Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Tròban de montanhas cobèrtas de metan sus Pluton

| NASA/Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Southwest Research Institute
La NASA a publicat los darrièrs imatges del robòt espacial New Horizons (Nòus Orizonts) e aquestes mòstran divèrsas montanhas cobèrtas de metan. Las montanhas son situadas al Pòl Sud d’aquesta planeta e son estadas obtengudas a aperaquí 33 900 quilomètres de Pluton.
 
Los imatges foguèron realizats amb una camèra Multispectral Visible Imaging 45 minutas abans la posicion mai pròcha d’aqueste robòt espacial a respècte de la planeta, en julhet de l’an passat. L’airal mòstra una region plaçada al sud de la lista equatoriala de la planeta sonada Cthulhu e al sud-oèst de las planas de nitrogèn glaçat nomenadas Sputnik Platium.
 
En elas se pòt veire netament una cadena de montanhas qu’arriba en direccion nòrd fins a la region de Cthulhu. Las montanhas son cobèrtas de nèu mas las donadas que son arribadas d’aquela sonda espaciala an revelat qu’aquesta es pas d’aiga mas de metan, que se seriá glaçat sus la superfícia fòrça nauta d’aquestas elevacions de Pluton.
 
A mai, entre las montanhas tanben s’es pogut veire de vals prigondas amb de talhas desparièras. Mai a l’èst e en direccion de las fòrça grandas planas, i a tot un sistèma de vals mai pichonas.
 
 
Glaç de metan fòrça ancian
 
La còla scientifica qu’a estudiat aqueles imatges pensa qu’aquestas vals foguèron formadas quand lo nitrogèn que cobrissiá aqueste airal se seriá puèi glaçat. D’un autre caire, s’es pogut confirmar que la region es traversada per de depressions qu’arriban de far 80 quilomètres de long e fins a 3 quilomètres de prigondor.
 
Lor prigondor fa pensar tanben que se serián formadas quand la superficia s’afondrèt. Aquò seriá doncas l’explica mai racionala, çò dison los scientifics. Aquò e non pas la sublimacion del glaç dins l’atmosfèra. (Legissètz la seguida).



 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.






abonar los amics de Jornalet








 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article