CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 22 de setembre

Actualitats

Divendres, 27 de genièr de 2017, 03h00 Politica,Escòla

Lengadòc > Lengadòc Naut > Tolosan

L’ensenhament immersiu de l’occitan es ara reconegut dins l’encastre de l’educacion publica francesa

Najat Vallaud-Belkacem a signat a Tolosa una convencion quadre per l’ensenhament de l’occitan que s’aplicarà a las acadèmias de Bordèu, Limòtges, Montpelhièr, Peitieus e Tolosa


Comentaris 19 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (13 vòtes)
carregant En cargar


La ministra de l’educacion francesa, Najat Vallaud-Belkacem, a vesitat Tolosa aqueste dijòus 26 de genièr ont a signat una convencion quadre per l’ensenhament de l’occitan, dins gaireben tota la mitat occidentala d’Occitània. Aquela convencion es una primièra en la matèria e s’aplicarà als circonscripcions educativas, apeladas acadèmias, de Bordèu, Limòtges, Montpelhièr, Peitieus e Tolosa.
 
Vallaud-Belkacem assistiguèt a una leiçon de matematicas en occitan a l’escòla elementària Pèire Godolin e puèi vesitèt lo Licèu Deodat de Severac per assistir a la presentacion de las diferentas filièras professionalas e escambièt amb los escolans e los ensenhaires.
 
La ministra foguèt acompanhada de la presidenta de la region qu’a pres lo nom d’Occitània, Carole Delga; del vicepresident de la region nomenada Nòva Aquitània, Jean-Louis Nembrini; de la presidenta de l’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO), Charline Claveau-Abbadie; del conselhièr regional e vicepresident de l’ÒPLO, Patric Roux, dels rectors de las acadèmias de Tolosa, Montpelhièr e Bordèu, e del prefècte de la region.
 
 


 
 
“Las lengas regionalas son pas oblidadas, tot lo contrari”
 
Acompanhèt la signatura de la convencion un discors de la ministra favorable al desvolopament de l’ensenhament contribuent a la transmission de las lengas autoctònas autras que lo francés, que lor dison “lengas regionalas”.
 
Vallaud-Belkacem defendèt qu’aquelas las lengas “an tota lor placa dins la formacion dels nòstres escolans, e es justament la volontat de l’estat de lor donar los mejans d’èsser non solament ensenhadas, mas qu’o sián dins las melhoras condicions”.
 
 
 
Un succès de l’ÒPLO
 
La convencion l’a escricha l’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO) e aqueste lo presentèt a la ministra e a las cinc acadèmias. Lo tèxt assegura d’oraris normals a l’ensenhament de l’occitan, planifica una produccion e la distribucion de material pedagogic en lenga nòstra, pòrta de melhoraments als pòstes dels ensenhaires occitanofòns e a lors certificacions, e prevei la difusion dels ensenhaments de l’occitan o en occitan dins las escòlas publicas.
 
Aquò es una primièra e sens cap de dobte una reüssida de las bèlas per l’ÒPLO. Pasmens, s’aplicarà solament a la mitat occidentala d’Occitània, çò es dins los territòris ocupats per doas regions administrativas, la qu’a pres lo nom d’Occitània e la de Nòva Aquitània, es a dire Gasconha, Guiana, Lemosin e Lengadòc, franc dels parçans de Velai, de Vivarés e d’una partida de Gavaudan (l’airal de Sau). Demorarà fòra la convencion aquel tròç de Lengadòc e tanben Auvèrnhe, Daufinat e Provença, car las regions nomenadas Provença-Alps-Còsta d’Azur e Auvèrnhe-Ròse-Alps an pas volgut integrar l’ÒPLO. Aquò serà un ponch de deplorar a l’ora de signar la convencion.
 
 
La convencion
 
Lo tèxt signat programa la produccion de material pedagogic en occitan, dont un libre de matematicas nivèl CP que serà distribuit gratuitament dins los sits bilingües. En mai d’aquò, recupèra las doas oras d’occitan opcionalas en 5a, que foguèron reduchas a una per la reforma del collègi, e prevei que “l’afectacion dels professors certificats d’occitan serà limitada, s’es possible, a dos establiments o mai”.
 
Al nivèl dels pòstes planifica una reparacion per recuperar de pòstes de professor d’occitan, prevei tanben de borsas “Ensenhar” pels estudiants que vòlgan devenir de professors, e assegura que l’estat deu velhar a de formacions en occitan dins las diferentas filièras universitàrias.
 
L’ÒPLO farà una carta dels ensenhaments cada an per mejan d’un Observatòri de la Lenga Occitana. Tanben se cargarà de difusar d’entresenhas sus las ofèrtas d’ensenhament, e de preveire de campanhas d’informacion dins los divèrses establiments escolars.
 
