Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

La patz de las femnas al país de Jèsus Crist

De milièrs de femnas, atèas, crestianas, josievas e musulmanas de l’estat d’Israèl se son amassadas dins un movement que reclama la patz

| English page נשים עושות שלום نساء يعملن السلام Women Wage Peace

Es Nadal, una de las fèstas mai celebradas en Occitània pr’amor de l’origina crestiana de la cultura autoctòna. E mai se i a de tradicions que se pèrdon, e d’occitans que festejan pas Nadal, l’ambient de patz e d’amor es present un pauc pertot. Per aquela rason, la còla de Jornalet volèm presentar uèi una iniciativa de patz, nascuda dins lo meteis territòri ont la tradicion senhala la naissença de Jèsus Crist.


De milièrs de femnas, atèas, crestianas, josievas e musulmanas, se son amassadas dins un movement que se presenta internacionalament amb lo nom de Woman Wage Peace (Èrsa de Femnas per la Patz) e localament amb un nom en arabi e ebrieu. Se definisson coma “un movement non partisan de femnas qu’agisson e influisson dins l’espaci public e politic”, que cèrca de “recuperar l’esperança e crear las condicions per que nosautras, los nòstres enfants e las generacions avenidoras viscan una vida senada dins l’encastre de la patz”.
 
Sabon plan clarament que la patz s’obten pas per las armas, mas amb lo respècte, l’amor e la tolerància. Afirman que la majoritat de ciutadanas de l’estat d’Israèl “sostenon un acòrdi politic” e que la “cooperacion entre las femnas israelianas e palestinianas qu’agiscan parallèlament a lor movement, aumentarà las possibilitats d’arribar a una situacion establa”. De fach, elas cridan “totas las femnas ciutadanas de l’estat d’Israèl” que sián per la patz a “exercir una influéncia suls politicians e los creators d’opinion, dirèctament o a travèrs de la pression de l’opinion publica israeliana”. Per aténher aquela tòca, creson que las femnas se devon incorporar dins los “centres de planificacion e de presa de decisions”. Lor estrategia se justifica per la resolucion 1325 de l’ÒNU, a prepaus del drech de las femnas, de la patz e de la seguretat.
 
Lo primièr còp d’esclat d’aquel movement se tenguèt lo 19 d’octòbre passat, segon çò que rapòrta Positivr. Alavetz, una immensa molonada de femnas vestidas de blanc desfilèron pacificament davant la residéncia del primièr ministre de l’estat d’Israèl en reclamant la patz.
 
Puèi an organizat nombrosas d’autras marchas similaras pertot en Palestina, dins l’estat d’Israèl, en Gaza e en Cisjordania amb la tòca de revendicar la patz. Los imatges son portaires d’esperança.
 

 

 

 

 

 





Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gèli Grande Lairac en Agenés
6.

Desolat de vos decebre Sénher Joan Pèire Soulié, mas i a degun del PNO que defend la division de l’umanitat en raças, legiscatz çò que seguis e veiretz se setz onestes intellectualament qu'es lo contrari.
http://lo.lugarn-pno.over-blog.org/programa-nacional-2016.html

Per çò qu'es de las rasigas "crestianas" d'Occitània rapèli qualques fachs :
La Boena Maire de Marsilha bastida sus un ancian temple consagrat a la divessa Cibèla.
La corona dels rèis qu'es un simbòl solar pagan recuperat per la glèisa.
La halha de Nadau en pais Vasadés (al sud de Bordèu) tradicion pagana recuperada per la glèisa.
Los sants garissèires dins las landas amb la medisha explicacions.
Etc ...

  • 3
  • 1
francesc palma
5.

L'instint maternal de las femnas es lo mai important dels sers humans, l'amor a son país esclafan los altres países es pas amor senon una malatia mental dels militars e polítics de dretas, coma pot ser la paranoia o l'esquizofrènia.

  • 6
  • 0
Joan-Pèire Soulié
4.

#3 Per o aver legit fa pas gaire dins lo forum de Jornalet, me sembla ben que l’aparaire de la Morano èra puslèu qualqu’un del PNO. Vertat es que defendiá la division de l’umanitat en raças, çò que benlèu per vos es pas tan grèu coma de reconéisser la subrevivéncia de qualques traches d’origina crestiana dins nòstra cultura.
Mai seriosament, l’iniciativa d’aquestas femnas merita d’èsser saludada. Mercés a Jornalet de nos o far conéisser.

  • 9
  • 2
Gèli Grande Lairac en Agenés
3.

Demandi una clarificacion al Jornalet ...
L'autor de l'article escriu
"Es Nadal, una de las fèstas mai celebradas en Occitània pr’amor de l’origina crestiana de la cultura autoctòna" ...
Es un amic de la Nadine Morano ?
Las rasigas crestianas d'Occitània ... aquela empega ...

  • 3
  • 11
Dimengièr
2.

Sabi qu'es pas lo subjècte principal de l'article mas per ieu es quicòm de bravament significatiu.

"una de las fèstas mai celebradas en Occitània pr’amor de l’origina crestiana de la cultura autoctòna"

Boéh ! ! !

Pas res !

La question en se de "l'origina" de la "cultura autoctòna" es una michanta causificacion de l'afaire !

L'origina ne parlem pas solament, que siague "cristiana" o pagana dins totes los cases sembla bijarre qu'una cultura pòsque aver una "origina".

( Aqueixa crítica també funciona pel catalanisme )

Vos plaçatz sens vos n'avisar sus lo meteis terrenc que l'extrèma drecha ( que a domicili totjorn aurà lo dessús ), valent a dire de l'identitarisme, lo terrenc de l'essencializacion, de l'assignacion a residéncia dins UN espaci delimitat, que lo causissèm pas - per exemple la religion crestiana - o per o dire mai vite per exemple la religion tot cort -.

Religion, fenomène mondial que cal criticar sens concession.

Encara supausèssem ( supausicion irreala ) que la "cultura occitana" ( dejà cossí la pòdi arrapar en blòt aital ? ) aguèsse quauqua origina o caracteristica de fixada e solida ( per exemple la religion, o las valors dels trobadors, o lo caçolet, o dequé que siaguèsse ), la sola question d'un pauc senuda e sanitosa que i ague per aquela cultura es : Cossí o subrepassam ? pas mai.

Un jornal en occitan per faire qué ? francament per faire dequé ? per far viure una lenga ( viure es remenar ) o per enterinar una identitat fijada desempuèi son "origina" ?

  • 3
  • 8

Escriu un comentari sus aqueste article