Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Conte de Nadal: L’avet de Nadau

| waferboard

Tèxte legit

Ongan, los 24, 25 e 26 de decembre, per vos desirar bonas Calendas, Jornalet vos oferrà cada jorn un conte de Nadal escrich e dich per Miquèu Barís en gascon de Baiona, que poiretz legir e escotar.


Que i a hòrt longtemps d’aquò, un auseròt que’s petè l’ala totescàs com l’ivèrn arribava. Ne podó pas esparvolà’s de cap au mijorn, e que sauteriquè dens lo bòsc endé’s cercar un acès.
 
Purmèr, que’s demandè ajuda ad un bedoth:
 
— Bedoth berogin, que’m soi petat l’ala, e que’m cau trobar ua plaça endé damorar a la calor. E’m deisharés víver dens las toas brancas dinc a la prima?
 
— Solide que non, ce responó lo bedoth. Qu’èi plan pro de chepic de m’aucupar de las mias huelhas l’ivèrn tendent. N’èi pas lo temps de m’aucupar de tu!
 
Lo praube auseròt que tortegè de cap ad un vèrm:
 
— Vèrm berogin, ce pleitegè l’auseròt, e poderí víver dens las toas brancas dinc a la prima?
 
— E vòs arríder, ce responó lo vèrm? Bilhèu que d’auts arbes e disen quiò aus estrangèrs, mes pas jo, solide. Vè’i te’n!
 
L’auseròt que sauteriquegè dinc ad un casso deus mei grans:
 
— Ò casse poderós, ce disó cortesament, e’m deisharés víver dens las toas brancas dinc a la prima?
 
— Segurament pas, ce responó lo casse. Que coneishi las gents de la toa sòrta. Que’t minjarés tots los mens aglands. Vè-i te’n! Vè-i te’n!
 
Feble e getat de pertot, l’auseròt que voletegè un chic mèi luenh, shens saber on anar.
 
— On vas, auseròt? ce demandè ua votz atencionada.
 
L’auseròt que s’espiè l’avet de l’aire amistós, qui l’ahupava atau:
 
— N’ac sèi pas, ce disó miserablament. Que’m soi petat l’ala e ne pòdi pas voletejar de cap au mijorn. Qu’èi besonh d’ua plaça a la calor endé’m passar l’ivèrn.
 
— Vien víver dens las mias brancas, ce disó l’avet, que serèi urós d’aver companhia per l’ivèrn.
 
L’auseròt que voletegè dab gratitud de cap ad ua branca baisha. Que n’èra a s’installar, quan un pin mèche vesin e l’aperè:
 
— Siis lo planvienut, auseròt. Que soi desolat que siis blaçat. Que’t vau ajudar jo tanben en acessar l’avet endé’vs protegir tots los dus deus vents glaciaus de l’ivèrn.
 
— Jo tanben, ce disó de la soa petita votz un ginebreròt. Que’t vau ajudar en te balhant las mias granetas de minjar tot de long de l’ivèrn.
 
— Jo tanben, jo tanben! ce suberdisó un gratacuu qui èra totun acostumat de balhar la gratèra a’us qui s’apressavan d’eth.
 
— Qu’ètz vertadèrament berogins, ce disó l’auseròt. Que’vs mercegi hèra.
 
— Qu’ac van arregretar! ce marmusèn en marronant lo bedoth, lo vèrm, e lo casse…
 
Mes lo matin seguint, lo Jagues lo Glaç que sortí dab los sons dròlles ende’us menhar divertí’s.
 
— Que vam tocar totas las huelhas de tots los arbes deu bòsc. Atau, que vederam de qué se semblan los arbes quan son tots nuds…
 
— Papà! Papà? E podem? E podem! ce demandèn los dròlles deu Jagues lo Glaç en sautant d’excitacion.
 
— Un moment, ce disó lo Jagues, qui avè hèit un torn la velha e qui avè vist çò qui èra arribat a l’auseròt. Ne tòquitz pas aus arbes qui son estats berogins dab l’auseròt…
 
Com los dròlles deu Jagues lo Glaç èran dròlles berogins, qu’arrespectèn las consignas deu pair. Qu’es pr’amor d’aquò que l’avet, mes tanben lo pin mèche, e medish lo ginebreròt e lo gratacuu e’s conservèn las agulhas e los bròcs, pr’amor qu’avèn arcuelhut l’auseròt de l’ala petada.
 
Qu’atz aquí perqué l’avet es uei l’arbe de Nadau, generós e emparadèr, adarron deu quau e s’amassam e hèm la hèsta!
 
 
 
Miquèu Barís
 
 
Honts: vielh conde de Nadau d’America deu Nòrd. Arrevirat en occitan de Gasconha preu Miquèu Barís, per Nadau de 2015, au cors d’ua passejada condada organizada per las Gavidairas-Devisairas de l’Ofici de Torisme de Baiona, dens los suberbaishs de las casamatas de la vila.





Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article