 



abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

30 de genièr 16.36h

#18, Já dins sa cuyna de nit y día/ fent provaturas sas horas pás/ per fé una salsa de paya y faves/ garrovas, ordi, cárritx y aufaus/ pês campanero de sa campana/ que pês meus versos ha repicat. Manuela de los Herreros.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 de genièr 22.40h

#15 "Costumbrista", lo mot es dich. Los ispanistas sabèm çò que val lo costumbrisme: un fum d'escrivassièrs ara oblidats.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 de genièr 08.17h

#16, Pê Ses Baleás, à nês catalanistes vos conexem milló qu'es mal temps. Demanau per voltros lo que negau àn ets altres. Y sa manera que teniu de ferhó ês bastant sibilina, mos demanau que renunciem à lo nostro per salvá lo vostro. Y ês qu'es catalanistes sou es mestres des xantatge moral. Una llengo ês un còdig FONÉTICH qu'un poble ha elaborat per comunicarsê y que representa s'idiosincrasi d'aquest poble. Es sonidos que forman aquest còdig, s'agrupan per formá paraulas, que ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

29 de genièr 01.23h

#13 Mas ieu, Occitan, demandi de seguida l'annexion a Catalonha independenta, e soi tot dispausat a nommar ma lenga "catalan" s'aquò la pòt salvar de l'exterminacion programada per la politica linguistica francesa. En Catalonha, ma lenga es cooficiala. En França, es a crebar. Me dire "ciutadan catalan de nacionalitat occitan" non me costariá gaire, dins aquestas condicions. Escruire "engiñería" per "engenyeria", qué càmbia al catalan de las Islas ? L'article salat non fa pas una lenga d... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

28 de genièr 19.10h

#14, Jò no m'invent rês, lo que fatx ês empleá s'ortografía dets escritós costumbristes baleás des sigle XIX an ses adaptacions lògiques des sigle XXI. S'únich motiu per fé axò ês qu'aquesta ortigrafía descriu milló sa fonética de sa llengo baleá que s'ortografía d'En Fabra. S'objectiu de s'ortografía ês descriure sa fonética de sa manera més fidedigna possible. Lo que feys es catalanistes y ets occitanistes ês pervertí aquesta idea y empleá s'ortografía per modificá... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 12
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

28 de genièr 15.59h

#12 Me fasètz pensar a aquela edicion farlabicada de Tirant lo Blanc per la "Amparigûes" Cabanas, alara consejera de cultureta a l'estil del Monsonís, lo president del Paìs Valencià de l'epòca. Mon vesin librari que vendiá aquel marrit trabalh, tan caparrut coma vos, mas brave òme a despart d'aquò, me disiá que lo Tirant se podià pas trapar dins de classics catalans ja qu'èra de valencian. Aquel òme un pauc ninòi, vendiá de libres en cargant la blòda negra dels llauradors de l'h... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

28 de genièr 13.18h

#7, Y una cosa més, si per tú resulta que jò escrich catalá plê de faltas d'ortografía, já me dirás qu'ês lo que tú escrius. Empleant es sistema qu'es catalanistes emplean an noltros, cuand vulguis te puch demostrá que lo que tú escrius també ês catalá. Basta qu'apliquis ses regles d'ortografía d'En Pompeu Fabra y si trobes colque paraula occitana que no te cuadri la canvías per una catalana, qu'es catalá ês sa llengo de cultura y s'occitá ês sa llengo des poble incult.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 14
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

28 de genièr 12.35h

#10, Àn es que fá falta enteresê de quí era En Villalonga y de còm se varen escriure Bearn y Mort de Dama ês à vostê. No heyá rês humillant que vorersê obligat à escriure una obra an so narradó en catalá 'qu'es sa llengo culta' y es personatges 'en sa llengo dets incults mallorquins.' Afortunadament axò já s'ha solucionat à sa derrera edició de Bearn. Are domés mos falta olvidarmós per sempre de s'ortografía d'En Pompeu Fabra. No obstant, si àn ets occitanistes vos agradan... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 12
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

28 de genièr 12.20h

#4 Digau-u de franc i d'une pute volte que tsou s'encarregad de Ciutadano's de ses Baleás per á se desinfurmasió cap a Ucsitáni ;-)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

28 de genièr 11.50h

#8 Vos cal legir Llorenç Vilallonga, vos farà de ben! O es que consideratz que "Bearn" o Mort de dama" son pas d'òbras balearas?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Jornalet en papièr: la seguida

Dijòus passat a Carcassona, la còla de Jornalet anoncièrem l'intencion de tornar publicar una revista en papièr per l'an 2020. Nòstra idèa es de publicar ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 15
  • sol Aush 16
  • sol Bordèu 16
  • sol Briançon 13
  • sol Caors 14
  • sol Carcassona 17
  • sol Clarmont-Ferrand 13
  • sol Confolent 14
  • sol Gap 9
  • sol La Canau 17
  • sol La Gàrdia 23
  • sol Limòtges 14
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 14
  • sol Lo Puèi de Velai 13
  • sol Marselha 20
  • sol Montpelhièr 18
  • sol Naut Aran 14
  • sol Niça 19
  • sol Nimes 18
  • sol Pau 16
  • sol Peireguers 14
  • sol Rodés 16
  • sol Tolon 16
  • sol Tolosa 16
  • sol Valença 15

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Irissa: prumèra edicion dera corsa populara de BTT

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • Arremassada de signatures pera independéncia. ANC Val d'Aran, Vielha 11-12 de gèr 2014

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • Rocavion (Val Ges). © Cristòu Daurore

    Rocavion (Val Ges)

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Maria Millan

    22u corsa Aran per sa Lengua (26-7-2015)

  • Los Pokémons de la 3a generacion revirats en occitan

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • Tardor dins lo País de Saut lengadocian. © Terric Lausa

    Tardor dins lo País de Saut lengadocian

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • La Primada de Montsegur 2013. © Bruno Sapena

    La Primada de Montsegur 2013

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Tarba

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Tornariás sosténer una edicion de Jornalet en papièr en 2020?


61%



27%



12%




Vots 33 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)