CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 21 de julhet

Actualitats

Dimècres, 1 de març de 2017, 03h00 Politica,Internacional

L’èx-president independentista de Polinesia es candidat a l’Elisi

Oscar Temaru vòl far de l’eleccion presidenciala francesa un referendum d'independéncia de son país nomenat “territòri d'otramar”


Comentaris 6 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargar


Encara una suspresa per l’eleccion presidenciala francesa. Quand totes pensàvem que la lista de candidats èra barrada, arriba un autre candidat de l’autre extrèm de la planeta: s’agís de l’èx-president independentista de Polinesia e activista antinuclear Oscar Temaru, qu’a atenchas las signaturas de besonh per se i presentar. Al total, Temaru a lo sosten de 511 elegits que provenon d’un trentenat de departaments e de territòris d’otramar.
 
Lo cap polinesian a anonciat que sa volontat es que l’eleccion presidenciala venga un referendum sus l’independéncia de la Polinesia francesa, e la proclamarà se sa candidatura es ganha dins son país lo 23 d’abril que ven. Dins aquel sens, Temaru a remembrat que l’estat francés foguèt lo primièr que reconeguèt Kosova, e tanben recordat lo precedent de Vanuatu.
 
 
Cap istoric de l’independentisme
 
Oscar Manutahi Temaru (Faaa, Tahiti, Illas de la Societat, 1944) es filh de paire tahitian e de maire originària de las illas Cook. S’engatgèt en 1960 dins la marina francesa e luchèt en Argeria pendent sa guèrra d’independéncia. A son retorn a Tahiti en 1972, comencèt de trabalhar dins lo servici de doanas.
 
Lo 20 d’abril de 1977, influit per Jean-Marie Tjibaou, futur fondador de l’FLNKS, creèt lo Front de Liberacion de Polinesia (Tāvini Huira’atira nō te Ao Mā’ohi, Servir lo pòble del país Mā’ohi), partit politic independentista. Elegit cònsol de Faaa en 1983, venguèt lo critic pus important de la gestion per Gaston Flosse del govèrn autonòm de la Polinesia Francesa. A las eleccions legislativas de la Polinesia Francesa de 1986, son partit obtenguèt dos deputats, qu'aumentèron a 4 en 1991, a 11 en 1996 e a 13 en 2001.
 
En 1995, dirigiguèt las manifestacions contràrias als assages nuclears franceses de Mururoa. Après divèrsas temptativas, venguèt president del govèrn autonòm en 2004, mas lo mandat durèt solament qualques meses car rescontrèt una granda instabilitat politica dins aquela collectivitat nomenada d’otramar per l’estat francés . Una mocion de censura favorida pel pas d’un membre de son partit devèrs a l’oposicion provoquèt lo retorn al poder de son adversari, Gaston Flosse, en octòbre de 2004, amb lo sosten arderós del govèrn de la metròpoli qu'aviá mesestimat ostensiblament Temaru pendent sos meses a la direccion de l’administracion autonòma polinesiana.
 
L’afar foguèt portat en justícia, qu’anullèt los resultats de la circonscripcion electorala de las Illas del Vent. Aquí, las nòvas eleccions fachas lo 13 de febrièr de 2005 donèron un trionfe pus larg als partisans de Temaru, que venguèt tornarmai president. Pasmens, una mocion de censura presentada per l’oposicion e aprovada per l’Assemblada, provoquèt que Temaru foguèsse remplaçat per Gaston Tong Sang al cap del govèrn autonòm a la fin de 2006. En setembre de 2007 foguèt elegit tornarmai president de la Polinesia Francesa, mas lo 23 de febrièr de 2008 perdèt son mandat encara un còp en causa de Gaston Flosse, mas foguèt elegit president de l’Assemblada de la Polinesia Francesa, e demorèt dins aquela carga fins a l’11 de febrièr de 2009, quand foguèt tornat elegir president de Polinesia, mas tornarmai lo mandat li escapèt après una mocion de censura lo 24 de setembre de 2009.
 
 
Un territòri que l’estat francés nomena d’otramar
 
La Polinesia Francesa (Pōrīnetia farāni en tahitian) es una ensemble d’archipèlas de la Polinesia meridionala que forman un territòri d’otramar francés. Dempuèi l’an 2004, la Polinesia Francesa es un país d’otramar, reglamentat per la lei organica 2004-192, gràcias a la quala benefícia d’una granda autonomia politica. L’administracion de las foncions de govèrn (defensa, polícia, justícia, clavariá) es garentida per l’estat francés, representat localament pel Naut Comissariat de la Republica. Lo francés es obligatòri en aqueles servicis, mas dins la justícia, las leis e las senténcias pòdon èsser dichas en  reo mā’ohi (ensems de las lengas polinesianas) amb una traduccion en francés. En mai d’aquò, s’es organizat l’ensenhament de las lengas autoctònas (tahitian, mangerevian, tuamotuan, marquesian) dins totas las estructuras escolaras e universitàrias.
 
La Polinesia Francesa manda dos deputats a l’Assemblada francesa e elegís una Assemblada locala de 57 membres, amb un president elegit cada cinc ans per sufragi universal dirècte.
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

2 de març 11.19h

#5
Òc-ben, sèi ben d'acòrd embè tu, Grande ! As rason. Per mon messatge, voliá màs precisar que nòstas vòtz metropolitanas sirán pas comptadas per lo referendom... ;-)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

1 de març 22.29h

#3
Òu Donacian
Serà un biais de far pas donacion de sa votz a un d'esquèrra o de dreita jacobinassa que nos colhonarà.
Serà un biais de dire que nosaus tanpauc sèm pas franceses e que o volèm pas demorar


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

1 de març 18.34h

#1 Troadec, troadec, a pas desaparegut amb la femna, la filha e lo filh?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

1 de març 15.26h

#1

Òu Grande ! Comptarem màs los percentatges recebuts dins l'illa, adonc servirán maleirosament pas a ren las votz metropolitanas...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

1 de març 12.23h

Article de tria, documentat e instructiu. Granmercés ! Māuruuru !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

1 de març 10.29h

Se lo Cristian Troadec arriba de se far portar lo votarai per las presidencialas ...
Totun s'es pas qualificat e s'es vertat que l'Oscar Temaru obtenguèt las 500 signaduras votarai e farai votar per l'independentista polinesian.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Cal una volontat politica

En Paraguai, lo guaraní es lenga oficiala dempuèi l'an 1992, mas èra una oficialitat que se podiá pas remarcar. Puèi en 2010 se faguèt una lei que demandava ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Castelar

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Iñaki Delaurens

    Val d'Aran

  • © Laurenç Revèst

    Auribeu de Sianha

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • © Lissandre Varenne

    Senhaletica en Marjarida

  • Castelar

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • Terric Lausa

    Concors de preseps, betlèms o grépias

  • Nhèu d'abriu en Aran. © Xavi Gutiérrez Riu

    Nhèu d'abriu en Aran

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)