la unitat scientifica del catalan. "Eppur si muove".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de novembre 04.25h

#15

la romanistica internacional aclarix que el català és un dialecte de l'occità.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de novembre 01.39h

La unitat scientifica de la lenga catalana es pas mesa en question dins la Romanistica. En Perpinyà, Lleida, Maó, L'Alguer e Castelló se parla, coma própria, la mateissa lenga: lo catalan.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de novembre 01.34h

Lo problèma dels Països Catalans es pas Occitània. Lo problèma d'Occitània es pas los Països Catalans. Los problèmas d'Occitània e de los Països Catalans son la trinitat jacobina: Espanha, França e Itàlia.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de novembre 01.28h

#8

el franquisme li va fer molt de mal al nostre valencià


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

8 de novembre 23.35h

Cal lutar,cal patir,e finalament es reculhen los fruits. Lo chovinisme de merda serà vensut coma totas las tiranias del mond.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

8 de novembre 20.38h

Mercés a la CUP per aquel acte lucid e onesta.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

8 de novembre 16.07h

Mer permeti d'intervenir dins aquesta tirada de comentaris en utilisant la lenga occitana. Es solament per dire que soi estat susprés per l'intervencion de Barceló, o puslèu per son introduccion : un occitan causís de parlar pas sa lenga per semblar pas un envasidor. Los temps càmbian! (se a un moment un occitan semblèt un envasidor?!)
Aquò dich, Barceló a una bona mestresa d'aquel vièlh occitan meridional. ;)
Vos daissi contunhar vòstras pelejas catalanas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

8 de novembre 13.51h

#7 A més a més la Catalunya independent no farà fora els espanyols, ans tot el contrari... Es demostra cada dia molta tolerància (fins i tot massa com a l'hora de voler fer de l'espanyol una llengua (co)oficial) respecte a totes les cultures i llengües del món...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

8 de novembre 13.48h

#7 El respecte cap a la meua llengua no l'ha tingut mai cap govern espanyol. Ma germana va ser castigada quan parlava el català d'Alcoi per les monges, i fins als anys 80 l'ús de la nostra llengua va patir molta repressió en molts àmbits. En qualsevol societat democràtica de debò la majoria és qui mana, respectant això sí, les minories...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Sus la crotz abenada s'amolonèron dau costat de l'ombra maigrostela

    Meissonencas en Camarga pichòta

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Lissandre Varenne

    Senhaletica en Marjarida

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • Presèpi dins la capèla Santa Catarina dau Canet (Vencenc). © Paulon Negrin

    Concors de Nadal de Jornalet: Cossí se passan las Calendas en cò vòstre?

  • Aison. © Andrea Celauro

    País d'Aison (Val d'Estura)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Iñaki Delaurens

    Val d'Aran

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • Castelar

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Gavotina (est Velai) e d'Auvèrnhe (Vivarés, Gevaudan)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Baish Ador

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


42%



42%



16%



0%




Vots 69 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)