CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 25 d'agost

Actualitats

Dimars, 7 de febrièr de 2017, 03h00 Societat,Cultura

Lengadòc > Lengadòc Bas > Besierés

Puègserguièr: los Goulamas’K an presentat lor darrièr album amb una festassa

Se presentava lo darrièr album entitolat Resisténcia e se festejava lo 18n anniversari de la banda amb mai de 600 concèrts e 6 albums autoproduches


Comentaris 7 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargar


Goulamas’K organizèt dissabte passat a Puègserguièr, lo vilatge ont demòra la banda de musica ska-ròck, una fèsta per presentar son darrièr album Resisténcia. Una serada que lo cònsol màger de Puègseriguier, Jean Noël Badenas, definiguèt coma “una onda de mar a l’ostal del pòble per lo lançament del novèl CD dels Goulamas’K”. En mai d’aquò, segon Badenas i aguèt “una fola enòrma, un grop extraordinadi, una organizacion al pel, totes los ingredients per una serada memoriala. Felicitations per aqueste novèl CD e als benevòles qu’an permés aquestes moments”.
 
Amb aquela serada, la banda festejava tanben son 18n anniversari amb mai de 600 concèrts e 6 albums autoproduches.
 
La fèsta comencèt amb una taula de premsa amb ecran gegant, que conectèt via Skype amb de jornalistas de pertot, dont tanben Jornalet. Seguiguèt un aperitiu, de tapas e un concertàs dels Goulamas’K, de Sax peace tools e disco punk.
 

 

 
 
Virada de presentacion
 
Lo concèrt de dissabte passat èra lo segond d’una virada de presentacion qu’ara seguirà per Occitània tota e endacòm mai:
 

— 25 de febrièr: Aspiran (Besierés). Sala Rock-K13.
 
— 31 de març: Draguinhan (País de Faiença). Sala Bucéphale.
 
— 1 d’abril: Forcauquier (Forcauquierés). Sala Le K'fé Quoi.
 
— 2 d’abril: Marselha (País Marselhés). Sala Le Molotov.
 
— 15 d’abril: Ugena (Savòia, Arpitània). Festenal Ugine City Rock 2017.
 
— 26 de mai: Sebasac (Causse Comtal). Total Festum.
 
— 3 de junh: Castèlnòu de Guèrs (Besierés). Total Festum.
 
— 10 de junh: Puèglagarda (Causse de Cailutz). Total Festum.
 
— 17 de junh: Valognes (Normandia). Musiques en Fête.
 
— 2 de julhet: Sent Severin (Montmaurelian). Festenal Frairie de St-Séverin.
 
— 7 de julhet: Ròcla (Cevena Vivaresa). Festenal Sk’Ardèche.
 
— 8 de julhet:Candé-sur-Beuvron (Centre-Val de Léger). Festenal Les Candécibels.
 
— 22 de julhet: Nefiès (Besierés). Les Nieffestivales.
 
— 4 d’agost: Camplong (Corbièras). Festenal Les Estivales.
 
— 25 d’agost: La Palud de Verdon (País de Verdon). Festenal Endemik.
 
 
Lo nòu disc Resisténcia es ara disponible sus totas las plataformas numericas (Spotify, Deezer, iTunes, etc.) e tanben dins la botiga en linha del grop.
 
 
Esperit de fèsta e de revendicacions
 
Coneguts per la qualitat de lor musica e mai que mai de lors espectacles en dirècte, Goulamas’k ofrís totjorn dins Resisténcia una tièra de tèmas engatjats al servici d’Occitània e de l’umanitat dins lor “ròck acolorit e bolegant” fruch de la mescla de totas las musicas (ròck, ska, farandòla, punk, flamenco, hard-ròck...) amb l’influéncia, mai que mai, del solelh del país. Lo resultat es aquel esperit de fèsta e de revendicacions amb lo que Goulamas’k desliura una musica a l’energia devastatritz e contagiosa.
 
 
Lo drama dels refugiats
 
Lo combat antijacobin, antifaissista e antiracista de la còla dePuègserguièr se manifèsta mai que mai dins aqueste nòu album, notadament dins lo videoclip Las lagremas dels mòrts, una cançon en anglés e francés sul drama dels refugiats, e de tota la sofrença a l’entorn del conflicte de l’Orient Mejan. “Los descendents dels refugiats que sèm, podiam pas que reagir fàcia a aquelas orrors”, çò dison a la fin del vidèo.
 

 
 
Vòli volar
 
Cossí que siá, lo “hit” d’aquel album de Resisténcia es una cançon d’amor: Vòli volar.
 



