Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Hestenau Mascaret

Deu 29 de seteme au 16 d’octobre a Bordèu

| RG1033

Bordèu, tròp oblidosa deus sons arradics gascons? Egau! pas per tot lo monde, bonurament. Que tornan salhir dab lo hestenau Mascaret que prepausa l’Ostau occitan.


Ja que ne veden pas mei capvath los camps e los vitatges, los bueus mascarets èran atau chafrats pr’amor de la lor color deu pelatge. Pigalhats qu’èran, de gris, de blanc, de rós... Mes, pr’amor de la color tanben, ce pareish lo nom de mascaret estó balhat a la gròssa andada, a l’èrsa enòrma que, a cada marèia, remonta l’estuari de Gironda e contunha quitament sus Garona, dinc a Lengon, e sus Dordonha, dinc a Senta Tèrra o belèu Castilhon. Dens las darrèiras tortejadas deu fluvi, dens los grans meandras de Vairas, de Liborna o evidentament de Bordèu (lo Pòrt de la Luna) e deu Torne e deu Goiran (Langoiran), lo vagat es ample. Mei d’un pescaire o d’un marinèir estoren susprés per aqueth fenomèn e, de còps, negats! Uei, qu’es ua atraccion toristica e esportiva per los qui surfan sus l’andada anonciada, bonurament mensh dangerosa qu’un tsunami deu Japon o de Sumatra.
 
Pèir Berland, pòrta Calhau, Sent Cristòli, los Fossats deus Carmes (cors Victor-Hugo), arrua Sent-Jacmes, arrua deu Miralh, los Chartrós…La ciutat de Bordèu es totun un chic oblidósa deus sons arradics gascons. Mes que tornan un chic salhir. Deu 29 de seteme au dimarç 16 d’octobre en efèit serà organizat lo hestenau aperat “Mascaret” a Bordèu, dedicat a la cultura nòsta. Apitat per l’Ostau occitan (seccion IEO de Gironda), la manifestacion que’s debana dens ua vila qui vòu har sovent com Paris e mespresa las soas originas. Totun, que tornan un chic salhir. E serà ua andada, ua èrsa, un mascaret vertadèir? Que veiram, mes bona qu’es l’ideia. E posqui s’i escàder! Que i aurà conferéncias, expausicions, concèrts, notadament los de Tre Fontane (musica deus trobadors), deu Còr de la Plana (polifonia marselhesa), e un mercat occitan sus la plaça F. Lafargue, au còr deu Bordèu vielh. Aquí èra lo lòc deu mercat de la vila. Que’s tròba a l’endret on arriban la rua Sent Jacmes, de la Gròssa Clòcha estant, la rua deu Pas Sent Jòrge, dab la maison on vadó l’escrivan François Mauriac, e la rua Senta Coloma. Mei de precisions suu sit de l’Ostau occitan.
 
 
Cantar tanben
 
Au parat d’aqueth hestenau bordalés l’Ostau occitan a previst tanben un estagi de cant. Lo musician provençau Manu Théron, qui gavida lo Còr de la Plana, a acceptat per son brac sejorn a Bordèu d’iniciar lo monde a la pratica deu cant tradicionau. Non sèi pas se harà cantar “La Libertat”, bèra e hòrta poèsia escriuta en 1892 per un cèrt J. Clozel e hicada en musica per lodit Manu Théron, mes – ne soi segur – las gents serén urós d’ic cantar, en occitan de Provença o de nòste (l’arrevirada gascona qu’exista: “Tu qui es arderosa e nusa / Tu qu’as sus las ancas tons ponhs / Tu qu’as ua votz de claron / Uei, sona, sona a plenhs paumons / Ò! bòna musa”...).
 
Aquera cantèra girondina que’s debanarà en çò d’un cafè deu centre de Bordèu, pròishe deu barri Meriadeck (Chez le Pépère, 19 rua G. Bonnac), lo dimecres 10 e lo dijaus 11 d’octobre (18h30-22h30). Au medish endret, qu’i aurà tanben d’autas cantèras, lo tresau dimecres de cade mes. Per s’inscríver.
 
