CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 22 d'agost

Actualitats

Dimars, 18 d'abril de 2017, 03h00 Politica,Internacional

Turquia: Erdoğan ganha lo referendum amb d'acusacions de frauda electorala

Lo president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, a obtengut una victòria estrecha al referendum constitucional que se tenguèt aqueste dimenge de Pascas


Comentaris 7 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Amb lo 51,18% dels vòtes —al 100% dels sufragis despolhats—, los turcs an decidit de transformar l’estat en republica presidencialista. Lo “non” a obtengut lo 48,82% dels vòtes. L’ “òc” a obtengut 24 325 813 vòtes e lo “non” a amassat a la fin  23 201 722 sufragis.
 
La participacion es estada de l’86,04%. Lo principal partit de l’oposicion, lo socialdemocrata Partit Republican del Pòble, a anonciat que demandarà un recompte de fins al 60% dels vòtes a causa d’irregularitats en la votacion de dimenge.
 
Independentament de la demanda de recompte, la situacion politica creada pel còp d’estat mancat e la repression desencadenada per Erdoğan e l’estat d’emergéncia en vigor fasián qu'aquel referendum es realizèsse fòra las garentidas democraticas minimalas.
 
Dempuèi la proclamacion de l’estat d’emergéncia en julhet passat, s’es produch de licenciaments massisses de professors afiliats a de sindicats e de foncionaris del Ministèri de l’Educacion; aquò, segon las estimacions, a provocat lo barrament d’aperaquí 1000 escòlas e 15 universitats. Lo barrament d’aperaquí 200 mèdias a contribuit a reduire al minim lo debat democratic sus las proposicions del referendum tengut aqueste dimenge passat.
 
La jornada del referendum se debanèt amb calma e una granda afluéncia a las urnas, dins l’encastre de grandas mesuras de seguretat, amb pauques incidents en general.
 
Los burèus electorals barrèron a 16h00 a l’èst de Turquia e a 17h00 a l’oèst, e doncas los primièrs vòtes comptats foguèron los de la zòna orientala, la pus conservatritz del país.
 
Per evitar de subresauts pendent la jornada, lo govèrn d’Erdoğan despleguèt gaireben mièg milion d’agents de divèrses còrses de seguretat, car l’Estat Islamic aviá cridat a atacar pendent lo jorn de la votacion. Aperaquí mièg centenat de presumits jihadistas foguèron detenguts la velha del referendum,  çò qu’es un cèrt cambiament del govèrn d’Erdoğan que fins fa qualques meses èra un dels principals sostens dels jihadistas que terrorizan Siria e Iraq.
 
Lo grop independentista curd PKK, per quant a el, agarriguèt una caravana del partit governamental AKP dins la província de Wan la nuèch d’abans lo referendum, en tuant una persona de l’escòrta. Tanben dins un vilatjòt de la província d’Amed (Diyarbakır en turc), dins lo sud-èst de l’estat, de majoritat curda, doas personas moriguèron e doas autras foguèron feridas durant una garrolha dins un collègi electoral que finiguèt en fusilhada.
 
Qualques observaires internacionals qu'èran anats a títol individual en aquela region curda planguèron que la polícia ensagèsse d’empachar lor trabalh. E de mèdias opausants an denonciat qualques irregularitats dins la formacion dels burèus de vòte, per exemple, la nominacion de militants de l’AKP d’Erdoğan coma presidents de burèu.
 
Aquel referendum coincidís amb la publicacion del rapòrt de l’ÒNU Report on the human rights situation in South-East Turkey (Rapòrt sus la situacion dels dreches umans dins lo sud-èst de Turquia) ont s’explica las violacions turcas, amb de torturas, de desaparicions forçadas, d’assassinats, d’incitacion a l’òdi, lo refús de l’accès als suènhs medicals, a l’aiga e al manjar, d'expropriacions illegalas, de violéncias sexualas contra las femnas… Son solament qualques unes dels crimes e dels delictes dels quals Turquia es acusada per un dur rapòrt del Naut Comissariat de las Nacions Unidas pels Dreches Umans, que considèra lo govèrn d’Ankara coma colpable de “grèvas violacions” d’aqueles dreches dins lo sud-èst del país, de majoritat curda.
 
 
Vaicí qualques unes dels 21 cambiaments qu'autrejan mai de poder al cap de l’estat turc:
 

— Tot lo poder executiu se concentra entre las mans del president.
 
— S’elimina la figura del primièr ministre.
 
— Lo cap de l’estat obten lo drech de nomenar de vicepresidents, de ministres e de nauts foncionaris.
 
— Los decrets presidencials influiràn las decisions sus la creacion, la dissolucion, las foncions e l’estructura dels ministèris.
 
— Lo president obten lo drech d’anonciar l’estat d’emergéncia amb l’aprobacion del Parlament.
 