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

10 de febrièr 19.48h

Mas que manque pas la finesa. La polidesa sempre ajuda, cal pas espantar a la gent.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

8 de febrièr 07.43h

#2 Sèta deu pas èsser dins lo ròdol de Besièrs-Montpelhièr, que i a fòrça nos italians e aquò es pas de ièr! E los espanhòls? A! Manca de sòrt, mon aujòl es arribat en 1920. E l'istòria de Lengadòc e Provença, a çò que vesi, s'arrèsta en 1914. N'i a per ne plorar!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

7 de febrièr 22.04h

#3 « enjusqu'au XX sègle, trobarem pas la mendra traça de "refugiats" »
Evidentament, la terminologia càmbia. Abans se parlava pas de refugiats. Mas dempuèi que lo monde es monde, i a de refugiats.
Se nos tenèm al sègle XX, efectivament en 1914 en Occitània, i aviá pas gaire d'endreches ont se trobava de refugiats ; cal ça que la matissar lo prepaus, qu'amb los mejans modèrns de desplaçament, una persona que veniá de 300Km podiá èsser sentida tant estrangièra coma un sirian ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

7 de febrièr 16.31h

#3 Sufis d'anar visitar las taulas decennalas de las arquius 1802-1902 (son sus internet) de son airal e d'autres airals per constatar que de noms estrangièrs ne i a brica ! o alavetz quora un, quora l'autre.
De fach la realitat dis lo contrari de çò vendut par l'ideologia.
a un moment la messorga ben veritat.
Mas benleu qu'es nosaus meteis que sem venguts refugiats


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

7 de febrièr 11.54h

"los descendents dels refugiats que sèm" , los Goula-mas'k son enmascats, ,dins lo pais de Besiers, coma en Provença, enjusqu'au XX sègle, trobarem pas la mendra traça de "refugiats",li ,aurà agut de guerras religiosas, de guerras civilas amb de victimas, mai de refugiats, pas brica e encara mens de sei descendents. En auta Provènça pais d'Ate, una genealogista a fach la lista de toti lei patronimes deis abitants fins qu'à la guerrra de 14 e li a ren que de noms occitans ! Consurtatz l... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 10
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

7 de febrièr 11.47h

"los descendents dels refugiats que sèm" , los Goula-mas'k son enmascats, ,dins lo pais de Besiers, coma en Provença, enjusqu'au XX sègle, trobarem pas la mendra traça de "refugiats", ,li ,aurà agut de guerras religiosas, de guerras civilas amb de victimas, mai de refugiats, pas brica e encara mens de descendents en auta Provènça pais d'Ate, una genealogista a fach la lista de toti lei patronimes de ses abitants fins qu'à la guerrra de 14 e li a ren que de noms occitans ! Consurtatz lo ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

7 de febrièr 05.36h

A! lo jorn que i aurà de Tèstas de Gèis tant aluserpits coma los Pelicans de Goulamas'K! Fa cinquanta ans, los vièlhs Tèstas de Gèis, aleiçonats pels ussars negres de la causa dicha publica, disián als dròlles (reviri dels francés): Vesètz, pichons, nautres disèm aital e a Puègserguièr dison atal. Es plan que lo patés e pas una lenga coma o francés. Çò que caliá demostrar. Sabi pas se los nòus vièlhs contunhan amb la meteissa sansonha.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

La banalizacion del faissisme

Avètz entendut de paraulas coma “islamoesquerrista” o “totalitarisme verd”? O encara que se ditz “assistits” als paures e “assistanat” al sistèma ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

“Dins l'espaci occitan, l'escaufament es ben en camin”

Thierry Offre actor culturau de l’occitan e escriveire, mai pereu climatològ

“Dins l'espaci occitan, l'escaufament es ben en camin”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • Fèrre e solèu faguèron la pacha per nos cremar

    Meissonencas en Camarga pichòta

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac (Costièra de Nimes)

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • Tresia Pambrun-Lavit

    Concors de preseps de Jornalet 2017

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • La Primada de Montsegur, 17 de març 2012

    Primada de Montsegur, 17 de de març 2012

  • © Laurenç Revèst

    Las Cevènas, Barjac en Val de Cese

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • Gavotina maritima - Sant Anhe, vilatge sus una pena. © Laurenç Revest

    Gavotina maritima - Sant Anhe

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Mauritania

    Pantais (Poèmas de Lisa Gròs sus pinturas de Christine Nicolas)

  • La Korrika, la corsa per la lenga basca es arribada a Tolosa

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

T’inquieta la situacion politica en Itàlia?


0%



100%



0%



0%



0%




Vots 1 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)