Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

8 de març: un còp de mai revendicam lo feminisme

Lo jorn internacional dels dreches de las femnas se celèbra dempuèi 1911, e mai se l’ÒNU lo reconeguèt en 1977. Totun foguèt l’occitana Olimpa de Gojas qu’escriguèt tre 1791 la Declaracion dels Dreches de la Femna e la Ciutadana

| gaelx
Dempuèi l’an 1911, cada 8 de març commemoram lo Jorn internacional dels dreches de las femnas. S’agís d’una jornada revendicativa del feminisme que denóncia lo masclisme e los micromasclismes. Se remembra la lucha de las femnas per lor participacion al mond del trabalh e, per tant, lo drech d’independéncia economica e dins la societat en general.
 
L’origina de la commemoracion del 8 de març se restaca tradicionalament a la remembrança de divèrses eveniments: la cauma de las obrièras textilas estatsunidencas de 1857, l'incendi de l’usina Cotton o lo de la Triangle Shirtwaist Company, de Nòva Yòrk, lo 25 de març de 1911, ont trabalhavan cinc cents personas, la majoritat de femnas immigrantas joves. En aquel darrièr incident moriguèron 142 obrièras qu’un an abans avián tengut una importanta cauma per demandar de melhoras condicions de trabalh.
 
Amb l'espelida de la Primièra Guèrra Mondiala, la patz venguèt lo leitmotiv de las manifestacions del Jorn dels dreches de las femnas. E l’8 de març de 1917 (segon nòstre calendièr), las femnas russas que tanben commemoravan aquela jornada dempuèi qualques annadas, manifestèron per revendicar de noiridura e lo retorn dels combatents. Aquel movement marquèt lo començament d’un movement que finiriá amb l’abdicacion del tsar e la proclamacion de la republica. A partir d’aquel moment se fixèt l’8 de març coma Jorn internacional dels dreches de las femnas. Ça que la, calguèt esperar fins a l’an 1977 per que l’ÒNU lo reconeguèsse.
 
 
Lo sens de la jornada correspond a la lucha de las obrièras per obténer de melhoras condicions del trabalh e tanben socialas. Long del sègle Xxn, la jornada a revendicat mai que mai lo drech de vòte per las femnas.
 
 
Olimpa de Gojas, una femna clau per comprene lo feminisme modèrne
 
De tot biais, foguèt una femna occitana qu’escriguèt la Declaracion dels Dreches de la Femna e de la Ciutadana en 1791. La carcinòla Maria Gosa, mai coneguda coma Olimpa de Gojas, nasquèt a Montalban lo 7 de mai de 1748 e foguèt una femna clau per comprene lo feminisme modèrne.
 
Dins l’encastre de la Revolucion Francesa, Olimpa de Gojas comprenguèt que la nòva epòca de “libertat, egalitat e fraternitat”, que veniá d’espelir a París, èra pas per las femnas nimai pels occitans. La tuèron a la guilhotina lo 3 de novembre de 1793, dins sos 45 ans, “per aver temptat de restablir un govèrn autre qu’«un e indivisible»”, e mai se se declarèt prens (lo procès).
 
Gojas fasiá partida dels girondins, èra partisana del federalisme e non pas del centralisme e s’opausèt a la pena de mòrt del rei Loís XVI. Luchèt per defendre l’educacion de las femnas, lor participacion a la politica e lor drech de vòte, e tanben per l’egalitat plena. Dins sos escriches, e dins sa participacion als debats publics, Olimpa de Gojas denoncièt la traïson de la Revolucion Francesa per rapòrt a las femnas e als principis de las Luses, que defendián que “totes los òmes naisson liures, egals e amb los meteisses dreches”.
 
Un de sos terrens de lucha foguèt lo teatre, amb lo qual podiá far promocion de las idèas novèlas, e es per aquò que montèt sa companhiá pròpria. Escriguèt un grand nombre d’articles, de manifèstes e un trentenat de discorses. Sa pensada pròpria de las Luses èra manifèsta dins sas òbras de teatre, coma L’Esclavatge dels negres, o l’aürós naufragi, ont criticava amb duretat l’esclavatge. Aquela òbra la va menar qualque temps en preson, mas la faguèt tanben venir una referéncia del movement abolicionista.
 
Olimpa de Gojas foguèt precursora de totes los aspèctes del feminisme, non solament dins l’encastre de la defensa e del ròtle politic e educatiu de las femnas, mas tanben en la defensa de l’amor liure e en prepausar de dreches nòus per las femnas dins l’encastre de la vida personala o familiala coma l’eliminacion del maridatge, la defensa d’una lei del divòrci o d’obligar los parents de se responsabilizar dels enfants nascuts fòra maridatge.
 
En 1791, dos ans abans l’arribada al poder dels jacobins que l’executèron, escriguèt la Declaracion dels Dreches de la Femna e de la Ciutadana, son òbra màger que començava amb la frasa:
 
“Òme, ès capable d’èsser just? Es una femna que te’n fa la question; almens li levaràs pas aqueste drech. Diga-me, qual t’a donat l’empèri sobeiran d’oprimir mon sèxe?”.
 
Capitèt que sa Declaracion se discutiguèsse dins l’Assemblada Nacionala francesa, e mai se sas propòstas foguèron pas reconegudas.
 
A l’ora d’ara Olimpa de Gojas es encara una figura per revendicar. D’un latz, la Republica Francesa del sègle XXI es encara inspirada per l’ideologia d’aquel jacobinisme centralista de la Terror e de la dictatura revolucionària que la tuèt. De l’autre, lo movement feminista se sent fòrça decebut qu’Olimpa de Gojas siá pas estada admesa al Panteon, demest las recentas nominacions del president francés François Hollande.
 
Olimpa de Gojas es encara a metre en question lo regim actual, qu’es tan luènh de sas idèas politicas coma o es de l’egalitat de las femnas.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
3.

Jo revendiqui los drets de las femnas e los homes per igual. Pas la desigualtat.

  • 4
  • 0
lachaud
2.

Perque voler reclamar qu' Olimpia de Gojas siaja entarrada au panthalon? Perque pas li far un mausolee en Occitania e celebrar los girondins que volian una Franca federalista?

Lo dreit de las femnas d'aura es pas una revendicacion moderna; es mesme reaccionari. Chacun auria daus dreits e pas lo dreit d'escotar l'autre? E l'òm faria daus libres per los dreits de chacun en oblidan la relacion?

La toca de l'esser uman es d'esser uros pas de devenir coma Lagarda qu'es presidenta dau FMI internacionau. Sem totjorn a nos culpabilisar, nos devalorisar; i a totjorn quauqu'un de mielh que nòstres. Pensam jamai a far valer nostras qualitats. Pertant femnas o òmes sem daus essers mervelhos. Per aquò chacun a besonh de se respectar, de respectar los autres, la planeta, l'environament, l'univers. A totjorn se devalorisar l'òm pòd pas s'aimar e l'òm pòd pas aimar los autres.

Vos convida a escotar Sophie Rielh que trobaretz sus Internet. Veiretz qu'i a un nèou discors ente la relacion es pus importanta que los dreits de chacun.

  • 8
  • 7
ivan
1.

el femenisme primitiu defensava l´igualtat devant la llei i no les ximpleries col-lectivistes del feminisme actual des dels seixenta el feminisme no va fer res mes que exterminar criatures atraves de l´avortament i guanyar diners publics res mes patetic.

  • 2
  • 25

Escriu un comentari sus aqueste article