— A mai, poirà designar divèrses membres de l’organisme judiciari suprèm del país.
 
— Poirà tanben emetre de decrets sens l’aprobacion dels legislators (e mai se pòdon èsser anullats pel parlament dins lo futur).
 
Pendent 11 ans (2003-2014), Erdoğan es estat lo cap del govèrn turc, abans d’assumir la carga presidenciala en 2014. La reforma constitucionala li permet de demorar al poder fins en l’an 2029 se ganha las eleccions que se debanaràn en Turquia en 2019 e en 2024.
 
Las nòvas reformas d’Erdoğan pòdon fracturar encara mai la societat turca, car la societat es devesida mai que jamai davant doas visions del país, una laïca e republicana e una autra que vòl una societat islamista.
 
 
 
 
Aquesta nòva es adaptada de Geopolítica.cat, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 




 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

19 d'abril 10.34h

Es nècia la societat ? O ben a paur perque entrevei ja quau ten los atots entre sas mans ? Comprene pas que i ague de monde per creire a la laïcitat definida per lo sénher Hamon dinc son discors pendent lo grand debat dals onze. Se vei que gaire d'enternautas an pas viugut en plen mitan d'un comunautarisme estrangièr mai que mai, dinc un quadre de vida pas famós emb d'una realitat economica desastrosa e una cacibralha de lònga a barrunle per carrièiras. Mès una vida mai o mens paura esc... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 d'abril 00.47h

#3 En parlant dals"Maumets escolhandrats", parlave dals dessinhs de Charlie Hebdo que me desplaseguèron fortament. Es pas aquò per ieu la libertat d'espression. Es una pelha lo Charlie Hebdo, bòn per servir de lipet ! Ne'n son pas a lurs prumièiras atacas còntra una religion, una identitat, un pòple. La guèrra ven dals òmes e de la religiositat esagerada e desviada. Pas de l'espiritualitat e dals que simbòles que pòdon vos i acaminar.
E lurs bailar de sòus a Charlie, maugrat l'Orror... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'abril 21.35h

Què podets esperar d'aqueste bossot ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'abril 17.24h

Solide qu'amb vosautres i a mèma pas besonh de religion per aver pas la patz, qu'aimatz de montar los ciutadans los uns contra los autres (los Musulmans en primièra linha dins vòstra obsession), la religion fa res a l'afar, poiriatz benlèu benlèu començar per agachar çò que va pas en cò vòstre (parlatz de libertat e de drech de las femnas, lol, son tractadas a egalitat las femnas en pr'aicí?)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'abril 15.36h

Tot aquò fai paur, francament. Es per aquò que, mai que jamai, devèm èstre solidaris entre endividús aparaires de la Libertat. Mès d'una libertat bien emplegada. Pas la libertat a la franchimanda, aquela dau chascun per se, de la femna-objèct sessuau, dals Maumets escolhandrats. Pas quela de la violença televisuala, dau chascun fai ce que li plai, dals compromés emb dals religiós salhats d'un lençòu que vendriá lèu nòstre estofador.
O sai pro : pas de diabolizacion. Segur. Mès p... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'abril 06.19h

un pauc mens de la mitat e n'i a pas pron agut per que la Turquia metèsse un fren a l'islamizacion de la societat que tot aquo s'acabarà amb una dictatura islamo-faissista e la guerra, lou djihad, la sharia,aquo ei lo grèu de l'api e solet l'ateisme deis intellectiuals abarits dins lo coran pot nos sauvaren abilissent l'obscurantisme religios qj'agrada tant à l'esquerra occitana, franchimandae mondiala legissetz lo libre de l'egipci Hamed Adbel Samad escrich en alemand revirat au francés ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'abril 05.56h

un pauc mens de la mitat e n'i a pas pron agut per que la Turquia metèsse un fren a l'islamizacion de la societat que tot aquo s'aca


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • Santons Modèrns? © Aigulf de Cavairac

    Concors de Nadal 2014. Las Calendas en çò vòstre

  • © Jean-Charles Valadier

    Jornada de protèsta contra lo barratge del Testet, a Sivens

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • A l'Avelhanet de Mirapeissés, a çò d'una amiga. © Franc Bardòu

    Concors de Nadal de Jornalet: Cossí se passan las Calendas en cò vòstre?

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • De bandièras occitanas a la manifestacions dels Gilets Jaunes, Tolosa 8 de decembre 2018

  • Galhac

    Octòbre de 2012 en Tèrrafòrt de Galhac Tolzan

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • © Laurenç Revèst

    Ua comua de la valaia dai Palhons: L'Escarea, gents de cadea

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • Agaits occitans sus Barcelona. © Franc Bardòu

    Agaits occitans sus Barcelona

  • © Laurenç Revèst

    Lengue a Mentan

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


43%



36%



21%



0%




Vots 105 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)