 
 
 
Joan-Jacme Fenié

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Dàvid
4.

Atencion, i a dus Pèir Berland, lo verai : avèsque gallican, doctor de l'universitat de Tolosa e permèir doien de la de Bordèu que fondèt, archevèsque evergèti e bastissor, ne'n sabem gaire mei sau Pèir Berland istoric, sinon la sua pietat.
Apuei i a lo Pèir Berland legendari, lo Pèir Berland daus Bordalés : en.hant prodigi que sabèva lo latin a ueit ans shens estar jamès anat a las escòlas, patriòte gascon qu'auré bramat en chaira quora cridèren viahòra e toquèren lo senh a l'arribada de l'armada dau rei de França pròche de Bordèu, lo sent dau pòble, que las hilhas a maridar que son en mau d'enfantar van encara har nau còps lo torn de sa bòrda supausada de neishença (mudada en capèla) a Sent-Rafèu, comuna d'Avensan, Medòc...
Atencion a ne pas bastir un mite nacionau occitan, tau coma fit tan bien França.

Sols fèits istorics incontestables : la sua devisa d'avèsque, tremoladissa coneishent lo personatge que la legenda ditz que fut : "Mon pòble es estat mantengut en esclavatge perqué n'avèva pas lo saber" (tirat dau libe de Jerèmis me sembla). Apuei dens las annadas 1860 quora la vila de Bordèu fit esglaishar lo claustre de la catedrala Sent-Andriu, sembla estar que l'archevèsque, lo cardenau Donnet, augi augut paur que retrobèssin los rèstes de Pèir Berland, rebost dens lo deambulatòri, e que los Bordalès ne'n hassen un martiri emei una traca de sent pagan divinizat (la costuma èra espandida de venir portar flòcs de ribans e perracs de teishuts en omenatge sus sa tomba). Fit en semblants de far folhas per retrobar lo taüc de Pèir Berland, mès dishut que rès n'èra estat retrobat... Fin finau, nada tralha estut conservada daus rèstes dau "sent dau pòble" occitan. D'aquò podem conclure que Pèir Berland èra encara un simbèu politic pro fòrt au sègle XIX au Bordèu per representar una traca de dangèir.

Per contre oblidèm pas lo jurat Arnaud Miquèu, qu'una ruia pòrta miraculosament son nom dreit lo còr de la catedrala. En l'annada 1406, menèt una tropa ende defénder Blaia contra los Francés, apuei en mai de 1421, menèt una auta armada borgesa bordalesa, damb dus autes jurats, Vigorós e Menaut de Fabars, e una colobrina (un canon) per har lo sèti dau castèth de Budòs que lo senhor n'èra passat de la part daus Francés. Defendut Bordèu en seguida contra l'armada dau rei de França.

  • 0
  • 0
Virginia
3.

Personaument, nuançari lo "una vila que's vòu parisenca". Una vila que las elitas an voluda parisenca, e una vila aus quartièrs mau coneishuts e totun totjorn fòrça populars. Una vila on se pòt enqüèra enténer arrepics occitans e populars sus una plaça au charme deu sud e non pas de Paris, per exemple... Après, solide que n'es pas pro e qu'aqueth hestenau es ua causa de las bonas !!!

  • 5
  • 0
Gabrièu Balloux Bordèu
2.

#1
Hilh deu diable ! Pas una linha, de vrai ?
En tant que Bordalés, m'i boti suu còp !

  • 5
  • 0
Gerard Loison Tolosa
1.

A prepaus de Pèir Berland, qu'ei simptomatic que lo nòste benurós abèsque aja merescuda ua paja plan hornida a la wikipédia anglesa e pas ua linha a la wiki occitana. Qu'espèri un bordalés que s'i hicarà !!! Un personatge istoric de la talha deu Berland non cau pas jamei oblidar, que hè partida de l'istòria nacionau nòsta, enqüèra que compartida dab Anglatèrra. N'èra pas lengadocian ni catar, cèrtas. totun, n'ei pas ua rason tà desbrombar-nse'n.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article