Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Torneg de las Sièis Nacions de 2017

| Conor Lawless

Lo Torneg de las 6 Nacions torna dins l'actualitat d'Occitània. Per aquela rason, mentre que se tendrà aquela competicion, Jornalet publicarà cada dimars (franc d’aquesta setmana, qu’es un dimècres) la cronica de Gèli Grande qu’auretz pogut escotar cada diluns sus Ràdio Lenga d’Òc.


Adieu-siatz, monde d’Ovalia. Entre lo 4 de febrièr e lo 18 de març de 2017 se debanarà lo detz e ueiten Torneg de las 6 Nacions. I aurà de pichons cambiaments per rapòrt a las annadas passadas. 
 
Ongan cada victòria valdrà 4 punts. Un bònus ofensiu d’un punt es creat per l’esquipa que plantarà al mens 4 ensages. S’un rescontre s’acaba per una egalitat, las doas esquipas auràn caduna 2 punts. I aurà pas cap de punt per l’esquipa batuda per una marca de mai de 8. Es tanben creat un bonus defensiu d’un punt per l’esquipa que perdrà de mens de 8.
 
Doas questions me venon: i aurà d’esquipas que seràn encara mai defensivas pr’amor de limitar los degalhs? E las que son ja plan ofensivas contunharàn de o èsser o ben o faràn tot per assegurar la resulta? L’istòria es pas escrita …
 
Lo 4 de febrièr a Murray Field, lo primièr rescontre opausava doas nacions cèltas, Escòcia e Irlanda. L’acarament s’anonciava dels cauds. Foguèt un rescontre a fum de calhaus.
 
Coma previst, los irlandeses avián una bona mesclanha. En fàcia, los escoceses avián un bon alinhament, de nhac en defensa e una linha de tres quarts amb l’endarrièr Hogg en sus que fasián circular la vessiga lèu-lèu.
 
A la mitat del temps: i aviá 3 ensages per Escòcia damb pel tresen, lo còp genial del tres quarts centre intercalat dins l’alinhament que ven plantar … e un sol ensag per Irlanda apuèi un long trabalh de las borricas de davant.
 
Quand tornèron dels vestiaris los irlandeses se mostrèron fòrça mai volontoses e gràcias al trabalh de la mesclanha plantèron autres dos ensages … malaürosament vendemièron tanben tres ensages qu’aurián permés a Irlanda de beneficiar del primièr bònus ofensiu de l’istòria del Torneg.
 
Lo temps passava e lo nhac en defensa dels escoceses creissiá, ben ajudat pel passapunts Laidlaw. Fin finala Escòcia gasanhèt e Irlanda se contentèt del bònus defensiu. Coma l’an passat a París contra los occitans de França, los Verds d’Irlanda se perdèron un rescontre que devián logicament gasanhar.
 
Lo meteis jorn a Twickenham, Anglatèrra recebiá los occitans de França.
 
L’esquipa dita de França èra compausada de jogaires d’originas occitana, catalana e/o basca e d’autres que se o son pas, jògan per d’esquipas occitanas del Tòp 14.
 
Cossí resumir aquel tust? Del costat de la mesclanha los occitans confirmèron que n’an una, del temps que los de la Ròsa se vesián totas las pèiras sens los fraires Vunipola.
 
Amb lo Camille Lopez, los occitans semblan d’aver trobat un bon passapunts. De l’autre costat lo metronòm Farrel enquilha qu’enquilharàs. Lo rèirebanc anglés a mai de mestièr per cambiar l’astrada d’una partida e servar una resulta dins las darrièras minutas de jòc, o an encara provat.      
 
Vertat es que los occitans aurián pogut e degut gasanhar … per aquò caliá plantar los ensages en plaça de los vendemiar. 
 
Dempuèi lo darrièr Torneg i a quicòm de cambiat del costat dels occitans de França. Bernat Lapòrta es vengut cap de l’FFR e causa coneguda es qu’amb lo seleccionaire Gui Novès son pas tròp sòcis. Lapòrta vòl de resultas sul pic, e Novès demanda de temps per i arribar. Dempuèi la bona prestacion dels occitans de França contra lo quinze de la Ròsa, Lapòrta espèra un pauc abans de romegar publicament.    
 
Pels occitans de França lo novèl grand slam serà pas per 2017. Aquò nos estalviarà una èrsa d’ultranacionalisme francés a l’entorn del 18 de març que ven.   
 
Lo 5 de febrièr a Roma, Itàlia recebiá lo País de Galas.
 
D’un cap a l’autre del rescontre los roges de Galas an pas tròp forçat per gasanhar una partida que sabián que la podián pas perdre. Las annadas passan e Itàlia, la paura, fa çò que pòt.
 
 
 
 
Gèli Grande
 
 
 
Aquesta cronica se poguèt escotar diluns passat sus Ràdio Lenga d’Òc.
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article