Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Suècia a reïntroduch lo servici militar obligatòri dins l’encastre d’una guèrra freja amb Russia

Segon lo ministre de la defensa suedés, la tension dins la region baltica a pas cessat de créisser après l’annexion de Crimèa a Russia en 2014

L'armada estatsunidenca davant l'illa de Gotland en 2006
L'armada estatsunidenca davant l'illa de Gotland en 2006 | U.S. Navy photo by Photographer’s Mate 1st Class Michael Moriatis
Suècia a reïntroduch lo servici militar obligatòri per manca d’efectius. E mai s’èra volontari dempuèi 2010, ara lo país nordic crida totes los ciutadans e totas las ciutadanas nascuts a partir de 1999; totun, solament una minoritat seràn causits per exercir coma militars e se considerarà la motivacion coma un element clau per la seleccion. Concretament, esperàn l’intrada de 4000 personas en 2019.
 
La decision l’an presa a causa de las nòvas menaças que pesan sus la seguretat del país. Segon lo ministre de la defensa suedés, Peter Hultqvist, la tension dins la region baltica a pas cessat de créisser après l’annexion de Crimèa a Russia en 2014, del temps que lo nivèl de seguretat en Euròpa s’es deteriorat. En mai d’aquò, Suécia fa pas partida de l’OTAN.
 
 
Una nòva guèrra freja
 
L’armada suedesa es tornada dins l’illa de Gotland, qu’es venguda lo grand simbòl del cambiament de situacion en Mar Baltica, e la scèna inesperada e estonanta de la nòva guèrra freja, çò rapòrta VilaWeb.
 
Russia a pas d’accès al larg, levat del Pacific, dins lo territòri que va d’Alaska a Japon. Mas la Russia europèa concentra la majoritat de la flòta navala, cunhada al sud per Istanbol e lo Bosfòr e al nòrd per la Mar Baltica. Per arribar al larg, deu passar per de zònas fòrça estrechas e susvelhadas permanentament.
 
L’annexion de Crimèa, demest d’autras causas, es estada una demostracion de l'importància qu’an las rotas maritimas per Russia. En consequéncia, al nòrd, qualques unes dels estats baltics, mai que mai Estònia, cranhon una operacion de Russia. Mas, puèi que fason partida de l'Union Europèa e de l’OTAN, una temptativa d’annexion o d’invasion desencadenariá un conflicte global. Pasmens, Russia a ja dos pòrts clau plan dotats e operatius: Sant Petersborg (que durant qualques meses de l’an es pas practicable a causa del glaç) e sustot Kaliningrad, l’enclavament rus entre Polonha e Lituània qu'ancianament èra Königsberg.
 
Kaliningrad es uèi lo territòri pus militarizat d’Euròpa. Se i situa lo quartièr general de la flòta baltica, e tres grandas basas militaras de l’armada russa amb un centenat de vaissèls i an lor basa. Mas per arribar a l’Atlantic lor cal navigar a travèrs dels tres estreches de Danemarc, considerats coma d’aigas internacionalas.
 
O fan normalament en formacion, en colomnas organizadas abans d’intrar en contacte amb lo territòri danés e de l’OTAN, que comença a l’illa de Bornholm. L’espaci ont los vaissèls s’espèran los unes los autres e s’organizan es l’interseccion de las rotas de Sant Petersborg e Kaliningrad. Aquel espaci es fòrça pròche de l’illa suedesa de Gotland, justament la qu'ara l’armada suedesa vòl tornar militarizar.
 


 
Suècia cranh que Russia vòlga far en Gotland çò qu’a fach en Crimèa. Evidentament, seriá una situacion fòrça desparièra, mai que mai perque en Gotland i vivon pas de russes mas de suedeses. Mas la rapida reaccion del govèrn suedés indica que i a quicòm que truca. Quand anoncièt lo retorn del servici militar obligatòri e de l’armada en Gotland, lo govèrn suedés argumentèt que i aviá “d’incidents concrets e documentats”, que reclamavan una accion immediata. Deu èsser quicòm mai que las provocacions dels sosmarins e dels avions russes que fa qualques ans que se sarran fòrça de la frontièra suedesa, en la violant divèrses còps. De manòbras militaras russas recentas, que simulavan justament la conquista de Gotland, pòdon èsser estadas l’element qu’a amodat la reaccion suedesa.
 
Gotland es la pèça mèstra de la Baltica. Öland es tròp sarrada de la còsta e alonhada de la rota dels vaissèls. Bornholm es danesa, e per tant de l’OTAN, mas es ja dins l’airal ont la navigacion internacionala deu èsser permesa, es coma la pòrta d’intrada dels tres estreches. L’illa estoniana de Saaremaa —qu’èra fa de temps la granda fortalesa sovietica que la gardava justament Suècia— es a l’ora d’ara contrarotlada per l’OTAN e al nòrd, las Illas Aland son desmilitarizadas en vertut de lor autonomia validada per l’ÒNU.
 
Per contra, Gotland es al mièg de tot. Amb aperaquí seissanta mila abitants permanents, l’illa es preparada per aculhir una garnison militara importanta e una basa navala de fòrça pes (e de fach n’a aculhit gaireben totjorn). E la situacion geografica, a nonanta quilomètres de Suècia e cent trenta de Letònia, la daissa sul ponch per ont los vaissèls russes devon passar forçadament perque estend las aigas territorialas suedesas al maxim e limita al minim l’espaci de liura navigacion internacionala. Aquel fach la convertís en un objectiu basic d’aqueles que voldràn contrarotlar aquela Mar Baltica, que ven de mai en mai una nòva scèna de la nòva guèrra freja.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
1.

La dreta suèca amb sas mentidas e neurastenias.

  • 1
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article