Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

Ara fa 5 ans. Marine Le Pen, lo despotisme desillustrat

| Rémy Noyon




Jornalet prepausava fa cinc ans, cada jorn a partir del diluns 16 fins al dissabte 21 d'abril de 2012, una analisi dels programas electorals dels sièis candidats mai importants a las eleccions presidencialas francesas.


Marine Le Pen es la candidata a las eleccions presidencialas del Front Nacional. Los seus discorses se son caracterizats, fins auèi, per aver un marcat accent populista –la defensa del poble francés en tant que quicòm d'essencial–, aital coma un proteccionisme francés e dels franceses en contra de tot çò que siá d'origina estrangièra: los immigrants, las autras lengas e culturas, l'Union Europèa, las economias emergentas, l'Èuro, o quitament lo cinèma american. Anam, çaquelà, estudiar un pauc lo seu programa electoral per las eleccions de 2012.


La recentralizacion: per la província, mas sens la província

Marine Le Pen a presentat un programa electoral que defend la necessitat de priorizar los investissements dins la campanha. En mantunas ocasions se fa referéncia als "privilegis" de París en comparason amb la província, e s'engatja per cambiar aquesta situacion. Es aital, per exemple, que lo programa ditz que cal "promòure l'accès de totes a la cultura: lo budgèt del ministèri de la Cultura privilégia tròp París, e los seus esterils favoritismes a rapòrt de la província; caldrà inversar aquesta situacion". Dins los autres domènis, la vision de Le Pen es fòrça parièra, coma per exemple, per tot çò que concernís lo malhum de trens e de transpòrt public. Le Pen prepausa de religar mai las regions, enluòc d'investir sonque sus París. Mas aquesta mena de politica se vei pas ligada a una volontat d'avançar cap a una descentralizacion de la França, per balhar mai de poder a las regions. Al contrari, Le Pen prepausa recentralizar la França. Es lo cas, per exemple, dels transpòrts, que lo Front Nacional prepausa que "l'Estat reprenga progressivament la competéncia del transpòrt, largament abandonada a las regions dins lo quadre d'una descentralizacion non planificada". 


Una politica sociala conservadora, proteccionista e masclista

La familha ocupa un capítol especific e especial dins lo programa del Front Nacional. Se ben i podèm trobar una defensa prigonda de la familha francesa, cal tanben dire que la familha que se defend es la familha tradicionala francesa. Es aital que dins lo programa i podèm legir de proposicions marcadament masclistas, coma per exemple "Abaissament de l'atge de la retirada per las maires qu'ajan agut almens tres endants o ajan agut un enfant andicapat". Aquesta tendéncia se tròba tanben dins d'autres domenis, coma las ajudas als loguièrs. Es aital que trobam, per exemple, de proposicions coma "cal simplificar lo sistèma uèi fòrça opac de las nombrosas ajudas al loguièr e de las recentrar sus aqueles que ne devon naturalament èsser los primièrs e principals beneficiaris: las familhas nombrosas, las dònas que son solas en carga d'un(s) enfant(s)...".


Una opcion anti-europeïsta: adiu a la liura circulacion de merças e personas dins l'UE

Marine Le Pen pensa que "conven d'iniciar una renegociacion dels tractats europencs per tal de rompre amb la construccion europenca dogmatica. Cal a partir d'ara bastir las basas d'una Euròpa de respècte de cap a las soberanias popularas e las identitats nacionalas". Aital, lo Front Nacional fa de proposicions perqué França "pòsca recuperar" la seuna sobirania nacionala. Per exemple, la creacion d'un "ministèri de Soberania, que coordinarà la renegociacion dels Tractats e la restauracion de la nòstra soberania nacionala". Tanben se balha fòrça importància a la recuperacion del contraròtle de las frontièras de França, es a dire, d'acabar amb los acòrds de Schengen, e d'arrestar la liura circulacion de merças e personas dins l'Union Europèa. 


Contra l'immigracion, contra los dreits de l'òme

Lo Front Nacional prepausa un fum de cambiaments de la legislacion francesa, en relacion a l'immigracion, aital coma las politicas del Govèrn. Aquò's pas nòu. Mas es interessant d'analisar las proposicions mai concretament. Per exemple, la supression del regropament familial, o la reduccion en 5 ans de l'immigracion legala de 200 000 entradas per an a 10 000 entradas per an. Tanben prepausan de cambiar la Convencion europenca dels dreits de l'òme, per evitar que las associacions de defensa dels dreits dels immigrants o pòscan utilizar coma argument de defensa. Una de las proposicions mai susprenentas es la proposicions de "l'Aplicacion de la prioritat nacionala", es a dire, que las entrepresas francesas "se veiràn incitadas a priorizar l'emplec de personas qu'ajan la nacionalitat francesa". 


Contra l'Èuro

A Marine Le Pen li agrada pas l'Èuro. Es per aquò que dins lo programa prepausa que "França deu preparar, amb los seus partenaris europencs, lo retorn a las monedas nacionalas". Tanben ditz que "la reintroduccion del franc anirà de costat d'un restablissament de prerogativas de la Banca de França en matièra de moneda".




Marçal Girbau per Jornalet


abonar los amics de Jornalet






 

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Francesc Palma
2.

"Ignorància es atrevida", los fachas son uns ignorants mas molt atrevits, no saben res i parlan e discureissen coma se fossen uns entesos. A mai reflexionan pas, disen las causas ràpidament sense reflexionar ni un moment . Repeteissen sas consignas e tòpics coma unas cotorras.

  • 0
  • 0
lachaud
1.

Fau ben comblar lo vide politic daus occitanistes en presentant çò que los autres pensan.
Jornalet fai pas de politic mas dich : "adiu a la liura circulaciopn de merchats e de personnes dins l'UE".
"contre l'immigracion, contre los dreits de l'òme".
Quò es de la neutralitat aquò o dau partis pris?
Sei pas per la politica de Le Pen mas qui vend Occitania e l'euròpe a las multinacionalas?

  • 2
  • 8

Escriu un comentari sus aqueste article